Els Altimiris (segles V-IX dC) és un jaciment arqueològic de l'antiguitat tardana i alt-medieval a la Serra del Montsec. Aquest s'estructura al voltant d'una església amb dependències annexes, possiblement d'un complex monasterial. Al voltant hi han cabanes excavades a la roca, un edifici rectangular tardoromà i cisternes que recullen l'aigua de pluja de la muntanya. El jaciment està delimitat per un mur al nord, barrancs a est i oest i el Pas de Santa Cecília al sud. Actualment està en estudi i es creu que podria haver estat un monestir d'època visigoda.[1][2][3] El jaciment és estudiat des de l'any 2004 per un equip d'acadèmics de la Universitat de Barcelona i arqueòlegs professionals.
↑Alegria, W. i M. Sancho "Els Altimiris, enllaços i confluències entre la Tardoantiguitat i l'Alta Edat Mitjana". Tribuna d'Arqueologia, 2010 núm. 2008-2009, pp. 221-236
↑Sancho, M. "Aldeas tardoantíguas y aldeas altomedievales en la sierra del Montsec (Prepirineo leridano): hábitat y teritorio". p.275-287, a: J. A. Quiros. The archaeology of early medieval villages in Europe. Universidad del País Vasco, Bilbao, 2009.
↑Sancho, M. 2010. "Els Altimiris", a: P. SENAC. Histoire et Archéologie des Sociétés de la Vallée de l'Èbre (VIIe - XIe siècles). 3, CNRS, Toulouse, pp. 67-90.
