Vés al contingut

El nen 44

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «El nen 44 (pel·lícula)».
Infotaula de llibreEl nen 44
(en) Child 44 Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTom Rob Smith Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióRegne Unit, 2008 Modifica el valor a Wikidata
EditorialSimon & Schuster Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerethriller, novel·la d'espies i hard-boiled Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis
NominacionsPremi Booker Modifica el valor a Wikidata
PremisBarry Award/Best First Novel (en) Tradueix (2009) Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Altres
OCLC181069445 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: child44smit00smit Goodreads work: 44944892

El nen 44 (títol original en anglès: Child 44) és una novel·la de suspens de 2008, escrita en anglès per Tom Rob Smith. Aquesta és la primera novel·la d'una trilogia amb l'exagent de l'MGB Leo Demidov, que investiga una sèrie d'assassinats horripilants a nens de la Unió Soviètica de Stalin.[1] L'obra s'ha traduït al català i es va publicar el 2008 per edicions La Magrana.[2]

Tema

[modifica]

Aquesta novel·la, la primera d'una trilogia, s'inspira en els crims d'Andrei Romànovitx Txikatilo, també conegut com «l'Estripador de Rostov», «el Carnisser de Rostov» i «l'Estripador roig». Txikatilo va ser condemnat i executat per cometre 52 assassinats a la Unió Soviètica, tot i que els seus crims van ocórrer després de l'era de Stalin. A més de destacar el problema de la criminalitat de l'era soviètica en un estat on «no hi ha crim», la novel·la explora la paranoia de l'època, el sistema educatiu, l'aparell de la policia secreta, els orfenats, l'homosexualitat a l'URSS i els hospitals psiquiàtrics.[3]

El segon i tercer llibre de la trilogia, titulats The Secret Speech (abril de 2009)[4] i Agent 6 (juliol de 2011),[5] respectivament, també inclouen el protagonista Leo Demidov i la seva dona, Raisa.[3]

Premis

[modifica]

La novel·la ha estat traduïda a trenta-sis idiomes. A més, va ser nominada a disset premis internacionals i en va guanyar set.[6]

El 2008, va ser seleccionat per a la llarga llista pel Premi Booker, nominat al Costa First Novel Award 2008 (antiga Whitbread), i va rebre el premi CWA Ian Fleming Steel Dagger al millor thriller de l'any de la Crime Writers' Association.[7] També va ser finalista del Premi Desmond Elliott per a una primera novel·la de 2008,[8] i Smith va ser guardonat amb el Premi Galaxy Book 2008 al millor escriptor novell.[9] El juliol de 2009, va guanyar el premi Waverton Good Read a la primera novel·la[10] i el Galaxy Book Award a la millor novel·la.[6] El gener de 2011, Richard Madeley i Judy Finnegan el van enumerar al seu Club de lectura com un dels 100 llibres de la dècada.[11]

Recepció

[modifica]

El The New York Times va qualificar l'obra d'una «història d'alt voltatge», «tretament teixida» i «enginyosament tramada».[12] El Sunday Telegraph la va elogiar com un «debut memorable»: «l'atmosfera de paranoia i de por paralitzant està retratada de manera brillant i incansablement trista».[13] Kirkus Reviews li va donar una ressenya destacada, la va titllar d'«esclatant» i va destacar que «el ritme i l'atmosfera esgarrifosos camuflen casualitats salvatges».[14] En una ressenya a l'Observer, Peter Guttridge la va elogiar com una «peça de ficció intensa i emocionant».[15]

Un altre crític del The New York Times la va qualificar amb «un procediment policial adequat»,[16] i una crítica de l'edició de butxaca al The Guardian va dir que «la història és emocionant, però els personatges i els diàlegs estan poc desenvolupats, i la prosa estudiadament insípida».[17] Aquesta visió es va reflectir en una altra ressenya per a The Guardian, d'Angus Macqueen, que va afirmar que, tot i que «aquesta és una història detectivesca convincent», «el desig que la trama abasti tots els elements de la història soviètica finalment anul·la qualsevol sentit de serietat artística». Macqueen va afirmar que la novel·la «segueix sent un autèntic èxit» i que ofereix «tots els plaers d'una lectura brillant a l'aeroport».[18]

Adaptació cinematogràfica

[modifica]

