Vés al contingut

El testament de Maria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreEl testament de Maria
(en) The Testament of Mary Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorColm Tóibín Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació2012 Modifica el valor a Wikidata
EditorialCharles Scribner's Sons Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis
NominacionsPremi Booker Modifica el valor a Wikidata
PremisPrèmi Arquevesque Xóan de San Clemente de roman estrangièr (oc) Tradueix (2016) Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Goodreads work: 19098054

El testament de Maria (en anglès The Testament of Mary) és un llibre de l'escriptor irlandès Colm Tóibín. El llibre fou publicat el 13 de novembre de 2012 per Scribner's.[1] Ha estat traduït al català per Maria Rosich i publicat el 2014 per Amsterdam llibres, ISBN 9788492941995.[2]

Argument

[modifica]

La novel·la tracta de mentides sobre la vida de Maria, mare de Jesús de Natzaret, en la seva vellesa. Ella no creu que el seu fill fos fill de Déu i es nega a cooperar amb els escriptors dels evangelis, que la visiten regularment i li proporcionen menjar i refugi.

Recepció

[modifica]

ILa primera recepció crítica per al llibre ha estat positiva,[3][4] amb un crític de la Irish Independent va escriure "Dir que això és una partida per al novel·lista de Wexford és una subestimació, però difícilment pot deixar de ser un gran punt de conversa quan es publiqui a l'octubre."[5] The Huffington Post també va comentar favorablement els intents de Tóibín d'humanitzar a Maria, dient:" El Testament de Maria és un recordatori que Jesús tenia una mare, i que no era la ximple de ningú."[6]

Va ser a la llista curta del 2013 Man Booker Prize.

Adaptació teatral

[modifica]

La primera versió del text va ser produïda el 2011 pel Festival de Teatre de Dublín i Landmark Productions, com una obra d'una sola dona protagonitzada per Marie Mullen, Testament.[7] El gener de 2013, es va anunciar que Fiona Shaw protagonitzaria una adaptació escènica de l'obra a Broadway, titulada The Testament of Mary, produïda per Scott Rudin.[8] Malgrat les crítiques positives i tres nominacions al Premi Tony (incloent una candidatura al prestigiós "millor obra"), la producció es va tancar el 5 de maig de 2013, gairebé un mes i mig abans que finalitzés la temporada, i va fer que Fintan O'Toole comentés: "Vaig passar tres anys com a crític a Broadway, i encara no puc pretendre entendre-ho. Però aquesta estranya conjunció d'un aparent èxit i un fracàs total funciona com un microcosmos en el qual es poden veure algunes de les seves rareses amb un grau raonable de Si es pot comprendre per què un productor tancaria un programa en resposta a la notícia que acaba de ser nominat per a tres premis Tony, podreu tenir una idea del funcionament de Broadway."[9] United Solo va premiar l'actuació de Shaw amb el premi especial al festival de 2013.[10]

Referències

[modifica]
  1. «The big novels of 2012». The Guardian. Guardian Media Group [Londres], 13-07-2012 [Consulta: 13 juliol 2012].
  2. El testament de Maria Arxivat 2021-06-15 a Wayback Machine. arallibres.cat
  3. «Starred Review: THE TESTAMENT OF MARY». Kirkus Reviews. [Consulta: 3 octubre 2012].
  4. «Fiction Review: The Testament of Mary». Publishers Weekly. [Consulta: 3 octubre 2012].
  5. Boland, John «Holy God, here come the big guns». Irish Independent. Independent News & Media, 21-07-2012 [Consulta: 21 juliol 2012].
  6. long, karen «In Colm Toibin's 'The Testament Of Mary,' Mary Is Far From Meek And Mild». , 08-12-2012 [Consulta: 1r gener 2013].
  7. «Testament». The Irish Times, 05-10-2011.
  8. Rooney, David «Fiona Shaw Returns to Broadway in 'The Testament of Mary'». The Hollywood Reporter, 01-01-2013 [Consulta: 1r gener 2013].
  9. O'Toole, Fintan «Why Tony Award nominations couldn't save 'The Testament of Mary'». The Irish Times, 04-05-2013 [Consulta: 5 maig 2013].
  10. Carey, Purcell «United Solo Festival Honors Fiona Shaw, Gordon Clapp and Eric Roberts». , 26-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]