Vés al contingut

El gras i el prim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl gras i el prim
Stan and Ollie Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJon S. Baird Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Steve Coogan
John C. Reilly
Shirley Henderson
Danny Huston
Nina Arianda
Rufus Jones
Stephanie Hyam
Richard Cant
Susy Kane
John Henshaw Modifica el valor a Wikidata
GuióJeff Pope Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRolfe Kent Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLaurie Rose Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeÚna Ní Dhonghaíle Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEntertainment One Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental, drama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstanandollie.co.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt3385524 FilmAffinity: 721411 Allocine: 225671 Rottentomatoes: m/stan_and_ollie Letterboxd: stan-ollie Mojo: stanollie Metacritic: movie/stan-ollie TMDB.org: 394741 Modifica el valor a Wikidata

El gras i el prim[1] (títol original en anglès: Stan & Ollie) és una pel·lícula biogràfica britànica de 2018 dirigida per Jon S. Baird a partir d'un guió de Jeff Pope, basada en les vides dels comediants Laurel i Hardy. La cinta és protagonitzada per Steve Coogan i John C. Reilly com Stan Laurel i Oliver Hardy, respectivament. Es va estrenar el 21 d'octubre de 2018 en la clausura de la gala del Festival de Cinema de Londres. La pel·lícula va ser estrenada als Estats Units el 28 de desembre de 2018 i al Regne Unit l'11 de gener de 2019.[2] Ha estat doblada al català.[1]

La pel·lícula s'enfoca en els detalls de la relació personal del duo còmic mentre relata com es van embarcar en una complicada gira musical al Regne Unit i Irlanda durant 1953, mentre lluitaven per tractar de fer una altra pel·lícula.

Sinopsi

[modifica]

El 1937, mentre realitzaven Way Out West, Stan Laurel es nega a renovar el seu contracte amb Hal Roach, pel fet que Stan creu que l'estudi i el propi Roach no volen reconèixer financerament la fama global que el duo gaudia en aquesta època. Oliver Hardy segueix amb Roach en un contracte diferent i no se li permet marxar, i l'estudi intenta aparellar-lo amb Harry Langdon en la pel·lícula Zenobia; mentre Laurel i Hardy aviat tornarien a estar junts novament, l'absència d'Ollie durant una reunió amb Fox provoca que no signin amb l'estudi, deixant a Stan un sentiment d'amargura i traïció durant anys.

En 1953, el duo còmic s'embarca en una esgotadora gira musical a les illes Britàniques mentre lluiten per poder realitzar una altra pel·lícula: una adaptació còmica de Robin Hood. La mala publicitat a la Gran Bretanya manejada pel productor Bernard Delfont implica que la gira comença amb teatres de carrer gairebé buits amb Delfont més interessat en la seva futura estrella Norman Wisdom. Tardanament, Delfont organitza aparicions públiques i s'escampa la paraula de la visita del duo a Gran Bretanya, resultant que s'omplen locals més prestigiosos.

Durant la gira el duo, motivat per Stan, contínua escrivint i desenvolupant gags per a la pel·lícula. Hi ha un ominós silenci per part del seu productor londinenc. Quan la gira passa per Londres, Stan visita al productor de la pel·lícula i descobreix que no hi ha fons suficients per al seu finançament, i el projecte és cancel·lat. No pot explicar-li-ho a Ollie i el desenvolupament del seu llibret prossegueix.

Aviat es reuneixen amb les seves respectives esposes, Ida i Lucille, a l'Hotel Savoy a Londres, abans que ells actuïn en dues funcions dues setmanes al pròxim Lyceum Theatre. Després de l'obertura al Lyceum, es fa una festa en honor d'ells. En la festa, les tensions entre les dues esposes fan que Delfont comenti que té dos duos còmics pel preu d'un. Mentre la nit progressa, els sentiments de Stan sobre la traïció d' Ollie surten a la superfície després que la seva esposa parli de la "pel·lícula de l'elefant", provocant una disputa pública entre ambdós sobre el fiasco del contracte de pel·lícules que els va dividir. Mentre Stan descarrega el seu ressentiment reprimit sobre el que ell considera una traïció de la seva amistat i acusa Ollie de ser gandul, Ollie respon amb els seus propis sentiments reprimits cap a Stan, reclamant que ells no eren en realitat amics, sinó que només estaven junts perquè Hal Roach Studios els va ajuntar i que Stan mai el va voler com a amic si no que només va estimar Laurel i Hardy. Com a resultat de la discussió Ollie deixa la festa amb la seva esposa, qui també va tenir una discussió amb l'esposa de Stan, deixant a Stan sol.

