El pastor sobre la roca

El pastor sobre la roca

Títol original	Der Hirt auf dem Felsen (de)
Forma musical	cançó Lied
Tonalitat	si bemoll major
Compositor	Franz Schubert
Lletra de	Wilhelm Müller
Llengua	alemany
Creació	octubre 1828
Data de publicació	1830
Catalogació	D. 965
Instrumentació	veu, clarinet i piano

Facsímil de la partitura de la composició.

El pastor sobre la roca (Der Hirt auf dem Felsen) D. 965, és un lied per a soprano, clarinet i piano del compositor vienès Franz Schubert. Va ser escrita l'any 1828, just els darrers mesos de vida del compositor.

Antecedents

La peça va ser escrita com a encàrrec de la soprano vienesa Pauline Anna Milder-Hauptmann. Anys abans de la composició del lied, la soprano va anar insistint reiteradament en la proposta de compondre-li una peça, a través d'intermediaris que li transmetien a Schubert la voluntat de la cantant. Demanava una obra com una gran escena vocal on pogués mostrar els seus dots com a cantant virtuosa.

En herència de l'ideari romàntic tan estès en aquella època, la peça conté nombrosos passatges virtuosos els quals van ser exigits per la soprano, per mitjà dels quals volia transmetre una àmplia varietat d'emocions i sentiments. Les dinàmiques, els salts de registres i les àmplies frases plasmen aquesta virtuositat reclamada.

Així doncs, l'obra es va publicar un any i mig després de la mort de Schubert. La soprano la cantà per primera vegada a la Casa dels Caps Negres a Riga el 10 de febrer de 1830.

Estructura

Es podria analitzar l'obra dividint-la en tres seccions temàtiques generals.

La primera secció engloba el que seria una petita introducció d'uns escassos compassos, realitzada pel piano. Més tard es dona lloc al primer tema introduït pel clarinet amb el piano. Es podria interpretar també aquesta intervenció del clarinet sol com la gran introducció anticipada del tema que després realitzarà idènticament la soprano. Es tracta d'una secció amb un caràcter càlid i amable, amb frases llargues i amb efectes d'eco entre el clarinet i la cantant que donen a entendre la imatge del pastor al mig de la vall.

La segona secció és presentada en contrast amb l'anterior tema. Segueixen sent temes llargs els quals predominen a la major part de la peça. En aquest cas la soprano pren la iniciativa mentre el clarinet intervé breu i puntualment entre frase i frase. La modulació al mode menor ens transmet un caràcter més introvertit, obscur i dramàtic. El pastor expressa el seu desconsol i transmet la seva trista soledat de la muntanya.

Per acabar, la darrera secció de la peça es caracteritza pel seu canvi joiós i juganer. Simbolitza un canvi esperançador en veure que la primavera ja és a prop i amb ella, també el renaixement. El canvi a la secció es plasma amb la modulació a tonalitat major, el canvi de tempo, la virtuositat de notes i la interactuació entre la soprano i el clarinet sol amb un caràcter més juganer.

Lletres

Els versos del Lied van ser extrets de dos treballs de diferents autors.

Els quatre primers i l'últim van estar agafats dels treballs de Wilhelm Müller, mentre que el cinqué i sisé van ser escrits per l'autor Karl August Varnhagen von Ense.

Wilhelm Müller – Der Berghirt (Pastor de la muntanya)

Wenn auf dem höchsten Fels ich steh',

In's tiefe Tal hernieder seh',

Und singe.

Fern aus dem tiefen dunkeln Tal

Schwingt sich empor der Widerhall

Der Klüfte.

Je weiter meine Stimme dringt,

Je heller sie mir wieder klingt

Von unten.

Mein Liebchen wohnt so weit von mir,

Drum sehn' ich mich so heiß nach ihr

Hinüber.

Quan sóc sobre la roca més elevada

miro des d'allà la profunda vall,

i canto.

Llunyana des de la profunda i fosca vall

s'eleva l'eco

de l'abisme rocós.

Quan més llunyana arribi la meva veu,

tan més transparent retorna

de les profunditats.

La meva ben estimada habita, tan allunyada de mi,

que jo sospiro apassionadament

per ella.

Varnhagen – Nächtlicher Schall (So nocturn)

In tiefem Gram verzehr ich mich,

Mir ist die Freude hin,

Auf Erden mir die Hoffnung wich,

Ich hier so einsam bin.

So sehnend klang im Wald das Lied,

So sehnend klang es durch die Nacht,

Die Herzen es zum Himmel zieht

Mit wunderbarer Macht.

Em consumeix un profund turment.

Per mi no hi ha més alegria,

Sobre la terra ha desaparegut l'esperança,

estic tan sols aquí.

El cant ressonà com nostàlgia al bosc,

Així, nostàlgic, ressonà en la nit

atraient els cors cap al cel

amb meravellosa força.

Wilhelm Müller – Liebesgedanken (Pensaments d'amor)

Der Frühling will kommen,

Der Frühling, meine Freud',

Nun mach' ich mich fertig

Zum Wandern bereit.

La primavera s'apropa,

la primavera, el meu goig,

jo em preparo, per tant

a iniciar el meu camí.

Bibliografia

• Andreas Mayer: "'Gluck'sches Gestöhn' and 'welsches Larifari': Anna Milder, Franz Schubert und der deutsch-italienische Opernkrieg", in Archiv für Musikwissenschaft LII (1995), pp. 171–204 (alemany)  De subscripció o mur de pagament
• C. Ahrens: "Schuberts 'Der Hirt auf dem Felsen' D. 965 – Lied, Arie oder 'Duett'" A: Schubert: Perspektiven 5 (2005), pp. 162–182.
• T. G. Waidelich: "Der letzte Hauch im Lied entflieht, im Lied das Herz entweicht!“ – Varnhagens Nächtlicher Schall als letzter Baustein zum Hirt auf dem Felsen. A: Schubert:Perspektiven 8 (2010), p. 237–243.