L'abril de 2007 es va anunciar que Ridley Scott havia optat pels drets de la pel·lícula.[19] Fox 2000 va comprar el projecte i el 2009 es va anunciar una pel·lícula basada en la novel·la, amb Scott originalment vinculat com a director[20] i productor.[21] Finalment, la pel·lícula El nen 44 va ser produïda l'any 2015 per Scott i Michael Costigan, dirigida per Daniel Espinosa i protagonitzada per Gary Oldman, Tom Hardy, Noomi Rapace, Charles Dance i Joel Kinnaman.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Smith, Tom Rob. Child 44 (en anglès). Simon & Schuster, 2008. ISBN 978-1847371263. 
  2. ↑ «El nen 44». Directe.LaRepública.cat, 04-07-2008. [Consulta: 27 maig 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Agent 6 Synopsis» (en anglès). CurtisBrown.co.uk. Arxivat de l'original el 4 febrer 2011. [Consulta: 27 maig 2022].
  4. ↑ Smith, Tom Rob. The Secret Speech (en anglès). Simon & Schuster, 2009. ISBN 978-1847371287. 
  5. ↑ Smith, Tom Rob. Agent Six (en anglès). Simon & Schuster, 2011. ISBN 978-1847371287. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Tom Rob Smith Child 44 Foreign and Awards» (en anglès). Curtisbrown.co.uk. Arxivat de l'original el 3 abril 2012.
  7. ↑ «Tom Rob Smith wins the 2008 CWA Ian Fleming Steel Dagger» (en anglès). Thecwa.co.uk, 13-10-2011. Arxivat de l'original el 11 gener 2012. [Consulta: 27 maig 2022].
  8. ↑ «The Desmond Elliott Prize 2008 – Child 44 by Tom Rob Smith» (en anglès). Desmondelliottprize.org. Arxivat de l'original el 14 març 2012. [Consulta: 27 febrer 2012].
  9. ↑ «Culture Vulture – Galaxy Book Award winners» (en anglès). Culturevulture.uk.com, 15-12-2010. Arxivat de l'original el 10 desembre 2014. [Consulta: 27 febrer 2012].
  10. ↑ «Waverton Good Read FAQ» (en anglès). Btinternet.com. Arxivat de l'original el 11 octubre 2012. [Consulta: 27 febrer 2012].
  11. ↑ «Book Club News - 100 Books of the decade» (en anglès). Richardandjudy.co.uk, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 16 desembre 2013. [Consulta: 27 febrer 2012].
  12. ↑ Maslin, Janet. «Forget It, Comrade. This Is Moscow» (en anglès). NYTimes.com, 08-05-2008. [Consulta: 27 maig 2022].
  13. ↑ Yager, Susanna. «A crime that officially doesn't exist» (en anglès). NYTimes.com, 09-03-2008. [Consulta: 27 maig 2022].
  14. ↑ Eastland, Sam. «Child 44 by Tom Rob Smith» (en anglès). Kirkusreviews.com. [Consulta: 27 febrer 2012].
  15. ↑ Guttridge, Peter. «In pursuit of a Russian Ripper» (en anglès). TheGuardian.com, 02-03-2008. [Consulta: 27 maig 2022].
  16. ↑ Koelb. «Churchill, Depression and a Talking Dog» (en anglès). NYTimes.com, 13-03-2011. [Consulta: 27 maig 2022].
  17. ↑ Koelb. «Review: Child 44 by Tom Rob Smith» (en anglès). TheGuardian.com, 28-02-2009. [Consulta: 27 maig 2022].
  18. ↑ Macqueen, Angus. «Review: Child 44 by Tom Rob Smith» (en anglès). TheGuardian.com, 12-04-2008. [Consulta: 27 maig 2022].
  19. ↑ «Ridley Scott Adopts Child 44» (en anglès). GamesRadar.com, 17-04-2006. [Consulta: 27 maig 2022].
  20. ↑ «Child 44 Movie» (en anglès). TheMovieInsider.com, 07-05-2007. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2014. [Consulta: 27 febrer 2012].
  21. ↑ «Ridley Scott to Direct and Produce Child 44» (en anglès). MovieWeb.com. [Consulta: 12 juny 2016].
  22. ↑ Mintzer, Jordan. «‘Child 44’: Film Review» (en anglès). HollywoodReporter.com, 15-04-2015. [Consulta: 27 maig 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_nen_44&oldid=31939224»