A pesar que la seva amistat va rebre un cop, ells continuen amb les seves aparicions públiques, que inclouen fer de jutges en un concurs de bellesa en un resort a una platja de Worthing. Ollie es nega a parlar amb Stan malgrat els intents d'aquest últim. Just quan estan a punt d'anunciar a la guanyadora, Ollie té un atac cardíac i és obligat a descansar. Informat l'endemà passat que és poc probable que Ollie es millori a temps per a continuar gira, Delfont suggereix que un ben conegut còmic anglès prengui el lloc d'Ollie. Quan Stan visita a Ollie a la seva habitació, Ollie li diu a Stan que vol retirar-se immediatament, explicant-li que un doctor li va advertir que no ha de tornar a actuar als escenaris una altra vegada perquè la pressió pot ser fatal; ell i la seva esposa tornaran a Amèrica tan aviat com sigui possible. Entrant al seu llit per acompanyar-lo, Stan li pregunta a Ollie si era de debò el que va dir ell a la festa. Tots dos admeten que no havien dit de debò el que es van dir i comparteixen un moment silenciós junts.

En la nit del següent xou, Stan troba impossible treballar amb el còmic anglès que Delfont va contractar com a substitut pel fet que simplement no era Ollie i l'actuació és cancel·lada, cosa que molesta Delfont. Quan la seva esposa el troba al bar, Stan li confessa que ell vol a Ollie com a amic i que busca tornar a America en lloc de seguir amb la gira, encara que li demana que Ollie no s'assabenti que se'n va. Ollie a canvi decideix que no pot passar la resta de la seva vida al llit i deixa la seva habitació just quan la seva esposa torna. Mentre empaquen, l'esposa de Stan escolta a algú tocar la porta; Stan se sorprèn en veure Ollie. Tots dos finalment reconeixen la veritable amistat que existeix entre ells. Mentre es perdonen en silenci, Ollie somriu i li diu a Stan que ells tenen una funció que fer, fent que el seu amic somrigui; i malgrat la seva malaltia, Ollie actua a l'escenari amb Stan, i reben forts aplaudiments de l'audiència. Mentre van amb vaixell a Irlanda per continuar la gira, Stan confessa que va enganyar Ollie sobre la pel·lícula malgrat continuar treballant en ella. Ollie confessa a canvi que ell va endevinar la veritat per la conducta de Stan, confonent a Stan enormement mentre aquest últim pregunta per què treballaven en el llibret si Ollie sàvia la veritat per algun temps. Ollie admet que treballar en el llibret era l'única cosa que podien fer. Després d'arribar a Irlanda, el duo és ben rebut per una enorme quantitat de fans, tant joves com vells, les campanes de l'església del poble toquen el tema musical d'ells i continuen completant la gira amb una forta aclamació dels seus seguidors malgrat el pèssim estat salut d'Ollie.

Al final de la pel·lícula, un epíleg escrit revela que la gira va ser l'última vegada que ells van treballar junts. La salut d'Ollie va seguir deteriorant-se després de la gira, culminant en la seva mort en 1957; Stan, devastat per la mort del seu amic, es va negar a treballar sense el seu company i es va retirar, morint vuit anys després el 1965. Stan va continuar escrivint esquetxos per a Laurel i Hardy en els últims vuit anys de la seva vida.[3]

Repartiment

[modifica]

Similitud amb els fets reals

[modifica]

La història de la pel·lícula es diferencia dels esdeveniments de la vida real. A partir de l'octubre de 1953, Laurel i Hardy van passar vuit mesos de gira. En arribar a Cobh a Irlanda el 9 de setembre de 1953 i desembarcar del SS America, se'ls va donar una calorosa benvinguda, que es recrea a l'escena final de la pel·lícula.[4] Després de la nit d'obertura al Palace Theatre de Plymouth el 17 de maig de 1954, Hardy va tenir un atac cardíac lleu. Hardy es va allotjar al Grand Hotel de Plymouth mentre es recuperava.[5] La parella va tornar als Estats Units el 2 de juny. La resta de la gira es va cancel·lar, i Laurel i Hardy mai van actuar junts a l'escenari.[6][7] El personatge de Nobby Cook retratat a la pel·lícula és fictici. Mai hi va haver un pla per continuar la gira sense Hardy, ja que Laurel s'hauria negat a treballar amb ningú més.[8]

Producció

[modifica]

Desenvolupament

[modifica]

