Elisabetta de Gambarini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1730  Londres | ||
| Mort | 9 febrer 1765 (34 anys) Londres | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | directora d'orquestra, compositora, pianista, cantant d'òpera, cantant, clavicembalista | ||
| Instrument | Orgue, orgue, clavicèmbal i mezzosoprano | ||
 
| |||
.jpg)
Elisabetta de Gambarini, nascuda a Marylebone, Ciutat de Westminster, Londres, Anglaterra, el 7 de setembre de 1731, fou una compositora anglesa, mezzosoprano, organista, clavecinista, pianista, directora d'orquestra i pintora del segle xviii.
La música d'Elisabetta de Gambarini es classifica entre el període del barroc tardà i el classicisme. Fou la primera dona compositora a la Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a teclat. Morí a l'edat de 33 anys a Londres el 9 de febrer de 1765.[1][2]
Vida
[modifica]Filla de nobles, Charles Gambarini, conseller del Landgrave d'Hesse-Kassel i noble de Lucca, Itàlia, i Joanna (Giovanna Paula) Stradiotti, de Dalmàcia. De Gambarini fou la tercera de quatre fills, i l'única germana que pogué sobreviure fins a l'edat de la maduresa.
Es va casar el 20 de març de 1764 amb Etienne Chazal a St Martin-in-the-Fields. Sent la senyora Chazal tan sols pogué oferir un concert, ja que va morir menys d'un any després del seu casament.
Fou enterrada al St. James, Westminster. Més tard, però, la seva mare va revelar que Elisabetta de Gambarini havia tingut una filla, Giovanna Georgiana Chazal. Es creu que van morir totes dues en el part, fet molt comú en aquells anys, tot i que no es coneix amb prou certesa.
Formació musical
[modifica]En venir d'una família noble, va poder gaudir de la possibilitat de rebre instrucció musical des de ben petita, sota la guia d'un mestre de música.
Durant un dels seus concerts benèfics, va demanar la partitura de Francesco Geminiani d'El Bosc Encantat (The Inchanted Forest), per aquesta raó es creu que n'havia estat deixebla.
I és que durant el període clàssic el nombre de dones que participaven en la composició musical va augmentar significativament. La classe mitjana estava en expansió i, en aquest context, es va fer popular saber cantar i tocar el piano i saber de música era considerat un èxit social, que reflectia la gentilesa de la família.
Com a cantant
[modifica]Elisabetta de Gambarini va començar la seva carrera cantant en l’Occasional Oratiorio de Handel (1746-1747). També va actuar com la primera dona israelita en la primera actuació de Judas Maccabaeu (1747) i Josep i els seus germans (1747). El seu nom també apareix en interpretacions de Samson i el Messies de Handel; però les dates exactes en són desconegudes.
Com a compositora
[modifica]El 1748, gràcies a la reputació que havia obtingut, Elisabetta de Gambarini va dur a terme el seu propi concert benèfic. Ella cantava i tocava les pròpies composicions amb orgue. Fou la primera dona compositora a Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a teclat.
- També va publicar en la seva adolescència, Six Sets of Lessons for the Harpsichord ('Sis conjunts de lliçons per a clavicordi'): són composicions a dues veus (excepte March in Sonata IV, que és a tres veus)
- Més tard, al 1750, va publicar Lessons for the Harpsichord Intermix’d with Italian and English Songs, dedicat al príncep de Gal·les. Són peces curtes, les lletres de les quals es basen en lliçons morals o al·lusions clàssiques.
- Més tard es va publicar XII English & Italian Songs for a German flute and Thorough Bass.
- Opera III el 1750, composta principalment per a vent en fusta.
- War March
- Victory for voice and organ
- Forest Scene for horns and timpani
- Tho Mars, Still Friends to France
- The Friendly Wish
- Forgive Ye Fair
- Honour, Riches, Marriage-Blessing from The Tempest
- Overture for French Horns
- Overtures
- Organ concertos
- Solos for piano and violin
- Ode for chorus
El seu estil d'escriptura era simple, i molts cops destaca per ser enèrgica. La seva música va ser valorada per molts músics entre els quals molts músics de renom, com G. F. Handel i Francesco Geminiani, així com ducs, advocats, barons, senyors o capitans.
Actualment, en el petit volum Women Composers for the Harpsichord, de Barbara Harbach, hi apareixen tres obres d'Elisabetta de Gambarini, juntament amb algunes peces de les compositores Marianne von Martínes i Marianna Auenbrugger.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Giraudet, Jean-Paul. «Elisabetta de Gambarini» (en francès). Musicalis, 25-03-2013. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «de Gambarini, Elisabetta - Partituras con muestra de audio» (en castellà). Musicalion. [Consulta: 19 juliol 2021].
Bibliografia complementària
[modifica]- Women making music : the Western art tradition, 1150-1950, 1986. ISBN 0-252-01204-6.
- Highfill, Philip H.; Langhans, Edward A.; Burnim, Kalman A. A biographical dictionary of actors, actresses, musicians, dancers, managers & other stage personnel in London, 1660-1800. Carbondale: Southern Illinois University Press, [1973-. ISBN 978-0-8093-0518-6.
- Youngdahl Dees, Pamela. An annotated catalog of available intermediate-level keyboard music by women composers born before 1900 (tesi) (en anglès). University of Miami, 1998.
- Harbach, Barbara. Elisabetta De Gambarini. Six sonatas for harpsichord or piano. Pullman, WA: Vivace Press, 1994.
- Gelbart, Nina Rattner. The king's midwife : a history and mystery of Madame du Coudray. Berkeley, Calif.: University of California Press, 1998. ISBN 978-0-520-92410-9.
- Jezic, Diane. Women composers : the lost tradition found. 2nd ed.. Nova York: Feminist Press at the City University of New York, 1994. ISBN 1-55861-073-1.
- Mathiesen, Penelope «Elisabetta de Gambarini: The Vocal Option». Continuo. The Magazine of Old Music, 16, 4-1992.
- Neuls-Bates, Carol. Women in Music: An Anthology of Source Readings from the Middle Ages to the Present (en anglès). Northeastern University Press, 1996. ISBN 978-1-55553-239-0.
- Noble, Anthony F. G.. A Contextual Study of the Life and Published Keyboard Works of Elisabetta de Gambarini, together with a Recording, Facsimile of the Music, and Commentary (tesi) (en anglès). University of Southampton, juny de 2000.
- Pendle, Karin. Women & music : a history. Second edition. Bloomington: Indiana University Press, 2001. ISBN 978-0-253-11503-4.
- Rasch, Rudolf «Work Twenty. The Enchanted Forest (1754/1761)». The Thirty-Three Works of Francesco Geminiani, 2016.
- Smith, Charles H.; Georges, Patrick «Similarity Indices for 500 Classical Music Composers: Inferences From Personal Musical Influences and “Ecological” Measures» (en anglès). Empirical Studies of the Arts, 33, 1, 1-2015, pàg. 61–94. DOI: 10.1177/0276237415569984. ISSN: 0276-2374.
- Dean, Winton. Gambarini, Elisabetta de (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.10600..