Elisenda Pipió Gelabert
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 juny 1951 (73 anys) Faió (província de Saragossa) |
Activitat | |
Ocupació | ceramista |
Elisenda Pipió Gelabert (Faió, Saragossa, 17 de juny de 1951) és una ceramista de la Franja de Ponent que ha dut a terme gran part de la seva obra a Mallorca, primer a Santa Maria del Camí i després a Algaida. Des del 2021 resideix i treballa a Quart, Girona.[1]
Pipió s'interessà per la ceràmica en la seva infantesa quan baixava, des de la seva casa a la vora del riu Ebre, a buscar fang devora el riu per a pastar-lo i fer juguetes, que deixava eixugar al sol. Es formà com a ceramista a l'Escola Superior de Disseny i Art "Llotja" de Barcelona i a l'Escola de Ceràmica de la Bisbal (La Bisbal d'Empordà) als anys 70; continuant després formant-se en diferents cursos i trobades tant a Catalunya com a altres llocs d'Espanya.
Els seus treballs parteixen de diferents aspectes: de la necessitat d'explicar, de la identitat, de la implicació personal en suport a diferents entitats que admira per la seva feina, com ara l'Obra Cultural Balear, o perquè fan una tasca social important, com ara la Fundació amadip.esment Arxivat 2014-03-22 a Wayback Machine.. Ha pogut mantenir-se al marge dels circuits comercials gràcies al fet que ha treballat com a professora tècnica de Formació Professional. Maria de la Pau Janer i Mulet l'ha qualificada de Demiürga de mans hàbils.[2]
Obra
[modifica]- Habitatge. Palma, setembre 2004.[3]
- Orígens. Museu de Mallorca. Palma, 2008. ISBN 9788496816572.[4]
- Barques. Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració. Palma, novembre 2009.[5]
- Projecte Sentits. Coordinadora. Fundació Amadip-Esment, amb poemes d'Antònia Santandreu Servera i Francesca Cabot Clar.[6]
- Alfabet. Manacor, juny 2012.[7]
- Premis 31 de Desembre. Obra Cultural Balear, desembre 2012.[8]
- Placa commemorativa de les 5 voluntàries de la Creu Roja assassinades a Son Coletes, Manacor, el 1936. Col·lectiu de Dones de Llevant, març 2014.[9]
- Dones i reines de Mallorca. Amb l'historiador Jaume Llabrés Mulet. Museu d'història de Manacor. Torre dels Enagistes. Manacor, setembre 2014.
Referències
[modifica]- ↑ «“Alfabet” d'Elisenda Pipió a la Biblioteca Carles Rahola». Bonart Cultural, 20-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ JANER, Maria de la Pau. Elisenda Pipió, demiürga de mans hàbils. "Es Saig" 285 (setembre de 2004) 22.
- ↑ Nova exposició d'Elisenda Pipió. "Es Saig" 285(setembre de 2004)22.
- ↑ «El Museu de Mallorca alberga l'obra ceràmica 'Orígens' de l'artista Elisenda Pipió Gelabert». Europa Press. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ «Inauguració de l'escultura Barques». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ «Presentació de “Sentits”». amadip.esment. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ «Elisenda Pipió inaugura “Alfabet” a l'Institució Antoni M. Alcover». Bonart, 10-03-2008. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ «Elisenda Pipió realitza els premis de la Nit de la Cultura». Bonart, 22-12-2012. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ «Homenatge a les infermeres republicanes. Les Dones de Llevant reconeixen la tasca de les cinc voluntàries sanitàries mortes a Manacor el 1936». ARA Balears, 09-03-2014. [Consulta: 4 setembre 2014].