Vés al contingut

Eleccions federals alemanyes de març de 1933

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions federals alemanyes de març de 1933
 ← 1932 Modifica el valor a WikidataReich alemany Modifica el valor a Wikidata 1933 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data5 març 1933 Modifica el valor a Wikidata
TipusReichstag election in Germany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat del Reichstag alemany Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat44.685.764 Modifica el valor a Wikidata
39.655.029
   88.74٪
Nombre de vots vàlids39.343.331    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
NSDAP
17.277.180   43.91٪
Parlamentari 288
SPD
7.181.629   18.25٪
Parlamentari 120
KPD
4.848.058   12.32٪
Parlamentari 81
ZENTRUM
4.424.905   11.25٪
Parlamentari 73
DNVP
3.136.760   7.97٪
Parlamentari 52
Partit Popular de Baviera
1.073.552   2.73٪
Parlamentari 19
DStP
432.312   1.1٪
Parlamentari 2
? ? ?
Christian Social People's Service (en) Tradueix
383.999   0.98٪
Parlamentari 4
? ? ?
German State Party (en) Tradueix
334.242   0.85٪
Parlamentari 5
? ? ?
German Farmers' Party (en) Tradueix
114.048   0.29٪
Parlamentari 2
? ? ?
RLB
83.839   0.21٪
Parlamentari 1

Les Eleccions federals alemanyes de març de 1933 es van celebrar el dia 5 per escollir els nous membres del VIII Reichstag. Van ser les novenes i darreres eleccions de la República de Weimar, i les primeres des de l'arribada al poder del NSDAP. Serien també les últimes eleccions en què es va utilitzar el sistema de representació proporcional per llistes, i els últims comicis competitius que es farien en una Alemanya unida fins a les eleccions del 1990. Les eleccions van ser avançades amb l'objectiu de dotar el govern de Hitler d'una majoria parlamentària viable per poder governar en solitari i posar fi al període d'estancament parlamentari iniciat el setembre de 1930, que havia portat un estat caòtic, en què el president Paul von Hindenburg designava i destituïa cancellers per decret, perdent el Reichstag el seu paper.

Context

[modifica]

Tot i que el govern va permetre per darrera vegada que forces opositores es presentessin als comicis, incloent el Partit Comunista (KPD), les eleccions no van ser completament lliures i es van realitzar en el marc d'una atmosfera violenta, restringint el govern severament el marge de maniobra de l'oposició.[1] El NSDAP va abusar dels recursos de l'Estat per finançar la campanya i va recórrer a la intimidació directa cap a «una guerra civil causada pels comunistes». Durant la campanya, es va produir l'incendi del Reichstag, que el govern de Hitler va utilitzar com a excusa per culpar els comunistes i aprovar un decret d'estat d'emergència que permetia arrestar líders opositors, fins i tot els que gaudissin d' immunitat parlamentària.

No obstant això, el resultat va decebre el govern. El NSDAP va aconseguir un ampli triomf amb 43.91% del vot popular i 288 dels 647 escons. Tot i les restriccions, la intimidació i el finançament estatal, el nazisme va fracassar en l'objectiu d'obtenir la majoria absoluta legislativa. El Partit Socialdemòcrata (SPD), presidit per Otto Wels, que després dels comunistes era el segon partit més afectat per la repressió, va aconseguir retenir un electorat estable, perdent menys de 70.000 vots respecte als anteriors comicis, i obtenir-ne un 18.25% dels sufragis i 120 escons (un menys que al novembre de 1932). El KPD, liderat per Ernst Thälmann, va patir un fort declivi com a conseqüència de les purgues i va obtenir només el 12.32% i 81 escons, perdent un milió de vots. Cap dels seus diputats electes no l'arribaria a assumir. El Partit de Centre, per part seva, ha experimentat un creixement de vots lleu, amb un 11.25%. El Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP) va aconseguir en una aliança àmplia el 7.97% i 52 escons. Les altres banques van anar a parar a forces regionals o minoritàries. La participació es va ubicar en un 88,74% de l'electorat registrat.[2]

Encara que no va aconseguir la majoria absoluta, Hitler va aconseguir un acord de coalició amb el Zentrum, liderat per Ludwig Kaas, i el DNVP, liderat per Alfred Hugenberg, formant govern i posant fi a l'estancament parlamentari. Tan sols tres setmanes després de les eleccions, havent arrestat tots els diputats comunistes i gairebé tots els socialdemòcrates, Hitler va aconseguir el 23 de març l'aprovació de la Llei Habilitant, que va acabar amb la democràcia parlamentària, instaurant un règim totalitari i donant inici al període històric conegut com a Alemanya nazi.

Resultats

[modifica]
Partit Vots % Escons +/-
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) 17.277.180 43.91
288 / 647
Augment 92
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) 7.181.629 18.25
120 / 647
Disminució 1
Partit Comunista d'Alemanya (KPD) 4.848.058 12.32
81 / 647
Disminució 19
Partit de Centre (Zentrum) 4.424.905 11.25
73 / 647
Augment 3
Front de Lluita Negre-Blanc-Roig (KSWR) (DNVP - DS - RL) 3.136.760 7.97
52 / 647
Augment 1
Partit Popular de Baviera (BVP) 1.073.552 2.73
19 / 647
Disminució 1
Partit de l'Estat Alemany (DStP) 334.242 0.85
5 / 647
Augment 3
Servei Social Cristià Popular (CSV) 383.999 0.98
4 / 647
Disminució 1
Partit Popular Alemany (DVP) 1.577.365 1.10
2 / 647
Disminució9
Partit dels Agricultors Alemanys (DBP) 114.048 0.29
2 / 647
Disminució 1
Lliga Rural (RL) 83.839 0.21
1 / 647
Disminució 1
Partits sense escons
Partit Alemany-Hannoverià (DHP) 47.743 0.12
0 / 647
Disminució 1
Comunitat de Lluita Socialista (SK) 3.954 0.01
0 / 647
Nou
Comunitat de Lluitadors Obrers i Camperols (KAB) 1.110 0.00
0 / 647
=
Vots vàlids 39.343.331 99.21
Vots en blanc/nuls 311.698 0.79
Total de vots 39.655.029 100.00 647 Augment 63
Votants registrats/participació 44.685.764 88.74
Font: Gonschior.de

Distribució del vot

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Evans, Richard J. The coming of the Third Reich. New York: The Penguin Press, 2004. ISBN 978-1-59420-004-5. 
  2. «Elections in the Weimar Republic». HISTORICAL EXHIBITION PRESENTED BY THE GERMAN BUNDESTAG.