El setè cel (pel·lícula)
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Seventh Heaven  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Frank Borzage |
| Protagonistes | |
| Producció | William Fox |
| Dissenyador de producció | Harry Oliver |
| Guió | Benjamin Glazer i Austin Strong |
| Fotografia | Ernest Palmer i Joseph Valentine |
| Muntatge | Harry H. Caldwell |
| Productora | 20th Century Studios |
| Distribuïdor | Fox Film Corporation i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 6 maig 1927 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | drama, cinema mut, cinema romàntic i cinema bèl·lic |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         
| |
El setè cel (títol original en anglès 7th Heaven o Seventh Heaven) és un drama romàntic del cinema mut dirigit per Frank Borzage i protagonitzat per Janet Gaynor i Charles Farrell. La pel·lícula està basada en l'obra de 1922 Seventh Heaven d'Austin Fort que va ser adaptada per la pantalla gran per Benjamin Glazer. El setè cel va ser inicialment fet com una pel·lícula muda estàndard el maig de 1927. El 10 de setembre de 1927, la corporació Fox Film va re-llançar la pel·lícula amb la sincronització amb Movietone d'una banda sonora amb música i efectes sonors. Els intertítols han estat traduïts al català.[1]
Des de la seva publicació, El setè cel va ser un èxit a nivell de crítica cinematogràfica i comercial que va ajudar a establir la corporació Fox Film com un estudi important. Va ser la primera de tres pel·lícules a ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula (llavors anomenat "Pel·lícula excepcional") a la primera edició dels Oscars que va tenir lloc el 16 de maig de 1929. Janet Gaynor va guanyar el primer Oscar com a millor actriu pel seu paper en la pel·lícula (també va guanyar per la seva actuació al 1927 per Sunrise: A Song of Two Humans i el 1928 per Street Angel). Borzage també va guanyar el primer Oscar per la millor direcció i el guionista Benjamin Glazer va guanyar l'Oscar al millor guió (adaptat).
El 1995, 7th Heaven va ser seleccionat per ser preservat en el Registre de Cinema Nacional dels EUA per la Biblioteca del Congrés per ser "culturalment, històricament o estèticament significatiu".
Repartiment
[modifica]- Janet Gaynor com a Diane
- Charles Farrell com a Chico
- Ben Bard com a Coronel Brissac
- Albert Gran com a Boul
- David Butler com a Gobin
- Marie Mosquini com a Madame Gobin
- Gladys Brockwell com a Nana
- Émile Chautard com a pare Chevillon
- Jessie Haslett com a tieta Valentine
- Brandon Hurst com a oncle George
- George E. Stone com a Sewer Rat
- Lillian West com a Arlette
Notes de producció
[modifica]
L'obra de teatre de Broadway en el qual es basa la pel·lícula és protagonitzat per George Gaul i Helen Menken i es va representar al Teatre Booth i se'n van fer 704 actuacions. Quan l'obra va ser adaptada a la pantalla, Janet Gaynor i Charles Farrell van ser els actors que van agafar els paperas de Chico i Diane, els protagonistes. La pareja es va fer tan popular que els dos van actuar junts en 11 pel·lícules més i van ser anomenats "America's Favorite Lovebirds".
7a Heaven va presentar la cançó "Diane" d'Ernö Rapée i Lew Pollack, composta expressament per a la pel·lícula. La cançó està inclosa en la segona versió de la pel·lícula.
Rebuda
[modifica]El setè cel es va estrenar inicialment al Carthay Circle Theatre a Los Angeles reemplaçant un altre melodrama de Fox, Quina Glòria de Preu?, el qual havia estat representant-se des del novembre de 1926. Una segona presentació va tenir lloc al Sam H. Harris Teatre a Nova York el 25 de maig. Ambdues van guanyar un total de 14.500$. Una sèrie de curts Movietone com Ben Bernie i la seva Orquestra, Gertrude Lawrence, Raquel Meller, i Charles "Chic" Sale van precedir la pel·lícula.
Després de la seva estrena, El setè cel va ser un èxit crític i comercial. Un crític del New York Times va declarar que la pel·lícula "atreu l'interès des de bon principi i encara que el final és melodramàtic, agraeixes que el compassiu però satisfet Chico torno amb Diane, que té el cor trencat." El crític també va elogiar la direcció de Borzage afirmant que el director "ho va donar tot a través de la càmera". La pel·lícula es va presentar durant 19 setmanes a Nova York i durant 22 setmanes a Los Angeles.
A causa de l'èxit de la pel·lícula i d'altres pel·lícules de Fox amb elements de sonors (Don Juan, Sunrise, i What Price Glory?), l'estudi tornar a presentar El setè cel amb una banda sonora sincronitzada amb Movietone, incloent música arranjada per Ernö Rapée i efectes de so. La segona versió va ser presentada al Teatre Roxy de Nova York el 10 de setembre de 1927.
