Elizabeth Holloway Marston
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 febrer 1893  Illa de Man | ||
| Mort | 27 març 1993 (100 anys) Nova York | ||
| Sepultura | Bethel | ||
| Formació | Radcliffe College Escola de Dret de la Universitat de Boston Universitat Harvard Mount Holyoke College | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | psicòloga | ||
| Família | |||
| Cònjuge | William Moulton Marston Olive Byrne | ||
| Parella | Olive Byrne | ||
 | |||
Elizabeth Holloway (1893-1993) fou una advocada i psicòloga estatunidenca, pionera en diversos aspectes del feminisme contemporani, inspiradora de la superheroïna Wonder Woman.[1]
Nascuda a l'Illa de Man i criada a Boston en una família tradicionalista, Holloway es matriculà en el Mount Holyoke College, centre neuràlgic del sufragisme a Massachusetts, on es graduà en psicologia l'any 1915; el mateix any es casà amb el també psicòleg William Moulton Marston: com Marston creia en la causa feminista, quan ambdós s'apuntaren a estudiar dret a Harvard i Holloway fon traslladada a Radcliffe per ser dona, es canvià a la Boston University School of Law, d'on es graduà l'any 1918 mentre venia llibres de cuina a per a pagar els estudis.[2]
Ambdós establiren una relació de poligàmia amb Olive Byrne que incloïa la pràctica del bondage; després de la mort de Marston, les dones conviviren juntes fins a la mort de Byrne en 1985:[3] William Marston es va inspirar en elles dos per al personatge de Wonder Woman, després que rebera l'encàrrec editorial de crear un nou superheroi: Holloway fon la que propongué que el personatge fóra una dona, i Marston s'inspirà en el perfil liberal de la seua muller i en el físic d'Olive Byrne, neboda de la feminista Margaret Sanders, amb la qual compartirien més tard la relació.[4] Tant Holloway com Byrne col·laboraren amb Marston durant els sis anys en què guionitzà els còmics de Wonder Woman, després dels quals el personatge perdé el caràcter feminista.[5] Holloway i Marston dissenyaren un sistema de detecció de mentires basat en la pressió arterial, precedent del polígraf, que també inspirà el llaç que du Wonder Woman per a obligar els enemics a dir la veritat; a més, el personatge fon creat per a empoderar les dones i el lesbianisme.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Daniel Ausente «Feminisme i poliamor en l'origen de Wonder Woman». Ara, 23-06-2017 [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Tal Davidson. «Profile of Elizabeth Holloway Marston» (en anglés). Psychology's Feminist Voices Multimedia Internet Archive. A. Rutherford, 2015. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2018. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Julián García «Sexe, mentides i Wonder Woman». El Periódico, 22-06-2017 [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Jordi Ojeda. «Wonder Woman, paradigma de superheroïna». El Cinèfil, 07-07-2016. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Sergio Pérez. «Cercant les superheroïnes de segle XXI». Treball, 14-10-2017. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Sandra H. «Heroïnes de còmic». Ysi. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2018. [Consulta: 12 abril 2018].