Vés al contingut

El silenci dels arbres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEl silenci dels arbres
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEduard Márquez
LlenguaCatalà
Publicació2003
EditorEmpúries
Dades i xifres
GènereNovel·la
Nombre de pàgines144
Sèrie
Cinc nits de febrer (2000)
La decisió de Brandes (2006) →
Altres
ISBN978-84-7596-636-6

El silenci dels arbres és una novel·la d'Eduard Márquez publicada el 2003. La novel·la va quedar finalista en els Premis Llibreter de narrativa. Segons el crític Javier Cisneros «...és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa».[1] El 2003 va ser traduïda al castellà per Ramón Minguillón i el 2004 a l'alemany per Ilse Layer.[2] Segons el diari madrileny El País, aquesta novel·la mostra que la condició d'escriptor en llengua catalana no impedeix l'autor de practicar una literatura «saludablement deslligada de qualsevol marca nacional».[3] Segons la Neue Zürcher Zeitung és una novel·la fàcil per llegir i fàcil per oblidar.[4]

Referències

[modifica]
  1. Cisneros, Javier «Eduard Márquez, voluntat d'estil». LletrA, 2007 [Consulta: 17 maig 2013]. «[L'autor] continua narrant en tercera persona i en rigorós present, que, en aquesta ocasió fins i tot, s'amplia als salts en el temps i als freqüents flash-backs dels protagonistes. Malgrat la dificultat d'aquest repte, l'articulació amb el relat principal és reeixida i s'aconsegueix un corprenedor efecte de proximitat dels records.»
  2. «Bibliographie der ins Deutsche übersetzten katalanischen Literatur, Addenda 2004-2007». Frankfurt del main: Goethe Universität, Institut für Romanische Sprachen und Literaturen.
  3. Echevarria, Ignacio «Crítica: Ruinas y violines, Eduard Márquez» (en castellà). El País, 15-11-2003. «Es evidente que su condición de escritor en lengua catalana no inhibe a Eduard Márquez de practicar una literatura saludablemente desentendida de toda marca nacional, absorta en sus muy propios intereses literarios.»
  4. Stolzmann, Uwe, crític del diari Neue Zürcher Zeitung, citat per «Rezensionsnotiz zu Neue Zürcher Zeitung, 22.09.2007» (en alemany). Perlentaucher.de Das Kulturmagazin, 2007. [Consulta: 27 gener 2016].

Bibliografia

[modifica]