El 1932, El setè cel s'ha posicionat com a 13ena pel·lícula muda americana més taquillera, guanyant més de 2.5 milions de dòlars.
Premis i honors
[modifica]| Any | Premi | Categoria | Destinatari | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1927 | Oscar | Millor actriu | Janet Gaynor | Guanyador |
| 1927 | Oscar | Millor direcció d'art | Harry Oliver | Nominat |
| 1927 | Oscar | Millor direcció | Frank Borzage | Guanyador |
| 1927 | Oscar | Millor guió (Adaptació) | Benjamin Glazer | Guanyador |
| 1927 | Oscar | Pel·lícua excepcional | Nominat | |
| 1928 | Premis Kinema Junpo | Millor pel·lícula Estrangera | Frank Borzage | Guanyador |
| 1927 | Premis Photoplay | Medalla d'Honor | William Guineu | Guanyador |
Remakes i adaptacions
[modifica]El 1937 es va fer un remake amb so dirigit per Henry King i protagonitzat per Simone Simon, James Stewart, Jean Hersholt i Gregory Ratoff. A diferència de la versió de 1927, el remake no va ser tan reeixit.
El17 d'octubre de 1938, una adaptació radiofònica de 7a Heaven es va transmetre en el Lux Radio Theatre, protagonitzat per Don Ameche com a Chico i Jean Arthur com a Diane. A més, es va estrenar una adaptació televisiva el 26 d'octubre de 1953, en la sèrie d'antologia Broadway Televisión Theatre. Els protagonistes de la sèrie són Hurd Hatfield i Geraldine Brooks i el director, Robert St. Aubrey. El 26 de maig de 1955, una versió musical de la pel·lícula protagonitzat per Gloria DeHaven i Ricardo Montalbán va presentar-se al Teatre ANTA. La representació va acabar el 2 de juliol de 1955, després de 44 actuacions.
DVD
[modifica]El 9 de desembre de 2008, 7a Heaven va ser inclòs en el paquet en DVD Murnau, Borzage i Fox distribuït per 20th Century Fox Home Entertainment.
Referències
[modifica]- ↑ «7th Heaven | Melodrama popular». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 29 setembre 2023].
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Bradley, Edwin M. (2004). The First Hollywood Musicals: A Critical Filmography of 171 Features, 1927 through 1932. McFarland. ISBN 0-786-42029-4.
- Clark, Peter, ed. (2013). The Oxford Handbook of Cities in World History. Oxford University Press. ISBN 0-199-58953-4.
- Crafton, Donald (1999). The Talkies: American Cinema's Transition to Sound, 1926-1931. University of California Press. ISBN 0-520-22128-1.
- Dietz, Dan (2014). The Complete Book of 1950s Broadway Musicals. Rowman & Littlefiel. ISBN 1-442-23505-5.
- Dumont, Hervé (2006). Frank Borzage: The Life and Films of a Hollywood Romantic. McFarland. ISBN 0-786-42187-8.
- Dyer MacCann, Richard, ed. (1996). Films of the 1920s. Scarecrow Press. ISBN 0-810-83256-9.
- Eyman, Scott (1997). The Speed of Sound: Hollywood and the Talkie Revolution 1926-1930. Simon and Schuster. ISBN 1-439-10428-X.
- Goble, Alan, ed. (1999). The Complete Index to Literary Sources in Film. Walter de Gruyter. ISBN 3-110-95194-0.
- Hischak, Thomas S. (2008). The Oxford Companion to the American Musical: Theatre, Film, and Television. Oxford University Press. ISBN 0-195-33533-3.
- Holston, Kim R. (2012). Movie Roadshows: A History and Filmography of Reserved-Seat Limited Showings, 1911-1973. McFarland. ISBN 0-786-49261-9.
- Melnick, Ross (2014). American Showman: Samuel "Roxy" Rothafel and the Birth of the Entertainment Industry, 1908-1935. Columbia University Press. ISBN 0-231-15905-6.
- Morefield, Kenneth R.; Olson, Nicholas S., eds. (2015). Faith and Spirituality in Masters of World Cinema, Volume III. Cambridge Scholars Publishing. ISBN 1-443-87498-1.
- Soloman, Aubrey (2011). The Fox Film Corporation, 1915-1935: A History and Filmography. McFarland. ISBN 0-786-48610-4.
Enllaços externs
[modifica]
- 7th Heaven a Virtual-history.com
- dvd de 7th Heaven Arxivat 2016-10-27 a Wayback Machine.