Vés al contingut

Roxana Blanco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoxana Blanco
Biografia
Naixement6 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Multidisciplinària d'Art Dramàtic Margarita Xirgu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
OcupadorComedia Nacional
Teatre Solís Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansSergio Blanco Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1498581 TMDB.org: 995008 Modifica el valor a Wikidata

Roxana Blanco (Montevideo, 6 de novembre de 1967) és una actriu uruguaiana de cinema, teatre i televisió. Va estudiar a l'Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic de Montevideo.[1]

Biografia

[modifica]

Roxana Blanco és germana del dramaturg Sergio Blanco. Va prendre classes d'actuació i cant a l'Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic de Montevideo, d'on es va graduar a principis de la dècada del 1990. Des de llavors va desenvolupar una prolífica carrera en teatre, que li va fer guanyar el Premi Florencio en tres ocasions.[2]

El 2012 va ingressar al ventall de la Comèdia Nacional, a la qual pertany des de llavors.

Paral·lelament, ha desenvolupat una important carrera en cinema i televisió que li ha concedit reconeixement internacional i múltiples premis. Ha participat en pel·lícules de gran reconeixement en el seu país i a l'exterior, com Artigas: La Redota de César Charlone, La demora de Rodrigo Plá i El muerto y ser feliz de Javier Rebollo.

Pel seu paper protagonista en la pel·lícula Alma mater, d'Álvaro Buela, va obtenir el premi a la millor actriu al Festival Cinematogràfic de Biarritz (França) de 2005,[2] el que després va rebre novament el 2012 pel seu treball a La demora.[3]

Ha participat en més de vint obres teatrals, representant textos dels principals autors de teatre mundial. El 2009, va protagonitzar junt amb Alejandra Wolff, Jenny Galván, i Andrea Davidovics la sèrie de televisió Las novias de Travolta, basada en l'obra teatral que ja havia protagonitzat anteriorment.

Teatre

[modifica]

Entre les seves participacions en teatre cal destacar:

Amb la Comèdia Nacional:

  • Orestíada, d'Èsquil
  • Terrorismo, dels germans Presnyakov
  • Molly, de Brian Friel
  • La mitad de Dios, de Gabriel Calderón
  • El tiempo todo entero, de Romina Paula
  • La visita de la anciana dama, de Friedrich Dürrenmatt

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]
Pais Any Títol Personatge Cadena
Argentina 2006 Amas de casa desesperadas Antigua amiga de Lía Salgari Canal 13
Uruguai 2009 Las novias de Travolta Gabriela Teledoce

Premis

[modifica]

Internacionals

[modifica]

L'actriu ha estat premiada internacionalment en els següents festivals de cinema:

  • Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz: gran premi d'interpretació femenina (Alma mater) i millor actriu (La demora).
  • Festival Internacional de Cinema de Milà: premi especial del jurat (Alma mater).
  • Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana: premi millor actriu (Alma mater).
  • Festival de Cinema d'Ourense: premi millor actriu (Matar a todos).
  • Festival Internacional de Siracusa: menció especial (Matar a todos).
  • Festival de Costa Rica: millor actriu (La demora).
  • Festival de Catalunya: millor actriu (La demora).
  • Festival de Toulouse: millor actriu (El muerto y ser feliz).

Nacionals

[modifica]

Entre nombrosos premis nacionals, poden citar-se els següents:

  • Premi Florenci a revelació (Menú de cuentos), a millor actriu de repartiment (Terrorismo, Roberto Zucco) i a la millor actriu protagonista (Agatha, La travesía, 2017).[4]
  • Premi Parcum atorgat pel Parlament Cultural del Mercosur a una de les deu personalitats destacades de la cultura uruguaiana.
  • Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de l'Uruguai a la millor actriu de cinema (La demora, 2013).
  • Premi Morosoli (Alma mater, 2005).
  • Premi Fripesci a revelació en cinema i a la millor actriu de cinema (Alma mater).
  • Premi Iris (Alma mater i El lector por horas).
  • Premi a la Dona de l'Any (Alma mater; Matar a todos, 2008; La demora).

Referències

[modifica]