Vés al contingut

Elliot Page

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElliot Page

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Ellen Grace Philpotts-Page Modifica el valor a Wikidata
21 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Halifax (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióQueen Elizabeth High School
Vaughan Road Academy
Shambhala School
Halifax Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, producció cinematogràfica, direcció i activisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Beverly Hills Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeEmma Portner (–2021) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0680983 Allocine: 93216 Allmovie: p360080 TCM: 1602071 TV.com: people/ellen-page AFI: 231291 TMDB.org: 27578
Facebook: TheElliotPage X: TheElliotPage Instagram: elliotpage Musicbrainz: 5ed18fd3-7ce8-479c-8079-d4160f86b158 Songkick: 3836566 Discogs: 1038611 Modifica el valor a Wikidata

Elliot Page (Halifax, 21 de febrer de 1987) és un actor canadenc. Havent debutat molt jove, destaca gràcies a la pel·lícula Hard Candy del 2005, i només dos anys més tard, amb Juno obté la consagració internacional. La seva actuació li val de ser nominat als Oscars en la categoria Oscar a la millor actriu. Encara que ha rodat en els blockbusters X-Men: La decisió final i Inception, treballa regularment en films independents de baix pressupost com An American Crime, The Tracey Fragments, Smart People o Whip It!. Elliot Page es descriu a si mateix com a persona trans no-binària i utilitza els pronoms ell i ells (en anglès, he i they).[1]

Biografia

Fill de Martha Philpotts, professora, i de Dennis Page, dissenyador gràfic,[2] Elliot va créixer a Halifax, la seva ciutat natal, i va ser escolaritzat a l'Halifax Grammar School fins als 10 anys. Després va passar un temps al Queen Elizabeth High School, i és diplomat per l'Escola Shambhala el 2005.

Va passar dos anys a Toronto, a Ontario, com estudiant en el programa Interact al Vaughan Road Academy, amb un amic parent i col·lega, l'actor canadenc Mark Rendall.[3][4] Quan era jove, sent hiperactiu, a Page li agradava jugar amb figures i grimpar als arbres.[5]

Començaments precoços

Elliot Page al Hollywood Life Magazine's 7th Annual Breakthrough Awards, el 9 de desembre de 2007

Elliot Page comença la seva carrera d'actor als 4 anys, quan participa en nombroses obres escolars. La seva carrera a la televisió s'inicia el 1997, als 10 anys, al telefilm Pit Pony, que serà objecte d'una sèrie de televisió dos anys més tard. La seva actuació li suposa llavors una nominació al Premi Gemini en la categoria «millor actriu». La seva participació en Pit Pony li va permetre rodar en pel·lícules al Canadà com Marion Bridge, que li suposa el premi ACTRA a la «millor actuació» i Wilby Wonderful, que li val l'Atlantic Film Festival a l'«actuació excepcional per a un actor», seguida d'un paper recurrent en la sèrie de TV Trailer Park Boys.

Obté llavors un premi per a la seva actuació en la sèrie dramàtica ReGenesis, en la qual encarna Lilith, així com per la del telefilm Mrs. Ashboro's Cat el 2004, com a millor actriu en un programa per a nens. Finalment, li atorguen el premi Young Artist a la millor actriu en una sèrie, per a la seva interpretació de Maggie MacLean. Els seus començaments es mostren així marcats pels seus èxits en programes destinats a un públic jove, pel seu talent i la seva aparença juvenil, per la seva edat i la seva petita talla (1,55 m).

Els primers papers al cinema

En el cinema, apareix a Love That Boy, després a Marion Bridge, premiat amb el Premi a la millor primera pel·lícula canadenca al Festival Internacional de Cinema de Toronto, i on guanya l'ACTRA Maritimes a la millor actriu. Actua llavors al costat de Sandra Oh a la pel·lícula coral Wilby Wonderful , realitzat per Daniel MacIvor, i presentat al festival de Toronto el 2004.

