Elara (satèl·lit)
Aparença
Elara | |
---|---|
Tipus | satèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular |
Descobert per | Charles Dillon Perrine |
Data de descobriment | 2 gener 1905 , Observatori Lick |
Epònim | Elara |
Cos pare | Júpiter |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 11.676.677 km |
Excentricitat e | 0,2174 |
Període orbital P | 259,64 d |
Velocitat orbital mitjana | 3,27 km/s[1] |
Inclinació i | 30,51712 ° |
Característiques físiques i astromètriques | |
Radi | 43 km[2] |
Magnitud aparent (V) | 16,3 (banda V) |
Massa | 870 Eg[3] |
Densitat mitjana | 2,6 g/cm³ |
Velocitat d'escapament | ~0,052 km/s |
Albedo | 0,04 [2] |
Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Dillon Perrine des de l'Observatori Lick, a Califòrnia, el 1905. Es va anomenar així en honor de la mare del gegant Titius, el pare del qual era Zeus. Va rebre el seu nom de manera oficial el 1975. Té un diàmetre mitjà de 85 km i gira al voltant de Júpiter en una òrbita prògrada amb un període de gairebé 260 dies.
Referències
[modifica]- ↑ Jacobson, R. A. «The orbits of outer Jovian satellites». Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2679–2686. Bibcode: 2000AJ....120.2679J. DOI: 10.1086/316817.
- ↑ 2,0 2,1 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.