Vés al contingut

El vagabundo y la estrella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl vagabundo y la estrella
Fitxa
DireccióJosé Luis Merino Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJosé Luis Merino, Florentino Soria i Giovanni D’Eramo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSalvador Ruiz de Luna Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario Pacheco (fotògraf) Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRosa Salgado
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia musical Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054434 FilmAffinity: 955911 Modifica el valor a Wikidata

El vagabundo y la estrella és una pel·lícula espanyola de gènere comèdia-musical estrenada en 1960, codirigida per Mateo Cano i José Luis Merino i protagonitzada en els papers principals per Alfredo Kraus, Ana Esmeralda i Antonio Casal.[1]

Es tracta de la segona incursió de Kraus com a actor en el món del cinema després de la pel·lícula Gayarre de 1959.[2]

La B.S.O. de la pel·lícula va ser editada pel segell discogràfic Carillon, propietat del mateix Alfredo Kraus..[3] D'aquest enregistrament discogràfic, el mestre Enrique Belenguer Estela va dirigir les 6 àries d'òpera (la Cara A del primigeni disc de vinil) i el mestre Salvador Ruiz de Luna va dirigir les 4 cançons compostes per ell mateix ex profeso per a la pel·lícula, a més d'altres 2 composicions (la Cara B del primigeni disc de vinil).

Argument

[modifica]

Un jove i famós cantant d'òpera és contínuament assetjat pels paparazzi, la premsa i les multituds de fans. Per això decideix canviar de vida per romandre en l'anonimat i es trasllada a viure a Espanya. Durant el trajecte és assaltat per uns lladres que li roben el cotxe i els diners, però coneix a Bartolo, un rodamon amb qui entaula una entranyable amistat. Una vegada a Espanya coneix a Mercedes, una ballarina maca i reeixida, que el tracta com si fos pobre, ja que ell decideix no explicar-li la veritat.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]