Vés al contingut

El lladre de crims

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl lladre de crims
Le voleur de crimes
Fitxa
DireccióNadine Trintignant
Protagonistes
ProduccióJacques Dorfmann
Nadine Trintignant
GuióNadine Trintignant
MúsicaJack Arel
FotografiaPierre Willemin
ProductoraCapitole Films
Euro International Film
Les Films Corona
DistribuïdorSociété Nouvelle des Acacias
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1969
Durada90 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama

IMDB: tt0063789 FilmAffinity: 148964 Allocine: 56734 Letterboxd: crime-thief Allmovie: v159766 TMDB.org: 226212 Modifica el valor a Wikidata

El lladre de crims (títol original en francès: Le voleur de crimes) és una pel·lícula francesa dirigida per Nadine Trintignant, estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Jean Girod és un empleat, casat amb Olga, que porta una vida familiar normal. Un dia, prop d'una presa en construcció, veu a una noia que es suïcida. De tornada a casa a l'autobús comença a pensar i fantasiejar sobre l'incident. La seva imaginació i la manca de fortes estímuls en la seva vida, juntament amb una forta dosi de narcisisme el porten a la idea de fer passar el suïcidi com l'assassinat i acusar-se del delicte. Lloga una habitació a prop del seu amic Christian i comença a treballar en el projecte. Envia una sèrie de cartes a la policia i segueix amb interès la creixent sèrie d'investigacions. El bar sol escoltar les converses dels clients per saber què es pensa d'aquest home estrany. Estableix una bona relació amb Florinda, promesa de Christian. Amb la seva dona es veu cada vegada menys, però d'altra banda ella ho perdona tot. També està absent de l'oficina durant una setmana per escriure cartes anònimes i retallar dels diaris tots els articles relatius. Amb el pas del temps, la policia i els diaris dediquen menys temps al seu cas i això el molesta fins al punt de trucar molest a un diari per queixar-se d'haver estat gairebé oblidat. Per aconseguir els titulars arribarà a estar a punt de cometre un assassinat de veritat.[2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. El lladre de crims. esadir.cat. 
  2. «Le voleur de crimes». The New York Times.