Casa Pere Carbó i Rovira
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Banys Vells, 1-3 i Barra de Ferro, 6 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 259 | |||
.jpg)
La casa Pere Carbó i Rovira és un edifici situat als carrers dels Banys Vells i de la Barra de Ferro de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa (desdoblada en semisoterrani i entresol) i quatre pisos. Els baixos són de pedra de Montjuïc, igual que les llosanes dels balcons (amb el motllurat típic de l'època que es prolonga formant una imposta a nivell dels forjats) i l'emmarcament de les obertures (en aquest cas sense motllures), amb alternància de balcons i finestres. El parament té un estuc que imita lleugerament falsos carreus, i la cantonada és arrodonida. Les finestres de la cambra de ventilació són o bé semicirculars (sobre els balcons) o bé circulars (sobre les finestres), solució inspirada en el model dissenyat per Josep Mas i Vila per als edificis del principi del carrer de Ferran.[1] El coronament té una doble cornisa amb permòdols.
Història
[modifica]El 1831, l'indià de Sant Sadurní d'Anoia Pere Carbó i Rovira (1792-1850)[2][3][4][5] va adquirir en emfiteusi al també indià Joan Roig i Vidal dues cases als carrers de la Barra de Ferro i dels Banys Vells,[6] i l'any següent, va demanar permís per a reedificar-les, segons el projecte del mestre de cases Josep Pedrerol.[7]
Emigrat a Cuba, el 1841 va retornar a Barcelona, deixant-hi el seu germà Miquel amb poders per a gestionar els negocis, i tot seguit, va participar en diverses empreses tèxtils.[8] Una d'elles fou una filatura de cotó (1842) al carrer d'en Robador sota la raó social Josep Vallès i Cia (vegeu casa-fàbrica Busqueta-Riera).[9]
Nissaga Carbó
[modifica]El 1822 es va casar a Vilanova i la Geltrú amb Magdalena Ferrer i Fontanals (1802-1858),[10][8] amb qui tingué quatre fills:[3]
- Magdalena Carbó i Ferrer (1824-1872),[11] que el 1845 es casà amb el seu oncle Miquel Carbó i Rovira (c. 1808-1885).[12][13][3]
- Madrona Carbó i Ferrer (1831-1910),[14] que es casà amb l'indià Joaquim Casas i Gatell (1802-1878).[15][16] Tingueren tres fills:
- Elisa Carbó i Ferrer (c. 1836-1912),[23][24] casada el 1859 amb el també indià Ramon Casas i Gatell (1817-),[25] germà de l'anterior.[16] Van tenir tres fills:
- Montserrat Casas i Carbó (1860-1922),[26] que es casà el 1890 amb l'enginyer madrileny Eduardo Nieto Algora (c. 1861-1914).[27] La seva filla Maria Caterina Nieto i Casas (†1923) fou cinquena marquesa de Villamizar.[28]
- Ramon Casas i Carbó (1866-1932),[29] pintor, que es casà amb la seva model Júlia Peraire i Ricarte (1888-1941).[30][31]
- Elisa Casas i Carbó (1868-1960),[32] que es casà amb l'enginyer barceloní Josep Codina i Prats (1864-1901),[33] que intervingué en la construcció de la seva casa al passeig de Gràcia, 94 i la dels seus cunyats al núm. 96 (vegeu Cases Codina i Casas-Carbó).
- Enric Carbó i Ferrer (1836-1901),[34][35][3] que es casà amb Carme Juncadella i Oliva,[36] filla del fabricant Jeroni Juncadella i Casanovas i a qui va dedicar la torre «Villa Carmen» al Mas Gener de Santa Eugènia de Berga. Tenia el despatx al carrer del Dormitori de Sant Francesc (actualment Josep Anselm Clavé), 9,[37] i heretà la casa del carrer dels Banys Vells.[38] Fou director del ferrocarril de Mollet a Caldes de Montbui.[39]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pere CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dorel-Ferré, 1995, p. 192.
- ↑ Raveaux, 2005, p. 183.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 227.
- ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/12, f. 9-12v, 12-1-1831.
- ↑ «Pedro Carbó Rubira. Barra de Ferro 13 i Banys Vells. Quarter 1, barri 2, illa 37». C.XIV Obreria C-112/1832-88. AHCB, 20-12-1832.
- ↑ 8,0 8,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181.
- ↑ Raveaux, 2005, p. 160, 181, 183.
- ↑ «Magdalena FERRER FONTANALS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Magdalena CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Miguel CARBÓ ROVIRA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 228.
- ↑ «Madrona CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Joaquim CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ 16,0 16,1 Dorel-Ferré, 1995, p. 181, 192.
- ↑ «Dolores CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Agustí BIOSCA CASANOVAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Joaquín CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Aurora MASSÓ VERDAGUER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Mercedes CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «José Mª VILANOVA SANTOMÀ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Elisa CARBÓ FERRER». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ La Vanguardia, 11-11-1912.
- ↑ «Ramón CASAS GATELL». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Montserrat CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Eduardo NIETO ALGORA». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Mª Catalina NIETO CASAS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Ramón CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Julia PERAIRE RICARTE». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «Barcelona: Índice de matrimonios 1921-1922». familysearch.org.
- ↑ «Elisa CASAS CARBÓ». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ «José CODINA PRATS». geneanet. Francisco Javier Andrés García.
- ↑ La Vanguardia, 26-06-1901, p. 26.
- ↑ «Enric CARBÓ i FERRER». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ «Carme JUNCADELLA i OLIVA». geneanet. Tempus Genealogia.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 694.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ La Vanguardia, 11-01-1892, p. 242.
Bibliografia
[modifica]- Dorel-Ferré, Gràcia «Los orígenes del capital industrial catalán: el ejemplo de la familia Puig de Vilanova i la Geltrú». Revista de Historia Industrial, 8, 1995, pàg. 173-192.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.
- Rodrigo i Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: capitals cubans en l'economia Catalana. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.