Beyond: Two Souls

Beyond: Two Souls és un joc que es va posar a la venda l'agost de 2013 i van protagonitzar per Elliot Page (Jodie), Williem Dafoe (Nathan), Eric Winter (Ryan), Kadeem Hardison (Cole) i Caroline Wolfson (Jodie de petita). És un joc el qual té més de 50 finals i pots escollir diverses opcions per arribar a un d'aquests finals. És un joc sentimental amb una història que varia en l'espaitemps i fan que et vagis adonant de les coses. Pot arribar a tenir entre 8 i 10 hores de cinemàtica.

L'èxit de crítica i Hard Candy

Elliot Page apareix als ulls del gran públic mundial encarnant Hayley Stark a la pel·lícula Hard Candy, pel·lícula de suspens psicològic de David Slade presentada al Festival de Sundance 2005, i on aconsegueix un important èxit. En efecte, el seu paper d'adolescent agafant un efebòfil en la seva pròpia trampa, relativament delicat per a un intérpret de la seva edat, contribueix a fer la pel·lícula encara més impressionant del que podia semblar en un principi. Aquest paper li permet rebre els elogis en nombroses crítiques entre les quals USA Today, que qualifica l'actuació del jove com «una de les interpretacions més complexes, pertorbadores i obsessives de l'any».[6]

Així, les portes dels blockbusters li són des d'aleshores obertes, cosa que la condueix a compartir l'anunci de X-Men: La decisió final el 2006, l'episodi de la sèrie realitzat per Brett Ratner, al costat de nombroses estrelles amb la imatge de Hugh Jackman, Famke Janssen o Halle Berry, encarnant Kitty Pryde, anomenada Shadowcat .

Continua sent malgrat tot fidel al cinema independent i aconsegueix excel·lents interpretacions a The Tracey Fragments que és al límit del cinema d'autor i An American Crime on fa el paper d'una noia maltractada i torturada fins a morir. Aquestes dues pel·lícules tenen un cert èxit de la crítica però una distribució extremadament limitada, ja que només són difoses en els festivals de cinema i després estrenades en molt poques sales i per tant disponibles directament en vídeo o quan són emeses per televisió.

La nominació als Oscars amb Juno

Cillian Murphy, Marion Cotillard, Joseph Gordon-Levitt, Elliot Page, Ken Watanabe, Michael Caine i Leonardo DiCaprio, a l'estrena de la pel·lícula Inception (juliol de 2010)

El 2007 té lloc la seva gran revelació, amb Juno de Jason Reitman, on encarna el personatge homònim, descobrint-lo als ulls del gran públic internacional, com a actor de primera fila. La seva actuació li val nominacions als Globus d'Or, als BAFTA i als Oscars el 2008, en la categoria millor actriu. Obté el juny de 2008 el premi a la millor actriu en els premis MTV movies. Gràcies a aquesta pel·lícula, obté la consagració deu anys després d'haver iniciat la seva carrera.

Es considera feminista[7] i intenta desmarcar-se dels «papers estereotipats per a les adolescents», perquè els jutja «sexistes[8]» i és al costat de Dennis Quaid i Sarah Jessica Parker a Smart People de Noam Murro, on interpreta una adolescent superdotada i cínica, després a la televisió, participa com a invitat en el prestigiós programa humorístic Saturday Night Live, després posa la seva veu al personatge d'Alaska Nebraska en la sèrie d'animació Els Simpson. El 2009, és al cartell de Whip It!,[9] primera pel·lícula realitzada per Drew Barrymore, on encarna una adolescent perduda que descobreix un univers desconegut: el Roller Derby.

El 2010 és al cartell del thriller Inception, realitzat per Christopher Nolan, on comparteix cartell amb Leonardo DiCaprio i Marion Cotillard (destacar que Elliot Page va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per a Juno el 2008, any on Cotillard va ser premiada en aquesta mateixa categoria). Aquest paper permet al jove actor, que desitja eludir els papers d'adolescents,[10] encarnar un altre tipus de personatge. La pel·lícula ha obtingut un enorme èxit de públic i crítica.

El mateix any, apareix als crèdits de la pel·lícula Super, de James Gunn, on retroba Rainn Wilson i després de Juno. Comparteix protagonisme amb Liv Tyler, Kevin Bacon i Nathan Fillion i ha rodat a la pel·lícula The Bop Decameron de Woody Allen,[11] que ha canviat el títol per To Rome with Love, estrenat el 2012.

