Elmar Altvater

Elmar Altvater

Biografia
Naixement	24 agost 1938 Kamen (Alemanya)
Mort	1r maig 2018 (79 anys) Berlín (Alemanya)
Formació	Universitat de Múnic
Activitat
Camp de treball	Ciències polítiques, economics and politics (en) i globalització
Lloc de treball	Berlín Múnic Erlangen
Ocupació	economista, politòleg, sociòleg, filòsof, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Lliure de Berlín
Partit	L'Esquerra Aliança 90/Els Verds Alternativa Electoral - Treball i Justícia Social
Membre de	Societat Leibniz de Ciències Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Federació Socialista Alemanya d'Estudiants Institut Solidarische Moderne (en)
Moviment	Moviment del 68
Alumnes	Willi Semmler, Sr. (en) i Hakkı Keskin (en)
Obra
Estudiant doctoral	Raúl Rojas
Premis
(2013)  Premi de l'Estat de Salzburg per la recerca futura

Elmar Altvater (Kamen, 24 d'agost de 1938 - Berlín, 1 de maig de 2018) va ser un economista i sociòleg, professor de ciències polítiques a l'Otto-Suhr-Institut de la Universitat Lliure de Berlín, abans de retirar-se el 30 de setembre de 2004. Va continuar treballant a l'Institut i va publicar articles i llibres.

Biografia

Com a estudiant, Altvater va estudiar economia i sociologia a Múnic, i va obtenir un doctorat amb una dissertació sobre "Problemes ambientals a la Unió Soviètica". A l'Otto-Suhr-Institut, va estar actiu en grups d'investigació socialista, treballant entre altres amb Klaus Busch, Wolfgang Schoeller i Frank Seelow, i va guanyar fama com un dels filòsofs marxistes més importants d'Alemanya, que va influir fortament en la teoria política i econòmica. de la generació de radicals de 1968. La seva anàlisi, centrada en la lògica de la crisi d'acumulació de capital en les intervencions estatals, és clau per a la teoria marxista del “derivacionisme d'estat”. Altvater sosté que l'Estat fa quatre funcions de manteniment general que els capitalistes no poden assumir: proporcionar un sistema legal inicial amb la llei de propietats i contractes, regular la lluita de classes entre treballadors i propietaris de capital, fer complir els termes del comerç internacional i de l'expansió del mercat mitjançant presència militar i proporcionar infraestructures.

El 1970, va cofundar la revista alemanya PROKLA - Journal for Critical Social Science de la qual continuà sent editor. El 1971 es va convertir en professor universitari d'economia política a l'Otto-Suhr-Institut. A banda de les qüestions relacionades amb la teoria del desenvolupament, la crisi del deute i la regulació dels mercats, continuà preocupat pels efectes de les economies capitalistes sobre el medi ambient.

Altvater va ser un notori crític de l '"economia política" i va ser autor de nombrosos escrits sobre la globalització i crítiques del capitalisme. Una obra estàndard és el seu llibre The Limits of Globalization (1996), escrit amb Birgit Mahnkopf.

Altvater va donar suport als Verds alemanys durant algun temps, però després de la intervenció militar a Kosovo (que, com a membre de la coalició governant, el partit li va haver de donar suport), va mantenir cada cop una major distància crítica. Va ser membre de la Comissió de consulta Bundestag The Economic Economy - Challenges and Answers (1999-2002). Altvater era membre d'ATTAC (fou membre del seu comitè consultiu científic) i del Fòrum Social Mundial. Altvater ha encunyat el terme "capitalocè", que és utilitzat pels ecologistes com a alternativa a l'antropocè.

Altvater ha encunyat el terme "capitalocè", que és utilitzat pels ecologistes com a alternativa a l'antropocè.