Steve Coogan i John C. Reilly foren anunciats el gener de 2016 per interpretar el duo en un biopic dirigit per Jon S. Baird.[9] La pel·lícula va ser escrita per Jeff Pope, que anteriorment havia col·laborat amb Coogan en el guió nominat a l'Oscar de Philomena.[10] Pope va descriure el duo de comèdia com els seus "herois".[11]

Rodatge

[modifica]

La fotografia principal del Regne Unit va començar a la primavera del 2017. Va tenir lloc a Dudley (West Midlands), així com al Black Country Living Museum,[12] El teatre Old Rep de Birmingham, els West London Film Studios, i Bristol al Sud-oest d'Anglaterra.[13] Vàries localitzacions al llarg del Great Central Railway a Leicestershire foren usats a les es van utilitzar per a les seqüències ferroviàries.[14] Part del rodatge també va tenir lloc a Worthing, West Sussex.[15]

Les hores de rodatge eren limitades perquè Reilly necessitava quatre hores a la cadira de maquillatge cada dia.[16]

Estrena

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar a la gala de cloenda del Festival de Cinema de Londres el 21 d'octubre de 2018 al Cineworld, Leicester Square.[17] Mentre Entertainment One Films s'encarregava de la distribució al Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Espanya i Benelux, Sony Pictures Classics tenia el dret de distribuir la pel·lícula als Estats Units, Amèrica Llatina, Europa de l'Est, Xina i Sud-àfrica.[18]

Recepció

[modifica]

Crítiques

[modifica]

Després de l'estrena de la pel·lícula a l'octubre de 2018 al Festival de Cinema de Londres, la pel·lícula va rebre valoracions positives per part de la crítica.[19][20][21] A l'agregador de revisions Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 93% basada en 203 ressenyes, amb una qualificació mitjana de 7,49/10. El consens crític del lloc web diu: «El gras i el prim ret homenatge a un parell d'animadors estimats amb una mirada afectuosa entre bastidors i una mirada emotiva a les càrregues i les benediccions d'un vincle creatiu».[22] A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació mitjana ponderada de 75 sobre 100, basada en 41 crítics, que indica "ressenyes generalment favorables".[23]

Guy Lodge de Variety va escriure: "Retratant la col·laboració còmica final de Laurel i Hardy amb afecte agredolç, la pel·lícula de Jon S. Baird és un homenatge relaxat i divertit."[24] Todd McCarthy de The Hollywood Reporter va tenir grans elogis pels actors principals, dient: "La major part del temps, sents que contemples l'autèntic duo, tan concebuts a fons són el físic i les interpretacions dels actors". Va concloure: "Tot el que la pel·lícula té per oferir és obvi i, a la superfície, els seus plaers són senzills i sincers sota l'atenta guia del director Jon S. Baird."[25]

Nominacions i premis

[modifica]
Premi Data de cerimònia Categoria Receptor(s) Resultat Ref.
Boston Society of Film Critics Awards 16 de desembre de 2018 Millor actor John C. Reilly Guanyador [26]
Premi BAFTA 10 de febrer de 2019 Millor actor protagonista Steve Coogan Nominat [27]
Millor pel·lícula Jon S. Baird, Faye Ward, Jeff Pope Nominat
Millor perruqueria i maquillatge Mark Coulier, Jeremy Woodhead, Josh Weston Nominat
Premis British Independent Film 2 de desembre de 2018 Millor actor Steve Coogan Nominat [28]
Millor actriu secundària Nina Arianda Nominat
Millor Casting Andy Pryor Nominat
Millor disseny de vestuari Guy Speranza Nominat
Millor perruqueria i maquillatge Mark Coulier and Jeremy Woodhead Nominat
Millor disseny de producció John Paul Kelly Nominat
Millor productor Faye Ward Nominat
Critics' Choice Movie Awards 13 de gener de 2019 Millor actor en una comèdia John C. Reilly Nominat [29]
Premis Globus d'Ors 6 de gener de 2019 Millor actor de musical o comèdia John C. Reilly Nominat [30]
San Diego Film Critics Society Awards 10 de desembre de 2018 Millor actriu secundària Nina Arianda Plantilla:Nominat [31]
Millor disseny de vestuari Guy Speranza Nominat
Millor disseny de producció John Paul Kelly Plantilla:Nominat
Millor cos de treball John C. Reilly
(també per The Sisters Brothers & En Ralph destrueix internet) 		Guanyador

