Eloísa de la Parra y Gil
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1859 Madrid |
Mort | valor desconegut |
Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | professora de música, compositora |
Professors | Miguel Galiana Folqués, Dámaso Zabalza i Emilio Arrieta |
Eloísa de la Parra y Gil (Madrid, 9 de febrer de 1859–?) va ser una mestra de música i compositora espanyola.
Va néixer el 9 de febrer de 1859, a Madrid. Va ser matriculada l'octubre de 1871 com a alumna de les classes de piano l'Escola Nacional de Música.[1][2] Amb poc menys de 20 anys, va obtenir els primers premis dels concursos celebrats per part del conservatori d'harmonia (1874), de piano (1875) i de composició (1878), mentre era deixebla de Miquel Galiana, Dámaso Zabalza i Emilio Arrieta, respectivament. Després d'obtenir els tres primers premis va dedicar-se a l'ensenyament particular i va obrir una acadèmia, a més de dedicar-se a la composició.[3] Entre les seves composicions hi ha els àlbums Primer recuerdo (1876), Allegro de concierto (1880), Delicias artísticas (1880) o Auras juveniles (1881), els quals en la seva majoria contenen diverses peces amb música per a piano.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 2. Madrid: A. Pérez Dubrull, 1880, p. 44.
- ↑ Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 499.
- ↑ Bénard, Hélène «Las profesoras de piano en torno al Conservatorio de María Cristina de Madrid en el siglo XIX». Arenal, núm. 7:2, 2000, pàg. 415.
- ↑ «Parra y Gil, Eloísa de la» (en castellà). Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Parra y Gil, Eloísa de la (n. 1859)» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 26 maig 2021].