Vés al contingut

Els àngels de la guarda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls àngels de la guarda
Les Anges gardiens Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Marie Poiré Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Terzian Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Marie Poiré i Christian Clavier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaÉric Lévi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChristophe Beaucarne Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCatherine Kelber Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeHong Kong Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, cinema d'acció i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0112366 FilmAffinity: 155401 Allocine: 13115 Rottentomatoes: m/anges_gardiens Letterboxd: guardian-angels Allmovie: v135677 TCM: 517248 TMDB.org: 51191 Modifica el valor a Wikidata

Els àngels de la guarda (títol original: Les Anges gardiens) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean-Marie Poiré, estrenada l'any 1995. En la seva estrena, era el film francès dirigida amb el més gran pressupost de l'any. Va obtenir també el segon lloc al box-office francès de 1995 darrere de Les Trois Frères de Bernard Campan i de Didier Bourdon. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Dos individus totalment oposats es troben malgrat ells encantats amb el seu àngel de la guarda: l'un, Carco, delinqüent egoista reconvertit, ha de portar de Hong Kong el fill d'un amic traficant però sobretot per passar 40 milions de dòlars en bons robats: l'altre, un capellà, el pare Tarain, honest i bondadós, torna d'un curs educatiu amb un grup de joves en dificultat.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Gérard Depardieu: Antoine Mérignac/Carco / La "bona consciència"
  • Christian Teclat: el pare Hervé Tarain / La "mala consciència"
  • Eva Grimaldi: Regina Podi
  • Laurent Gendron: Lucky, el germà d'Antoine
  • Jennifer Herrera: Luna
  • Yves Rénier: Yvon Radmilo, anomenada « La Pince »
  • Alexandre Nguyen: Bao Radmilo
  • Ludivine Pras: donzella d'honor
  • Jean Campió: l'avi d'Hervé Tarain (« bon papà »)
  • Olivier Achard: Jean-Luc Tarain
  • Anna Gaylor: la mare d'Hervé
  • Julien Courbey: Jérôme
  • Eva Herzigová: Tchouk Tchouk Torró
  • Francis Lemaire: Professor Georges Van den Berg
  • Jean-Henri Compère: Bob Vandick, pintor i antic company de Lily Wang
  • Dorothée Pousséo: una ballarina
  • Laurent Jaubert: Rachid

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Quan Carco i el pare Tarain estan dormint en un hotel a Brussel·les, el capellà fa de tot per fer callar el roncar de l'home de negocis (xiular, picar de mans per finalment despertar-lo de cop tapant-li el nas). Es tracta d'una referència a La gran gresca on Stanislas Lefort (Louis de Funès) intentava aturar els roncs del major Achbach (Benno Sterzenbach)
  • Es poden veure igualment un nombre molt important de marques de productes (visibles o citats) al llarg del film (Leffe, Stella, Berluti, Toyota, Schnaps, Tourtelle, Jaguar, Bmw, Twingo, Mars, M&m's, Bounty, GB, Solo, Araldite, Schnaps, La Espadon, Avis, Europcar, Hertz, Budget, Eurorent, Samsung, etc.)
  • Es fa una picada d'ull a dos dels productors del film, Alain Terzian i Patrice Ledoux: se sent el seu cognom als anuncis de l'aeroport i el nom del segon quan el pare Tarain ha de contactar un cert doctor Ledoux.
  • Al començament del film quan Carco entra enfadat a la porteria de Régina, se sent un troç de la cançó Passion For War/Love d'Eric Levi, música present a la BO del film L'Operació Corned-Beef (també de Jean-Marie Poiré).
  • Hi ha nombroses similituds amb Les Visiteurs: l'oposició entre Tarain i el seu àngel (Jacquard / Jacquouille), el groom violentament despatxat fora de l'habitació d'hotel, la desaparició dels àngels (que recorda les transformacions de Godefroy i Jacquouille quan viatgen en el temps)

Nominació

[modifica]
  • Nominació al César del millor productor per Alain Terzian

Crítica

[modifica]
  • "Tan lleugera d'acudits com espessa d'idees"[3]
  • "Fa passar una bona estona" [4]

Referències

[modifica]
  1. «Els àngels de la guarda». esadir.cat.
  2. «Les Anges gardiens». Allociné.
  3. Martínez, Luis «Les Anges gardiens». El País.
  4. de Villar, Fransi «Les Anges gardiens». Cinemanía.