Elisabeth von Herzogenberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 abril 1847  París | ||
| Mort | 7 gener 1892 (44 anys) Sanremo (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, pianista, compositora | ||
| Instrument | Piano i veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Heinrich von Herzogenberg | ||
| Pare | Bodo von Stockhausen | ||
| Germans | Julia von Stockhausen | ||
  
| |||
Elisabeth von Herzogenberg (París, 13 d'abril de 1847 – Sanremo, 7 de gener de 1892) fou una pianista, compositora, cantant i mecenes alemanya.
Biografia
[modifica]Nasqué com a Elisabeth von Stockhausen, sent la tercera filla del diplomàtic Bodo Albrecht von Stockhausen (1810–1885) i de la comtessa Clotilde von Baudissin (1818–1891). Bodo Albrecht von Stockhausen va rebre lliçons de piano de Frédéric Chopin a París. Quan Elisabeth tenia cinc anys, la família es traslladà a Viena, on rebé classes de piano de Theodor Dirzka. Més endavant rebé classes de piano i harmonia de Julius Epstein, així com classes de cant. El seu àmbit vocal cobria tres octaves i la seva veu es descriu com a extremadament clara.
El seu estil pianístic fou elogiat per la seua tècnica brillant i expressivitat, que entusiasmà Paul Heyse, Clara Schumann i Johannes Brahms, entre d'altres. Aquest últim l'acceptà com a alumna el 1863, tot i que – potser per a evitar una incipient relació amorosa – la tornà a enviar a Julius Epstein.[1] Més endavant, Elisabeth es va convertir en una íntima confident de Brahms, enviant-li per carta ressenyes detallades de les seves obres. Brahms li dedicà les Rapsòdies Op. 79 el 1880, i descartà composicions pròpies que no agradaren a Elisabeth. La correspondència entre Brahms i la parella Herzogenberg [2] és una font important per a la investigació de Brahms.
El 1865 va conèixer a Viena el compositor i director d'orquestra Heinrich von Herzogenberg, i es van casar el 26 de novembre de 1868. La parella va viure inicialment a Graz, a partir de 1872 a Leipzig i a partir de 1885 a Berlín, on Heinrich va ensenyar composició a l'Escola Superior de Música.
Elisabeth von Herzogenberg actuà com a pianista i cantant principalment en cercles privats – els concerts públics no es consideraven adients per a les dones de la noblesa – i va exercir com a assessora musical i mecenes. Va recolzar el seu marit en la direcció de la Societat Bach de Leipzig, que aquest fundà el 1875 junt amb Philipp Spitta, Franz von Holstein i Alfred Volkland. Ocasionalment, participava com a pianista en els concerts de l'entitat. El 1878 va conèixer l'estudiant de música Ethel Smyth, donant-li suport intensament i començant una relació amorosa.[3] Smyth li dedicà tot el capítol 20é de les seues memòries.[4]
El matrimoni no tingué fills, el seu marit va emmalaltir entre 1887 i 1889, i poc després ella es posà malalta del cor. Arran d'això, la parella viatjà sovint a diversos balnearis europeus. El gener de 1892, amb quaranta-quatre anys, Elisabeth von Herzogenberg va sucumbir a la malaltia cardíaca a Sanremo, ciutat que havien visitat a causa del clima més càlid. El Quintet de corda Op. 77 del seu marit, escrit immediatament després, empra una cançó composta per Elisabeth a partir d'un text de Friedrich Rückert, "Du bist vergangen eh ich’s gedacht" ("Te n'has anat abans que jo ho pensara").
Obra
[modifica]Tot i que algunes composicions d'Elisabeth von Herzogenberg han sobreviscut, la majoria es van perdre inèdites. El 1889 es van publicar a Leipzig les seues "24 cançons populars infantils per a una veu cantant amb acompanyament de piano". De forma pòstuma, el seu marit organitzà la publicació de "Vuit peces de piano", cadascuna dedicada a una amiga de la compositora.[5]
Bibliografia
[modifica]- Mirjam Gerber: Zwischen Salon und musikalischer Geselligkeit. Henriette Voigt, Livia Frege und Leipzigs bürgerliches Musikleben (= Studien und Materialien zur Musikwissenschaft 90), Hildesheim 2016, pàg. 171-173.
- Max Kalbeck (ed.): Johannes Brahms im Briefwechsel mit Heinrich und Elisabet von Herzogenberg. 2 volums, Berlín 1907
- Antje Ruhbaum: „Ein Talent, ‚als Sängerin, Pianistin, vielleicht sogar als Komponistin in der Öffentlichkeit zu glänzen...‘. Elisabeth von Herzogenberg (1847–1892) als Musikförderin“. In: Rebecca Grotjahn/Freia Hoffmann (Hrsg.): Geschlechterpolarisierungen in der Musikgeschichte des 18. bis 20. Jahrhunderts (= Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 3), Herbolzheim 2002, pàg. 197–207
- Antje Ruhbaum: Elisabeth von Herzogenberg: Salon – Mäzenatentum – Musikförderung (= Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 7), tesi doctoral, Kenzingen 2009
- Bernd Wiechert: Heinrich von Herzogenberg (1843–1900). Studien zu Leben und Werk, Göttingen 1997, ISBN 978-3-525-27901-4
Referències
[modifica]- ↑ Antje Ruhbaum. Elisabeth von Herzogenberg: Salon – Mäzenatentum – Musikförderung. In: Beiträge zur Kultur- und Sozialgeschichte der Musik 7. Centaurus-Verlag, Kenzingen, 2009. ISBN 978-3-8255-0681-0.
- ↑ Max Kalbeck (editor). Johannes Brahms im Briefwechsel mit Heinrich und Elisabet von Herzogenberg. 2ª edició, 2 volums. Verlag der Deutschen Brahmsgesellschaft, Berlin, 1908.
- ↑ Antje Ruhbaum «Ein Talent, ‚als Sängerin, Pianistin, vielleicht sogar als Komponistin in der Öffentlichkeit zu glänzen...‘. Elisabeth von Herzogenberg (1847–1892) als Musikförderin“». Rebecca Grotjahn/Freia Hoffmann (ed): Geschlechterpolaritäten in der Musikgeschichte des 18. bis 20. Jahrhunderts [Herbolzheim], 2002, pàg. 197-207.
- ↑ Ethel Smyth. Impressions That Remained Memoirs. Alfred A. Knopf, 1946, p. 169-177.
- ↑ «Partitura de les "8 Peces per a Piano" a IMSLP».