Elgaria coerulea
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 63701 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Squamata |
Família | Anguidae |
Gènere | Elgaria |
Espècie | Elgaria coerulea ((Wiegmann, 1828)) |
Nomenclatura | |
Protònim | Gerrhonotus coeruleus |
Distribució | |
Endèmic de |
El llangardaix al·ligàtor del nord (Elgaria coerulea) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae de mida mitjana que viu en la costa occidental d'Amèrica del Nord.
Taxonomia
[modifica]Aquest llangardaix es denominava Gerrhonotus coeruleus (Wiegmann, 1828), però avui dia es coneix com a Elgaria coerulea. Hi ha quatre subespècies:
- E.c. coerulea Wiegmann 1828: Llangardaix al·ligàtor de San Francisco
- E.c. palmeri Stejneger 1893: Llangardaix al·ligàtor de la Serra
- E.c. principis Baird i Girard 1852: Llangardaix al·ligàtor del Nord-oest
- E.c. shastensis Fitch 1934: Llangardaix Al·ligàtor Shasta
La subespècie E. c. principis és una de cinc espècies de llangardaixos al Canadà.
Descripció
[modifica]Els llangardaixos al·ligàtor del nord són llangardaixos esvelts de grandària mitjana. Els adults poden aconseguir 10 cm des del musell fins a la claveguera i una longitud total de 25 cm. Tenen plecs de la pell diferents en les seves illades que separen les escates en l'esquena de les ventrals. Són de color pard i sovint tenen taques fosques que de vegades barregen en bandes. La panxa és grisa clara. Els ulls són foscos.
Distribució i hàbitat
[modifica]El llangardaix al·ligàtor del nord viu en la costa Pacífica i a les Muntanyes Rocoses del sud de Colúmbia Britànica després de Washington, el nord d'Idaho i l'oest de Montana, al sud després d'Oregon al rang costal i la Serra Nevada en el centre de Califòrnia.