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «"El gras i el prim", dimarts». CCMA.cat, 31-12-2020. [Consulta: 5 gener 2021].
  2. ↑ «Stan & Ollie (2018)». The Numbers. [Consulta: 20 juny 2019].
  3. ↑ 'El gordo y el flaco (Stan & Ollie)': un divertido y entrañable biopic en el que brillan John C. Reilly y Steve Coogan, espinof.com
  4. ↑ «Stan and Ollie in Cork: A look back at Laurel and Hardy's visit to Leeside». Irish Examiner, 07-01-2019 [Consulta: 21 abril 2020].
  5. ↑ Atkins, Paul «Stan & Ollie: The real story behind Laurel and Hardy's trip to Plymouth». Plymouth Live, 02-04-2019 [Consulta: 13 abril 2020].
  6. ↑ Westcott, Hayley «Stan & Ollie: The story of Laurel and Hardy's final tour». BBC News, 11-01-2019 [Consulta: 12 abril 2020].
  7. ↑ «1954 Letters». Letters from Stan. [Consulta: 21 abril 2020].
  8. ↑ Chalakoski, Martin. «When his best buddy Oliver Hardy died, Stan Laurel refused to act in another film», 17-06-2017. [Consulta: 13 abril 2020].
  9. ↑ «Steve Coogan And John C. Reilly To Star As Stan Laurel And Oliver Hardy In Jon S. Baird's ‘Stan & Ollie’», 18-01-2016. [Consulta: 19 agost 2017].
  10. ↑ «Steve Coogan and John C Reilly to play Laurel and Hardy in biopic», 18-01-2016. [Consulta: 19 agost 2017].
  11. ↑ «Steve Coogan and John C Reilly to star in Laurel and Hardy film». BBC, 18-01-2016. [Consulta: 19 agost 2017].
  12. ↑ «Stan & Ollie - Black Country Living Museum».[Enllaç no actiu]
  13. ↑ «Movie Stan and Ollie with Steve Coogan to be filmed in Midlands and you can apply to be in the cast», 04-04-2017. [Consulta: 19 agost 2017].
  14. ↑ Snow, Maia «Great Central Railway transformed into movie set for hit film Stan and Ollie». Leicestershire Live, 05-02-2019 [Consulta: 18 abril 2019].
  15. ↑ «How Worthing Lido Landed a Place on the Silver Screen». Sussex Film Office. Arxivat de l'original el 23 de gener 2021. [Consulta: 22 desembre 2019].
  16. ↑ Gray. «'Stan & Ollie' Director Faced Challenge of Introducing Comedy Duo to Modern Audiences». Variety, 06-12-2018. [Consulta: 20 desembre 2018].
  17. ↑ «World premiere of Stan & Ollie to close 62nd BFI London Film Festival». [Consulta: 18 gener 2020].
  18. ↑ Kay, Jeremy. «SPC 'Stan & Ollie' TIFF deal confirmed as distributor picks up 'Maiden'», 09-09-2018. [Consulta: 3 octubre 2018].
  19. ↑ Macnab, Geoffrey. «Stan & Ollie review, LFF: Insightful and endlessly touching». The Independent, 21-10-2018. [Consulta: 18 abril 2019].
  20. ↑ «John C Reilly deserves an Oscar for Stan & Ollie», 22-10-2018.
  21. ↑ Bradshaw, Peter «Stan & Ollie review – melancholy twilight of comedy gods Laurel and Hardy». The Guardian, 21-10-2018.
  22. ↑ «Stan & Ollie (2018)». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 12 juliol 2019].
  23. ↑ «Stan & Ollie reviews». CBS Interactive. [Consulta: 11 febrer 2019].
  24. ↑ Lodge. «London Film Review: ‘Stan & Ollie’». Variety, 07-11-2018. [Consulta: 18 abril 2019].
  25. ↑ McCarthy. «'Stan & Ollie': Film Review London 2018». The Hollywood Reporter, 07-11-2018. [Consulta: 18 abril 2019].
  26. ↑ Burr, Ty. «Boston Society of Film Critics announces winners». The Boston Globe, 16-12-2018. Arxivat de l'original el 29 de maig 2020. [Consulta: 17 desembre 2018].
  27. ↑ «EE British Academy Film Awards Nominees in 2019». BAFTA, 09-01-2019. [Consulta: 23 gener 2019].
  28. ↑ «2018 British Independent Film Awards: Full list of winners led by ‘The Favourite’». goldderby.com, 02-12-2018.
  29. ↑ «Critics' Choice Awards: 'The Favourite' Leads With 14 Nominations». The Hollywood Reporter, 10-12-2018 [Consulta: 10 desembre 2018].
  30. ↑ «2018 Nominees». HFPA, 01-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-07. [Consulta: 17 setembre 2020].
  31. ↑ «2018 San Diego Film Critics Society’s Award Nominations», 07-12-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_gras_i_el_prim&oldid=33939123»