Vés al contingut

El niño de barro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl niño de barro
Fitxa
DireccióJorge Algora Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJorge Algora i Héctor Carré Menéndez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSilvia Amador García
Roberto Morlán
Dissenyador de soManuel Carrión
Rubén Piputto
Boris Piñero
Ricardo Viñas
FotografiaSuso Bello
MuntatgeRita Romero
VestuariCecilia Monti
Efectes especialsKinema Digital
FX Stunt Team S.A.
Federico Cueva (encargado consultante)
ProductoraPatagonik Film Group
Pol-Ka Producciones
Adivina Producciones S.L.
Castelao Producciones
Iroko Films S.L
DistribuïdorArgentina Video Home
Movie Avenue International
Filmax International
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller Modifica el valor a Wikidata
TemaCayetano Santos Godino Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0818123 FilmAffinity: 178654 Rottentomatoes: m/the-mud-boy-el-nino-de-barro Letterboxd: the-mudboy Allmovie: v418568 TCM: 650320 TMDB.org: 65145 Modifica el valor a Wikidata

El niño de barro és una pel·lícula argentina de 2007, dirigida per Jorge Algora, basada en els assassinats de Cayetano Santos Godino, més conegut com el Petiso Orejudo (1896-1944), qui va ser el assassí en sèrie més jove de l'Argentina.[1]

Argument

[modifica]

A la ciutat de Buenos Aires en 1912, Estela és una dona espanyola al costat del seu fill Mateo de deu anys qui veia contínuament escenes de violència al carrer. A més, Mateo era víctima de maltractaments pel seu padrastre, Octavio, qui recrimina a Estela per no haver-li donat disciplina al seu fill.

Un nou i estrany succés comença quan un fotògraf decideix pagar-li 20 centaus a Mateo amb el propòsit en què aquest pogués treure's una sèrie de fotos amb una nena que estava jugant al carrer. El fotògraf li va demanar a Mateo poder fotografiar-lo a aquest i a la nena, però volia que Mateo sigui capaç d'aparèixer a la foto mentre li baixava la faldilla a la nena i més tard la roba interior. La nena finalment decideix no ser fotografiada d'aquesta forma i Mateo fuig.

Després, Mateo té violentes imatges que no poden ser excloses dels seus pensaments, que tracten sobre el nen Arturo, qui havia estat colpejat i finalment penjat en un carrusel. El cadàver és vist pel comissari Petrie qui s'interessa en el cas i veu una estranya mostra d'animals morts en un rafal.

Octavio convenç a Estela que porti al seu fill al consultori del Dr. Soria, per a veure si aquest estava malalt psicològicament. Mateo exclama que havia estat en el lloc del crim d'Arturo, però en el seu somnis. El comissari Petrie apareix en el consultori per a escoltar la conversa i després, el Dr. Soria li diu a Estela que les visions i malsons de Mateo es deu a la seva feblesa o problema de cap salut. Soria comença a fer estudis amb el cadàver d'Arturo i s'adona que no va morir pels cops, sinó per asfíxia, tal com Mateo havia vist en els seus somnis.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Maribel Verdú - Estela.
  • Daniel Freire - el Comissari Petrie
  • Juan Ciancio - Mateo
  • César Bordón - Octavio
  • Chete Lera - el Dr. Soria
  • Abel Ayala - Cayetano
  • Roly Serrano - Blas
  • Emilio Bardi - Fiore Godino
  • Daniela Penerini - Lucía Godino
  • Sergio Boris - Sr. Palacios
  • Eugenia Aguilar - Luana Luppof
  • Oscar Alegre - Valentín
  • Mario Moscoso - Benito Luppof
  • Pablo Krinski - Paco Cebrián
  • Mónica Lairana - Aurelia Estévez
  • Jonathan Gruber - Roque Muñiz
  • Ana María Castel - Eulalia Galán
  • Nicolás Torcanowsky - Arturo Larrondo
  • Enzo Hoffman - Severino Infante
  • Sebastián Italiano - Elvio Cucuozzo
  • Shahir Jaller - Jesualdo Cucuozzo
  • Rosalía Martínez - la jove prostituta 1
  • Nataliya Peulak - la jove prostituta 2
  • Fernando Prado - el policia de civil
  • Rodrigo Barrena - Policia de civil
  • Daniel Reyes - el policia d'alfalfar
  • Silvia Torcanowsky - la mare de Arturo
  • Mariana Torres - la mare de Roque
  • César Ferro - el nen del carrusel
  • Tomás Gardano - el nen del carrusel
  • Sasha Musis - nena de carrusel

Producció

[modifica]

El director Jorge Algora decideix poder donar a conèixer la història sobre un dels criminals argentins, Cayetano Santos Godino qui també és conegut com el "Petiso orejudo". Algora decideix canviar la trama del succés esdevingut però que no afectaria la realitat. L'actriu Maribel Verdú és contractada per a protagonitzar la pel·lícula i també amb Daniel Freire. Gran part de l'elenc havia de realitzar escenes de la pel·lícula a Galícia, Espanya, però majorment a Buenos Aires, l'Argentina.[3]

Premis

[modifica]
52a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia[4]
Categoria Persona Resultat
Millor actriu en pel·lícula espanyola Maribel Verdú Guanyadora
XXII Premis Goya[5]
Categoria Persona Resultat
Millor cançó original Daniel Melingo Nominada
Premis Mestre Mateo[6][7]
Any Categoria Persona/s Resultat
2007 Millor llargmetratge Guanyadora
Millor direcció Jorge Algora Guanyador
Millor interpretació masculina protagonista Juan Ciancio Nominat
Daniel Freire Nominat
Chete Lera Guanyadora
Millor interpretació femenina protagonista Maribel Verdú Nominada
Millor interpretació masculina secundària Abel Ayala Nominat
Millor guió Jorge Algora, Christian Busquier e Héctor Carré Guanyadors
Millor muntatge Rita Romero Nominada
Millor so Perfecto de San José Prieto i Alberto Suárez Nominats
Millor direcció artística Mariela Rípodas Guanyadora
Millor direcció de producció Eduard Vallés e Juan Lovece Nominats
Millor direcció de fotografia Suso Bello Guanyador
Millor maquillatge i perruquerua Beata Wojtowicz Guanyadora
Millor disseny de vestuari Cecilia Monti Guanyadora
Millor música original Nani García Guanyadora

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]