Elizaveta Svilova
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1900  Moscou (Rússia) |
| Mort | 11 novembre 1975 (75 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, muntadora |
| Ocupador | Pathé Estudi central rus de pel·lícules documentals |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Dziga Vèrtov (1929–1954) |
| Premis | |
| |
    | |
Yelizaveta Ignatevna Svilova (rus: Елизаве́та Игна́тьевна Сви́лова, traduït en abecedari llatí com Elizaveta Svilova) (Moscou, 5 de setembre de 1900 - Moscou, 11 de novembre de 1975) va ser una cineasta i editora de cinema soviètic.[1] És coneguda per fer pel·lícules amb el seu marit Dziga Vertov i el seu cunyat Mikhail Kaufman. També és coneguda pels seus documentals sobre la Segona Guerra Mundial i per haver aparegut i muntat L'home amb la càmera (1929).[2]
Biografia
[modifica]Yelizaveta Ignatevna Svilova (nascuda Elizaveta Schnitt) va néixer el 5 de setembre de 1900 a Moscou. A partir dels 14 anys, va començar a muntar pel·lícules per a l'empresa Pathé. Va treballar amb Vladimir Gardin i amb Vsevolod Meyerhold.[3] De 1918 a 1922, va treballar a Narkompros (Comissariat del Poble per a l'Educació).[3] Des de 1922, va treballar a Goskino.[3] Va conèixer Dziga Vertov mentre treballava com a muntadora. Es van casar el 1923.[4] Fins i tot després que el seu marit caigués en desgràcia a la indústria cinematogràfica soviètica, Svilova va continuar treballant al cinema. Van continuar treballant junts fins a la mort de Vertov per càncer d'estómac el 1954.
Tot i que va començar com a editora, Svilova es va allunyar de fer pel·lícules de ficció i va passar a muntar documentals. El seu debut com a directora va ser amb For You at the Front (1942). La caiguda de Berlín (1945), codirigida amb Yuli Raziman, va guanyar el premi Stalin el 1946.
Va ser la directora i muntadora de més de 100 documentals i noticiaris entre 1939 i 1956.[3]
Després de la mort del seu marit, Svilova va abandonar la indústria. A partir de llavors, es va preocupar per cuidar el llegat del seu marit publicant els seus escrits i catalogant els seus manuscrits. Va morir el 1975 a Moscou i està enterrada al cementiri de Novodévitx.[5][6]
Consell de Tres
[modifica]Va formar part del "Consell dels Tres", amb el seu marit i el seu cunyat, el director de fotografia Mikhail Kaufman. Eren considerats teòrics del muntatge i junts, "proclamaven una 'condemna a mort' al cinema anterior, culpant-lo de barrejar 'assumptes externs' del teatre i la literatura".[7]
El grup és conegut per un "muntatge documental pioner".[8] El seu film L'home amb la càmera (1929) amb Svilova muntant la pel·lícula i Kaufman filmant-la. La pel·lícula es considera "una fita en el cinema experimental".[9]
Poc després de L'home amb la càmera, Kaufman i Vertov van tenir una baralla per les diferències artístiques que van fer que els dos germans no tornessin a treballar junts mai més. Una de les raons suggerides és el protagonisme de Svilova a la pel·lícula i la seva posterior notorietat.[10]
El trio era conegut per les seves idees avantguardistes i futuristes. L'obra de Vertov va ser condemnada per ser massa formalista i no complir amb les expectatives del realisme socialista de l'època. El 1927, va ser acomiadat de l'estudi Goskino. A finals de la dècada de 1930, Vertov va tenir grans dificultats per trobar feina a la indústria cinematogràfica estatal.[5]
Segona Guerra Mundial
[modifica]Va cobrir l'obertura d'Auschwitz a la Polònia nazi per l'Exèrcit Roig el gener de 1945. Va filmar un documental, que incloïa recreacions, titulat Auschwitz, part d'una exposició titulada Filmant la Guerra; els Soviètics i l'Holocaust (1941-1946) (9 de gener de 2015 - 27 de setembre de 2015) a París, al Memorial de la Shoah.
El 1946, el seu film Fascist Atrocities va ser usat com a prova en els judicis de Nuremberg. Més tard va dirigir una pel·lícula sobre els judicis, condemnant el bel·licisme i les atrocitats presents a la Segona Guerra Mundial.
Filmografia
[modifica]| Year | Title | Notes |
|---|---|---|
| 1920's | Kino-Pravda | 23 números sèrie de noticiaris |
| 1924 | Cinema-Ull | Editora |
| 1925 | Primer d'octubre sense Ilicha | Assistent de direcció |
| 1926 | La sisena part del món | Assistent de direcció |
| 1926 | Shagay, Sovet! | Assistent de direcció |
| 1927 | Bukhara | Directora |
| 1928 | El jurament de la joventut | Directora |
| 1928 | L'onzè any | Assistent de direcció |
| 1929 | L'Home amb la càmera | Editora |
| 1929 | Entusiasme | Assistent de direcció |
| 1934 | Tres cançons de Lenin | Assistent de Director i guanyadora de Orde de l'Estrella Roja |
| 1938 | En memòria de Sergo Ordzhonikidze | Assistent de direcció |
| 1942 | Per tu al front | Directora |
| 1944 | Klyatva Molodykh | Directora |
| 1945 | La caiguda de Berín | Directora, guanyadora del Stalin Prize el 1946 |
| 1945 | Auschwitz | Directora/Guionista |
| 1946 | Atrocitats Feixistes | Editora |
| 1946 | Desfilada de la Joventut | Directora |
| 1947 | Jutjats de Nuremberg | Directora |
Font: [11]
Referències
[modifica]- ↑ Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. US: Rowman & Littlefield, 2009, p. 675. ISBN 978-0-8108-6072-8.
- ↑ Ebert, Roger (December 4, 2009). Man with camera invents new style. Chicago Sun-Times
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (tesi). Ph.D., 2013.
- ↑ «University of Southampton Research Repository ePrints Soton». [Consulta: 2 setembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Vintage Viewing: Elizaveta Svilova, Mastering Montage | Bitch Flicks» (en anglès americà). www.btchflcks.com. Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Elizaveta Svilova | Biography, Movie Highlights and Photos | AllMovie». AllMovie. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Lim, Dennis (April 8, 2011). Machine Age Poet, Born in Revolution, Stifled Under Stalin. New York Times
- ↑ «Elizaveta Svilova Biography | Fandango». Fandango. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ «Svilova, Elizaveta (1900–1975) - Dictionary definition of Svilova, Elizaveta (1900–1975) | Encyclopedia.com: FREE online dictionary» (en anglès). www.encyclopedia.com. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Salys, Rimgaila. The Russian Cinema Reader: Volume I, 1908 to the Stalin era. Boston: Academic Studies Press, 2013, p. 182.
- ↑ «Elizaveta Svilova». IMDb. [Consulta: 10 desembre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Elizaveta Svilova at the Women Film Pioneers Project (anglès)