Vés al contingut

Eleccions prefecturals de Tòquio de 2013

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions prefecturals de Tòquio de 2013
 ← 2009 Modifica el valor a WikidataTòquio Modifica el valor a Wikidata 2017 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data23 juny 2013 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions del Japó Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir127 Diputat a l'Assemblea de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Participació
4.532.279Punt percentual 54.49
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PLD  — Nobuteru Ishihara
1.633.303   36.04٪
Punt percentual 10.16
Diputat prefectural 38 → 59 Nombre d'escons 21
<1
2>
PDJ  — Yoshikatsu Nakayama
690.623   15.24٪
Punt percentual 25.55
Diputat prefectural 54 → 15 Nombre d'escons 39
<1
2>
Kōmeitō  — Yōsuke Takagi
639.160   14.1٪
Punt percentual 0.91
Diputat prefectural 23 → 23
PCJ  — Yoshiharu Wakabayashi
616.722   13.61٪
Punt percentual 1.05
Diputat prefectural 8 → 17 Nombre d'escons 9
<1
2>
Partit de la Restauració del Japó  — Hiroshi Yamada
374.109   8.25٪
Diputat prefectural 2
<1
2>
El Vostre Partit  — Kota Matsuda
311.278   6.87٪
Diputat prefectural 7
? ? ?
NET  — Mitsuko Nishizaki
94.239   2.08٪
Punt percentual 0.12
Diputat prefectural 2 → 3 Nombre d'escons 1

Les eleccions prefecturals de Tòquio de 2013 o també les eleccions a l'assemblea metropolitana de Tòquio de 2013 (2013年東京都議会議員選挙, 2013-nen Tōkyō-to Gikai Giin Senkyo) es van celebrar el diumenge 23 de juny de 2013 a Tòquio, Japó.[1] En aquestes eleccions es van triar els 127 membres que durant una legislatura de quatre anys compondran l'Assemblea Metropolitana de Tòquio. El sistema electoral fou entre quaranta-dos circumscripcions electorals amb set d'elles pel sistema d'escrutini uninominal majoritari i les trenta-cinc restants pel sistema de vot únic no transferible, el més comú al Japó.

El Partit Liberal Demòcrata (PLD) va prendre el control majoritari de l'Assemblea Metropolitana al Partit Demòcrata del Japó (PDJ) després que el primer ministre Shinzo Abe afirmés que les eleccions havien de guanyar-se "a qualsevol preu" per establir les bases d'una victòria del PLD a les eleccions a la Cambra de Consellers del mateix any.[2] Abe va utilitzar la victòria per reivindicar el suport popular de les seves polítiques econòmiques "Abenomics".[3] El Partit de la Restauració del Japó va tenir un mal rendiment després de les polèmiques declaracions del seu líder Tōru Hashimoto sobre les dones de confort, mentre que El Partit de Tots va obtenir guanys en l'assemblea després de distanciar-se del PRJ.[4]

Referències

[modifica]