Vés al contingut

El mort i ser feliç

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: El muerto y ser feliz (pel·lícula))
Infotaula de pel·lículaEl mort i ser feliç
El muerto y ser feliz Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original
Fitxa
DireccióJavier Rebollo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
José Sacristán
Roxana Blanco
Vicky Peña
Javier Rebollo
Fermí Reixach i García Modifica el valor a Wikidata
GuióJavier Rebollo, Salvador Roselli i Lola Mayo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDiversos
Dissenyador de soDani Fontrodona, Patrick Ghislain i Pelayo Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSantiago Racaj
MuntatgeÁngel Hernández Zoido Modifica el valor a Wikidata
VestuariMarisa Urruti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLolita Films
Televisió de Catalunya (TV3)
Icónica (TV3)
TVE
Eddie Saeta
Noodles Production
ICO
Dades i xifres
País d'origenFrança, Argentina i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2013 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereroad movie i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt1890391 FilmAffinity: 898635 Allocine: 183039 Rottentomatoes: m/the_dead_man_and_being_happy Letterboxd: the-dead-man-and-being-happy Allmovie: v573037 TCM: 869206 Metacritic: movie/the-dead-man-and-being-happy TMDB.org: 133082 Modifica el valor a Wikidata

El mort i ser feliç (títol original en castellà: El muerto y ser feliz) és una pel·lícula hispano-argentina de road movie del 2012 dirigida per Javier Rebollo, en què reflexiona sobre la malaltia i la mort.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

Quan un assassí a sou espanyol, ingressat en un hospital de Buenos Aires, s'adona que està a punt de morir, s'escapa i es dirigeix al nord travessant tot el país. Fuig per carreteres secundàries en una espècie de tranquil·la peregrinació que té alguna cosa a veure amb una moderna novel·la de cavalleries. Una dona que ha trobat en la carretera serà el seu escuder en aquest continu avançar fugint de la mort i corrent, al mateix temps, cap a ella.[3]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià[4]
Categoria Persona Resultat
Premi FIPRESCI Guanyadora
Conquilla de Plata al millor actor José Sacristán Guanyador
XXVII Premis Goya[5]
Categoria Persona Resultat
Millor actor protagonista José Sacristán Guanyador
Premis Gaudí[6]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula en llengua no catalana Nominada
Millor protagonista masculí José Sacristán Guanyador
Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc[7]
Categoria Persona Resultat
Violette d'Or Guanyadora
Millor protagonista femení Roxana Blanco Guanyadora

Referències

[modifica]
  1. ↑ «José Sacristán reflexiona sobre la muerte en 'El muerto y ser feliz'» (en castellà). Antena3.com, 12-09-2012. [Consulta: 11 juliol 2022].
  2. ↑ «El mort i ser feliç». Ésadir.cat. [Consulta: 11 juliol 2022].
  3. ↑ «El muerto y ser feliz» (en castellà). Fotogramas.es. [Consulta: 11 juliol 2022].
  4. ↑ José Sacristán gana su segunda Concha de Plata con "El muerto y ser feliz", La Información, 29 de setembre de 2012
  5. ↑ El mort i ser feliç al web dels Goya
  6. ↑ «El muerto y ser feliz». AcadèmiadelCinema.cat. [Consulta: 11 juliol 2022].
  7. ↑ ‘El muerto y ser feliz’ triunfa en la 17 edición de Cinespaña – Festival de Cine Español de Toulouse, audiovisual451, 9 d'octubre de 2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_mort_i_ser_feliç&oldid=31309813»