Diversos

El 2008 va ser citat a les columnes de la revista Time entre els 100 celebritats més influents,[12] i classificà al 61è lloc de la classificació FHM de les 100 dones més sexy del món.[13] Aquell mateix any Entertainment Weekly el col·loca en la seva llista de les futures estrelles de Hollywood.[14]

El 2008 Page, que es descriu com a feminista pro-choice,[15] és una de les 30 celebritats que participa en una sèrie d'anuncis en línia per al U. S. Campaign for Burma, apel·lant al final de la dictadura militar a Birmània.[16]

El 14 de febrer de 2014, en un acte anomenat Time to THRIVE destinat a promoure diversos aspectes dins la comunitat LGBT de Las Vegas, va anunciar que era homosexual davant tota l'audiència, tot afirmant el seu esgotament davant el fet "d'amagar-me i de mentir per omissió".[17]

El 1r de desembre de 2020, Page va declarar que era una persona trans a les seves xarxes socials i va anunciar el canvi de nom a Elliot.[18]

Filmografia

Cinema
Televisió
Elliot Page a l'estrena de Super al festival de Toronto (2010)
Sèries
Videojocs
  • 2013: Beyond: Two Souls: Jodie Holmes

Premis i nominacions

Nominacions
[22]

Referències

  1. ↑ «Com explicar que Elliot Page s’ha declarat transgènere sense caure en discurs trànsfob». Mèdia.cat, 04-12-2020.
  2. ↑ Maher, Kevin «Ellen Page». The Times, 27-10-2007.
  3. ↑ Lisk, dean «Page making a scene on screen». The Daily News (Halifax), 20-12-2007.
  4. ↑ «Profile: Ellen Page - Entertainment Celebrity Gossip - MSN Entertainment UK». Arxivat de l'original el 2008-06-02. [Consulta: 3 octubre 2012].
  5. ↑ «Ellen Page Entrevista ». Complex. Arxivat de l'original el 2008-01-24. [Consulta: 3 octubre 2012].
  6. ↑ Ellen Manipulates Hard Candy to great effect , Claudia Puig, pàgina 2 USA Today, 22 de desembre de 2006.
  7. ↑ París Match. Inception: Ellen Page, la noia dels teus somnis (en francès). París Match. 
  8. ↑ imdb. Ellen Page - Trivia (en anglès). imdb. 
  9. ↑ Ellen Page, reina del patí per a Drew Barrymore (en francès). 
  10. ↑ Le Monde. Ellen Page: El guió m'ha transportat i al mateix temps espantat (en francès). Le Monde. 
  11. ↑ «Ellen Page, Jesse Eisenberg, Alec Baldwin join Woody Allen film». HitFix Staff, 13-04-2011. Arxivat de l'original el 2012-06-09. [Consulta: 3 octubre 2012].
  12. ↑ The 2008 Time 100 Finalists (en anglès). 
  13. ↑ FHM Online - The Premiere Online Mens Magazine in the U.S. #61 Ellen Page and #60 (en anglès). FHM Online - The Premiere Online Mens Magazine in the U.S. 
  14. ↑ Ellen Page (en anglès). 
  15. ↑ The Washington Post. People always see a movie and project how you're going to be (en anglès). The Washington Post. 
  16. ↑ Trying to Put a Name to the Face of Evil, The New York Times.
  17. ↑ «Actress Ellen Page: "I am gay"». CNN.com, 15-02-2014 [Consulta: 15 febrer 2014].
  18. ↑ «La actriz Ellen Page se declara transgénero y pide que le llamen Elliot» (en castellà), 01-12-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  19. ↑ 2012: Time for Change Arxivat 2012-05-04 a Wayback Machine. a ellenpage.org
  20. ↑ «https://www.imdb.com/name/nm0680983/». [Consulta: 23 desembre 2019].
  21. ↑ (anglès) SNL Archives.
  22. ↑ imdb. IMDb premis (en anglès). imdb. 
  1. ↑ Va participar en el primer episodi de la sèrie, però les escenes van ser suprimides en el muntatge. Apareix a la temporada 2 durant 4 episodis.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elliot Page
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elliot_Page&oldid=33940929»