Vés al contingut

Elizabeth de Portzamparc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElizabeth de Portzamparc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Elizabeth Jardim Neves Modifica el valor a Wikidata
1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro
Universitat de París V
Institute for the Study of Economic and Social Development (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Nacional Superior d'Arquitectura de París-Val de Seine Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChristian de Portzamparc (1982–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelizabethdeportzamparc.com… Modifica el valor a Wikidata

Elizabeth de Portzamparc és una arquitecta francobrasilera nascuda a Rio de Janeiro.[1]

Biografia

[modifica]

Començà a practicar l'art conceptual en la seva joventut. A França, paral·lelament als seus estudis d'antropologia, de sociologia urbana i d'urbanisme, es dedicà durant alguns anys exclusivament als temes urbans: ciutats noves, IAURIF, i sobretot a la direcció del Taller d'Urbanisme d'Antony. Hi estableix els estudis pioners, en els anys 1977-1978, sobre els conceptes de «barris/sotabarris», erigint les nocions de «vida local» i enllaços territorials al centre dels principis fundadors de les polítiques de disposició.[2]

Després d'haver-hi llançat la creació de la primera instància intercomunal d'urbanisme per la creació de la Fluida verda del sud de París, ensenya a l'Escola d'Arquitectura París-la-Seine entre 1984 i 1988 i crea el 1987 la seva pròpia agència, la qual es distingeix pels nombrosos projectes, que aborden diverses escales de realització.[3][4][5][6][7][8]

En la seua activitat d'arquitecta i urbanista, Elizabeth de Portzamparc concep els seus edificis com símbols arquitectònics portadors de nous valors, que vertebren i viuen amb exactitud els llocs on s'instal·len. Oberts sobre la ciutat i sobre els seus habitants, els projectes del Museu de la Romanité de Nîmes, el Gran Equipament Documental del Campus Condorcet a Aubervilliers i l'Estació del Bourget, una de les estacions emblemàtiques del "Grand Paris Express", han estat pensats com a llocs «per a viure»: una estructura concebuda com a suport d'animació local i de qualitat de vida per a aquells que la practiquen. Aplicant les seves reflexions sobre la identitat de les ciutats i les metròpolis, aquests equips reforcen les qualitats del context en què s'insereixen.

Gràcies al seu doble enfocament sociològic i arquitectual, combina l'exigència de l'abast social, urbà i ecològic amb una realització òptima de la forma, un transcurs coherent i llegible en totes les escales del seu treball.[9] Els seus projectes es caracteritzen per les seves proposicions innovadores en termes de flexibilitat i de gestió de l'espai.

Dintre del "Taller Internacional del Grand Paris Express", prossegueix les seves investigacions portades després de 30 anys sobre la identitat dels llocs, la vida local i els enllaços territorials, aportacions fonamentals a les reflexions sobre la construcció de la metròpoli. Sempre en aquest marc, ha conduït proposicions pioneres per a habitatges durables, flexibles, d'ús mixt o prefabricat.

Elizabeth de Portzamparc és l'esposa de l'arquitecte, urbanista i llorejat pel premi Pritzker, Christian de Portzamparc.

Principals projectes. Arquitectura i urbanisme

[modifica]
  • Gran Equipament Documental del Campus Condorcet, Aubervilliers, França - Concurs, projecte llorejat (2014-2019)
  • L'Estació del Bourget, França: Línia 16 del metro de París - Concurs, projecte llorejat (2014-2022)
  • Museu de la Romanité de Nîmes Arxivat 2016-03-24 a Wayback Machine., França: arquitectura i museografia - Concurs, projecte llorejat (2012-2017)[10][11][12][13]
  • Nou centre ciutat de Massy (Illa-de-França), França: construcció d'edificis d'habitatge mixtos - Concurs, projecte llorejat (2011-2017)[14]
  • Conjunt d'allotjaments a Versailles-Chantiers, França: construcció d'edificis d'habitatge - Comana (2012- en curs d'estudi)
  • Tour de la Noue: edifici IGH d'habitatge mixt a Bagnolet, Illa de França, França
  • Tour hotel 4 estrelles: edifici mixt hotel-allotjaments, Casablanca, Marroc (2009)
  • Centre cultural francès de Florianópolis (teatre, mediateca, restaurant) per a l'Aliança Francesa, Brasil - Concurs, projecte llorejat (2009)
  • Bassins à Flot: edificis d'allotjaments i locals d'ús social (amb comerços, aparcaments, 10 000 m²) a Bordeus, França (2009-2016)
  • Parc de les exposicions Riocentro, Rio de Janeiro, Brasil - Concursos, projecte llorejat (2007-2014)
  • Tramvia de Bordeus, 145 parades i el seu mobiliari urbà - Concurs, projecte llorejat (1997-2013)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cent femmes pour la vie, Éditions ARTCURIAL, Roussy, 2003
  2. ↑ Elizabeth de Portzamparc. Logement, comment innover. Elizabeth de Portzamparc. Construire des tours à bas prix, JDD, no 3488, 30 juin 2013 (en francès)
  3. ↑ Collectif, L'année 2011 d'Elizabeth de Portzamparc [https://web.archive.org/web/20160303182108/http://www.lecourrierdelarchitecte.com/popin-album.php?id_article=2555 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. [archive] (en francès)
  4. ↑ Design et architecture: un dialogue, Galerie Citroën, Amsterdam, 1992 (en francès)
  5. ↑ Les Champs Libres, Musée de Bretagne, Architecture et scénographie, éditions CMA-GTB, Paris, 2006 (en francès)
  6. ↑ La collection des collections, Fondation d'Art contemporain, la Défense, 1991(en francès)
  7. ↑ Les Grandes Marches, Restaurant décors, Hanna Newton. Pages 222 à 227, 2002 (en francès)
  8. ↑ Christophe Leray, CyberArchi le 26 janvier 2005 (en francès)
  9. ↑ Calligaris Camondo Intramuros, Intramuros (magazine), no 169, novembre décembre 2013.(en francès)
  10. ↑ Richard Scoffier, «Dissertations:Concours pour le musée de la Romanité à Nîmes» D'A no 210 (juillet/août 2012) (en francès)
  11. ↑ Sophie Flouquet, «Nîmes, les nouveaux habits de la romanité» Le Journal des Arts (juillet/septembre 2012) (en francès)
  12. ↑ Pascal Rotier, «Elizabeth et Christian de Portzamparc, duo gagnant pour la Romanité à Nîmes» Le Moniteur (22-06-2012) (en francès)
  13. ↑ Dezeen Musée de la Romanité in Nîmes by Elizabeth de Portzamparc, 06/22/2012 (en francès)
  14. ↑ Moura, Eride. "Entre muitas disciplinas", AU Arquitetura E Urbanismo, Rio-de-Janeiro, Dezembro 2012 (en portuguès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elizabeth_de_Portzamparc&oldid=32982936»