Vés al contingut

Elmar Altvater

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElmar Altvater
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata
Kamen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 2018 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències polítiques, economics and politics (en) Tradueix i globalització Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Múnic
Erlangen Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, politòleg, sociòleg, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitL'Esquerra
Aliança 90/Els Verds
Alternativa Electoral - Treball i Justícia Social Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentMoviment del 68 Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWilli Semmler, Sr. (en) Tradueix i Hakkı Keskin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRaúl Rojas Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 24229 Modifica el valor a Wikidata

Elmar Altvater (Kamen, 24 d'agost de 1938 - Berlín, 1 de maig de 2018)[1] va ser un economista i sociòleg, professor de ciències polítiques a l'Otto-Suhr-Institut de la Universitat Lliure de Berlín, abans de retirar-se el 30 de setembre de 2004. Va continuar treballant a l'Institut i va publicar articles i llibres.

Biografia

[modifica]

Com a estudiant, Altvater va estudiar economia i sociologia a Múnic, i va obtenir un doctorat amb una dissertació sobre "Problemes ambientals a la Unió Soviètica". A l'Otto-Suhr-Institut, va estar actiu en grups d'investigació socialista, treballant entre altres amb Klaus Busch, Wolfgang Schoeller i Frank Seelow, i va guanyar fama com un dels filòsofs marxistes més importants d'Alemanya, que va influir fortament en la teoria política i econòmica. de la generació de radicals de 1968. La seva anàlisi, centrada en la lògica de la crisi d'acumulació de capital en les intervencions estatals, és clau per a la teoria marxista del “derivacionisme d'estat”.[2] Altvater sosté que l'Estat fa quatre funcions de manteniment general que els capitalistes no poden assumir: proporcionar un sistema legal inicial amb la llei de propietats i contractes, regular la lluita de classes entre treballadors i propietaris de capital, fer complir els termes del comerç internacional i de l'expansió del mercat mitjançant presència militar i proporcionar infraestructures.[3]

El 1970, va cofundar la revista alemanya PROKLA - Journal for Critical Social Science de la qual continuà sent editor. El 1971 es va convertir en professor universitari d'economia política a l'Otto-Suhr-Institut. A banda de les qüestions relacionades amb la teoria del desenvolupament, la crisi del deute i la regulació dels mercats, continuà preocupat pels efectes de les economies capitalistes sobre el medi ambient.

Altvater va ser un notori crític de l '"economia política" i va ser autor de nombrosos escrits sobre la globalització i crítiques del capitalisme. Una obra estàndard és el seu llibre The Limits of Globalization (1996), escrit amb Birgit Mahnkopf.[4]

Altvater va donar suport als Verds alemanys durant algun temps, però després de la intervenció militar a Kosovo (que, com a membre de la coalició governant, el partit li va haver de donar suport), va mantenir cada cop una major distància crítica. Va ser membre de la Comissió de consulta Bundestag The Economic Economy - Challenges and Answers (1999-2002). Altvater era membre d'ATTAC (fou membre del seu comitè consultiu científic) i del Fòrum Social Mundial.[5] Altvater ha encunyat el terme "capitalocè", que és utilitzat pels ecologistes com a alternativa a l'antropocè.[6]

Altvater ha encunyat el terme "capitalocè", que és utilitzat pels ecologistes com a alternativa a l'antropocè.

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] https://www.rosalux.de/news/id/38763/elmar-altvater/
  2. Barrow, C.W. (1991). Critical Theories of the State: Marxist, Neo-Marxist, Post-Marxist. Madison: University of Wisconsin Press, pg. 79.
  3. Altvater, E. (1973). "Notes on Some Problems of State Interventionism (I)." Kapitalistate I: pg. 97–108.
  4. [enllaç sense format] http://d-nb.info/gnd/115428844, listings in the German National Library, Deutsche Nationalbibliothek
  5. «ATTAC Scientific Advisory Board» (en alemany). Arxivat de l'original el 27 febrer 2012. [Consulta: 21 maig 2012].
  6. Schwägerl, Christian. The Anthropocene: The Human Era and How It Shapes Our Planet, 2011, p. 65.