Elizabeth Stephansen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 març 1872  Bergen (Noruega) | ||
| Mort | 23 febrer 1961 (88 anys) Espeland (Noruega) | ||
| Sepultura | Cementiri Solheim 60° 22′ 05″ N, 5° 20′ 22″ E / 60.368069°N,5.339531°E | ||
| Formació | Universitat de Zúric ETH Zürich | ||
| Tesi acadèmica | Über Partielle Differentialgleichungen vierter Ordung die ein intermediäres Integral besitzen (1902 ) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtica | ||
| Família | |||
| Pare | Anton Stephan Stephansen i Gerche Reimers Jahn | ||
| Premis | |||
| |||
Elizabeth Stephansen (Bergen, 10 de març de 1872 - Espeland, 23 de febrer de 1961) va ser una matemàtica noruega, que va ser la primera dona de Noruega en obtenir un doctorat (en qualsevol especialitat). Cap altra dona noruega es va doctorar en matemàtiques fins al 1971.[1]
Vida i obra
[modifica]Stephansen va nàixer i es va educar a Bergen, on el seu pare era propietari de l'empresa tèxtil Stephansen AS al barri d'Espeland.[2] Després d'obtenir el diploma de l'escola catedralícia de Bergen, el 1891, va anar a Zúric per estudiar al Politècnic d'aquesta ciutat, en el qual es va graduar el 1896. En retornar a Bergen, va fer de professora de secundària, mentre treballava en la seva tesi doctoral sobre equacions diferencials parcials.[3] El 1902 va sotmetre la seva tesi a la universitat de Zúric[4] (el Politècnic no atorgava aquest grau encara) i li va ser concedit el grau de doctor en absència.[5] El semestre d'hivern de 1902-03, va fer una ampliació d'estudis a la universitat de Göttingen amb els professors Hilbert, Klein i Zermelo.[6]
El 1906 va ser nomenada professora del Landbrukshoiskole (Escola Superior d'Agricultura) de Noruega a la ciutat de Ås (una mica al sud d'Oslo), càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació el 1937.[7] En retirar-se va tornar a viure a Espeland.
Durant la Segona Guerra Mundial, el seu coneixement de l'alemany i el noruec li van permetre ajudar els presoners del camp de concentració nazi d'Espeland, amb risc de la seva pròpia vida. Per aquest motiu, la monarquia de Noruega li va concedir el 1945 la Medalla Reial del Mèrit.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Hag i Lindqvist, 1997, p. 101.
- ↑ Hag i Lindqvist, 1997, p. 103.
- ↑ Haines i Stevens, 2001, p. 295.
- ↑ Riedtmann, 2010, p. 406.
- ↑ Hag i Lindqvist, 1997, p. 107.
- ↑ Hag i Lindqvist, 1997, p. 109.
- ↑ Haines i Stevens, 2001, p. 296.
- ↑ O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics .
Bibliografia
[modifica]- Hag, Kari; Lindqvist, Peter «Elizabeth Stephansen: a pioneer» (en anglès). Det Kongelige Norske Videnskabers Selskabs Skrifter, Num. 2, 1997, pàg. 101-122. Arxivat de l'original el 2011-05-25. ISSN: 0368-6310 [Consulta: 7 setembre 2019].
- Haines, Catharine M.C.; Stevens, Helen M. International Women in Science (en anglès). ABC-CLIO, 2001. ISBN 1-57607-090-5.
- Riedtmann, Christine. «Wege von Frauen: Mathematikerinnen in der Schweiz». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100: Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en alemany). European Mathematical Society, 2010, p. 403-422. ISBN 978-3-03719-089-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Elizabeth Stephansen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Riddle, Larry. «Elizabeth Stephansen». Agnes Scott College, 2017. [Consulta: 7 setembre 2019]. (anglès)
- «Elizabeth Stephansen». Universitat de Vic. [Consulta: 7 setembre 2019].[Enllaç no actiu] (anglès)