El dia que ens vau donar, Senyor, s'ha acabat

The day thou gavest, Lord, is ended

El dia que ens vau donar, Senyor, s'ha acabat
Forma musical	obra de composició musical
Compositor	Rev John Ellerton
Creació	1870

El dia que ens vau donar, Senyor, s'ha acabat és un himne cristià escrit el 1870 per l'himnògraf anglicà el reverend John Ellerton (1826–1893). Ellerton el va incloure a Litúrgia per a reunions missioners. Sovint es canta amb la melodia de Sant Climent i el seu tema se centra en la comunió mundial de l'església i la seva contínua oferta de pregària i lloança a Déu.

L'estrofa inicial emmarca el ritual vespertí com una pregària dirigida a Déu i un acte de lloança. Això forma part d'un cicle diari, orquestrat pel disseny de Déu, amb les hores de vigília del fidel delimitades per himnes. A partir d'aquí, el text canvia de perspectiva. L'acadèmic i expert en himnes J.R. Watson en va explicar el significat:

"Ell veia el globus com podríem imaginar que Déu el veu, des de fora, i escoltant, tal com Ellerton mateix ho imaginava, el so infinit de lloança i pregària procedent d'aquelles parts del món que estan temporalment il·luminades. En algun lloc del món, algú sempre està lloant Déu, i d'aquesta manera l'Església mai no dorm".

Les segones i terceres estrofes continuen amb aquesta mateixa perspectiva, descrivint el despertar i l'adoració contínua dels cristians arreu del món. L'estrofa final transmet una idea diferent de perpetuïtat, una en la qual el regne de Déu mai es marceix (Salm 45:6, Salm 145:13, Is. 9:7), a diferència dels regnes de la terra.

J.R. Watson afegeix un altre tema general darrere de l'himne:

"Comença amb el Gènesi i acaba amb l'Apocalipsi. Comença amb Déu, el donador de la llum i la foscor (Gènesi 1:3–4), i acaba amb 'totes les criatures' reconeixent la seva sobirania (Apocalipsi 5:13). És un himne que sembla reunir en si mateix el principi i el final de les coses, els patrons del matí i del vespre (tant literalment com vist com una metàfora de la vida, raó per la qual sovint s'utilitza en funerals)".

Tot i que l'himne es va imprimir per primera vegada en una guia per a serveis missioners, no parla directament de l'evangelització, i mentre l'imperi britànic tocava gairebé tots els racons del món en aquell moment de la història, l'escriptor va ser curós a distingir entre els imperis terrenals i el regne de Déu, fent l'himne més útil per al culte cristià fora d'aquests contextos.

Els himnògrafs moderns sovint modifiquen els arcaismes anglesos "Thee", "Thy" i "Thou" per "vós" o "tu", i reemplacen el masculí "brethren" per "Església".

Text

Text original en anglès	Text en anglès adaptat	Traducció catalana
The day thou gavest, Lord, is ended, the darkness falls at thy behest; to thee our morning hymns ascended, thy praise shall sanctify our rest. We thank thee that thy church, unsleeping while earth rolls onward into light, through all the world her watch is keeping, and rests not now by day or night. As o'er each continent and island the dawn leads on another day, the voice of prayer is never silent, nor dies the strain of praise away. The sun, that bids us rest, is waking our brethren 'neath the western sky. and hour by hour fresh lips are making thy wondrous doings heard on high. So be it, Lord; thy Throne shall never, like earth's proud empires, pass away: thy kingdom standa and growa for ever, till all thy creatures own thy sway.	The day you gave us, Lord, is ended, the darkness falls at your request; to you our morning hymns ascended, your praise shall sanctify our rest. We thank you that your Church, unsleeping while earth rolls onward into light, through all the world her watch is keeping and never rests by day or night. As over continent and island each dawn leads to another day, the voice of prayer is never silent, nor do the praises die away. The sun that bids us rest is waking your church beneath the western sky, and hour by hour fresh lips are making your wondrous doings heard on high. So be it, Lord! Your throne shall never, like earth’s proud empires, pass away; your kingdom stands and grows forever until there dawns your glorious day.	El dia que ens vau donar, Senyor, ha acabat, la foscor cau per ordre vostre; a Vós els cants del matí ascendien, les vostres lloances santifiquen el nostre repòs.   Us agraïm que la vostra Església, insomne, mentre la Terra es mou cap a la llum, manté arreu del món la seva vigilància i mai descansa ni de dia ni de nit. Com sobre continent i illa cada alba porta un altre dia, la veu de la pregària no emmudeix, ni les lloances s’esvaeixen. El sol que ens mana descansar desperta la vostra Església sota el cel de ponent, i hora rere hora nous llavis proclamen els vostres meravellosos actes a dalt. Així sia, Senyor! Com els orgullosos imperis de la terra, el vostre tron mai no morirà; el vostre regne perdura i creix per sempre fins que claregi el vostre dia gloriós.

Música