Vés al contingut

Ellen Corby

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEllen Corby

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata
Racine (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Woodland Hills (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu, actriu de cinema, guionista, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata - 1999 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrancis Corby (1934–1944), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0179289 Allocine: 85285 Allmovie: p14941 46734 TV.com: people/ellen-corby TMDB.org: 5738
Find a Grave: 6143 Modifica el valor a Wikidata

Ellen Corby (Racine, Wisconsin, 3 de juny de 1911 − Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 14 d'abril de 1999) va ser una actriu i guionista estatunidenca.

Biografia[1][2]

[modifica]

Ellen Hansen va néixer a Racine, Wisconsin, de pares immigrants de Dinamarca. Es va criar a Filadèlfia, Pennsylvania. El teatre d'afeccionats de l'institut la va portar a Atlantic City el 1932, on va treballar poc temps com a corista. Es va traslladar a Hollywood aquell mateix any i va aconseguir feina com a guionista a la RKO i als Hal Roach Studios, on sovint treballava en les comèdies Our Gang, al costat del seu marit futur, el cinematògraf Francis Corby.

Corby va començar la seva carrera com a guionista del western de la Paramount Pictures Twilight on the Trail. Encara que havia participat en més de trenta pel·lícules els anys 1930 i els 1940, incloent-hi Babes a Toyland i It's a Wonderful Life, el seu primer paper als crèdits va ser el 1945, interpretant una criada a Cornered de la RKO.

El 1948 va rebre una nominació per l'oscar a la millor actriu secundària i pel Globus d'Or a la millor actriu secundària per a la seva actuació a Mai l'oblidaré (1948). Durant les quatre següents dècades, va treballar al cinema i la televisió, sobretot interpretant papers de criades, secretaries, cambreres o xafarderes, sovint en westerns, i va tenir un paper recurrent com a "Henrietta Porter" a Trackdown (1957–59).

Els papers de televisió incloïen aparicions a Wagon Train, Cheyenne, Dragnet (diversos episodis), Rescue 8, The Restless Gun (dos episodis), The Rifleman, Fury, The Donna Reed Show, Hazel, I Love Lucy, Dennis the Menace, Tightrope, Bonanza, Meet McGraw, The Virginian, Channing, Alfred Hitchcock Presents, Batman, Superagent 86, Gomer Pyle, La família Addams, The Beverly Hillbillies, The Andy Griffith Show, i Night Gallery. Des de 1965 a 1967, tenia un paper que es repetia en la sèrie de televisió de la NBC Please Don't Eat the Daisies, basada en una anterior pel·lícula de Doris Day.

El seu paper més conegut arribava el 1971 amb el paper de l'àvia Esther Walton al telefilm The Homecoming: A Christmas Story, que va servir de pilot per The Waltons. El seu marit, Zebulon Walton, va ser interpretat per l'actor Edgar Bergen. Corby continuaria el seu paper en la sèrie de televisió setmanal The Waltons. (Era l'única actriu adulta des de l'original pilot Homecoming que seguiria amb el seu paper a la sèrie.) L'actor Will Geer va interpretar el seu marit en la sèrie des de 1972 fins a la seva mort el 1978, aleshores el personatge de Zebulon Walton estava enterrat també.

La sèrie es va emetre de 1972 a 1981, i va suposar sis pel·lícules de seqüela. Per al seu treball a The Waltons, va guanyar tres premis Emmy i tres nominacions més com a millor actriu secundària. Va deixar-la el 1977, a causa d'un cop que havia patit el novembre de 1976, i que deteriorava el seu discurs i limitava severament la seva mobilitat i funcionalitats. Va tornar a la sèrie durant l'episodi final de la temporada 1977-78, amb el seu personatge descrivia també com recuperar-se d'un cop.

Va romandre amb The Waltons fins al final de la temporada 1978-79, on Esther Walton lluita amb els seus dèficits com Corby ho fa en la vida real. Encara que Corby es podia comunicar després del seu cop, les línies del seu personatge es limitaven normalment a una paraula o diàleg d'una frase.

Vida privada

[modifica]

Ellen Hansen es va casar el 1934 amb Francis Corby, un director de cinema que era vint anys més gran; es divorciaven el 1944. La unió no va tenir fills i mai no es va tornar a casar. Francis Corby moriria el 1956.

Va patir un cop el novembre de 1976, del qual es va recuperar i va retornar al seu paper a The Waltons el març de 1978. El seu cop es va incorporar a la sèrie, amb Grandma Walton també patínt un cop i havent de lluitar per recobrar la parla. El seu últim paper va ser a A Walton Easter (1997). Ellen Corby va morir al Motion Picture & Television Country House and Hospital a Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, als 87 anys. El seu mausoleu és a Forest Lawn Memorial Park, Glendale, Califòrnia.

Filmografia

[modifica]

com a actriu

[modifica]

com a guionista

[modifica]

Premis i nominacions[3]

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «biografia d'Ellen Corby». The New York Times.
  2. ↑ biografia d'Ellen Corby (en anglès). 
  3. ↑ «premis». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ellen Corby
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ellen_Corby&oldid=33369679»