Elies Ortiz Garrido
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Barcelona |
| Mort | 1991 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista social |
Elies Ortiz Garrido (Barcelona, 1919-1991) va ser un activista del barri de Can Tunis de Barcelona. Hi va endegar nombrosos projectes amb l'objectiu de promoure l'associacionisme: Centre Social i la Germandat d'Estalvis. Va presidir la Cooperativa d'Habitatges i l'Associació de Veïns de la Font de la Guatlla.[1] Hi va treballar tota la seva vida per la millora dels drets socials dels veïns,[2] mogut per un sentit de la justícia social i un compromis cristià.[3]
Biografia
[modifica]Elies Ortiz Garrido neix a Barcelona l'any 1919 fruit d'una relació extramatrimonial. Els pares biològics el van donar en adopció de forma temporal a una família que vivia a les barraques de Can Tunis tot just acabat de néixer. Andres Ortiz i Ana Garrido van ser els pares adoptius, el van criar al barri de Can Tunis, amb el qual va tenir un vincle molt especial tota la seva vida.
D'adult, i després de conèixer els seus orígens, va decidir mantenir els cognoms de la família que l'havia criat. Per falta de diners, mai va poder anar a l'escola. Tot el que va saber, ho va aprendre de forma autodidacta a la parròquia de la Mare de Déu del Port de la Zona Franca amb el seu mentor el mossèn Carles, que li va ensenyar tot el que sabia. El 16 de maig de 1946 es va casar amb Rosa Huguet i Batlle, amb qui va tenir cinc fills. Van treballar conjuntament tota la vida a la seva botiga al mateix barri de Can Tunis.[4]
Elies s'hi va convertir en un líder molt estimat per impulsar una cooperativa per fer-hi habitatges dignes. Va organitzar els habitants i va lluitar per la millora de la seva vida i la del propi barri als àmbits social, cultural i associatiu on tothom que volgués estudiar, pogués fer-ho gratuïtament.
A través de la revista Ideal, editada sota el paraigua de la parròquia.[5] S'hi explicaven totes les activitats i notícies que passaven al barri. Era l'eix informatiu entre la cooperativa d'habitatges Hermandad de Ahorros de Casa Antúnez i l'ajuntament.[6] Aquella revista era una manera de fer veure a la ciutat de Barcelona que les persones més humils també existien.[7] En total se'n van publicar 129 números.[4]
Vincle amb Paco Candel
[modifica]Paco Candel i Elíes Ortiz es van conèixer a l'escola a l'escola parroquial del barri. Elíes Ortiz era més gran que Paco Candel. Per la diferència d'edat no podien estar junts a una classe, però, com l'Elies era un molt bon i fidel amic del Marcelo, cosí germà del Paco, la relació amb ell era constant. A més, Paco Candel en moltes de les seves obres inclou la figura de l'Elies, concretament al llibre Història d'una parròquia (1971), hi descriu l'activitat del barri on l'Elies Ortiz, apareix amb el nom de Ginés Hurtado, com un dels protagonistes.[8]
Projecte d'habitatge pels barraquistes de Can Tunis
[modifica]
El 20 de juny de 1966, Elíes Ortiz, va lliurar a l'Ajuntament de Barcelona un protocol oficial amb sis-centes quaranta signatures en representació de tres mil set-centes setanta-cinc persones. Sol·licitaven l'aprovació d'un Pla Parcial d'Ordenació Urbana per tal d'aconseguir uns terrenys per construir-hi habitatges dignes per a les famílies necessitadesde l'antic barri de Can Tunis.[9]
Mentre els tràmits d'aquest terreny demanat a l'Ajuntament es feien, els homes del barri van construir mao a mao un espai anomenat «el barracó» amb una biblioteca, un petit teatre, una escola d'adults i nens no escolaritzats, una escola de música i fins i tot una llar social amb accés gratuït a tothom.[4]
Reconeixement
[modifica]L'any 1997 la ciutat de Barcelona va homenatjar-lo posant el seu nom a petit parc anomenat «Jardí d'Elies Ortiz». Ubicats al costat de la parròquia de la Mare de Déu del Port a la Zona Franca.[2][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Elies Ortiz, jardí d'». Nomenclator de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 01-12-1997. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Inauguracio del Jardi Elies Ortiz». VilaWeb, 10-12-1999.
- ↑ Ferrer, Joaquim. «Apunt biogràfic d'Elies Ortiz». Fundació Paco Candel, 21-06-2016. Arxivat de l'original el 2022-10-25. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ortiz Huguet, Anna. L'Elies de Can Tunis : una vida de novel·la. Barcelona: Stonberg, 2012. ISBN 978-84-940006-6-9.
- ↑ «La biografia d'Elies Ortiz, dinamitzador sociocultural dels barris que inmortalitzà Candel». Tornaveu, 30-10-2012. Arxivat de l'original el 2022-10-23 [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Casasayas Garbí, Òscar «Migracions a Catalunya. Paisatge urbà i barraquisme a Barcelona». El Fòrum, 7, 2022, pàg. 28. ISSN: 2339-806X.
- ↑ «Recordem veient però també escoltant. Quan això no és possible, hem de llegir: Can Tunis - La Marina». La Marina. Associació de Mitjans de Comunicació Local, 06-03-2020. [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ Anna, Ortiz Huguet «Recordar el Paco es reviure l'Elies Ortiz». Fundació Paco Candel, 19. Arxivat de l'original el 2022-10-25 [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Ortiz Garrido, Elíes; Candel, Paco. Relat d'una experiència. Barcelona: Claret, 1997, p. 208. ISBN 8482971328.
- ↑ «Jardí d'Elies Ortiz». [Consulta: 25 octubre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Relat d'una experiència Barri de Can Tunis (1997), un llibre pòstum amb tots els seus escrits i vivències que havien de ser un llibre que no va poder publicar en vida, amb introducció de Paco Candel.
- Ortiz Huguet, Anna. L'Elies de Can Tunis : una vida de novel·la. Barcelona: Stonberg, 2012. ISBN 978-84-940006-6-9.
Enllaços externs
[modifica]- La Vanguardia, de 17 de gener de 1904, vinyeta de Muntañola amb un dibuix d'un home sota un munt de papers "De moment, m'he fet una barraca amb els papers que parlen de les cases que es construiran aquí”.
- El Noticiero Universal, de 6 de febrer de 1964, "De sol a sol", Casa Antunez; signat per J. Poch Soler.
- La Vanguardia, d'11 de febrer de 1964, Casa Antunez i els seus problemes, signat per Tomás Salvador.