Vés al contingut

Els Amics de les Arts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Els amics de les arts)
Per a altres significats, vegeu «Amics de les Arts (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióEls Amics de les Arts
lang=ca
Els Amics de les Arts el 2009. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2005, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat2005 Modifica el valor a Wikidata –
AfiliatsDani Alegret: piano, Hammond i veu
Joan Enric Barceló: guitarra acústica i veu
Ferran Piqué: guitarra elèctrica i veu
Segell discogràficPistatxo Records Modifica el valor a Wikidata
GènerePop, folk, música avantguardista, música d'autor i pop-rock Modifica el valor a Wikidata
Format per
Altres
Premis
Lloc webelsamicsdelesarts.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: elsamicsdelesarts X: amicsdelesarts Instagram: elsamicsdelesarts Youtube: UCbP-zt6f5hDkqqVVnJcooHQ Soundcloud: elsamicsdelesarts Spotify: 0op3EnoEZ0jQY13sbyoSo2 Apple Music: 350520220 Last fm: Els+Amics+de+les+Arts Musicbrainz: 6890a660-4c90-4b6f-b3f4-b0115e3e809e Songkick: 1215507 Discogs: 2540436 Allmusic: mn0002458999 Viasona: els-amics-de-les-arts Deezer: 427066 Modifica el valor a Wikidata

Els Amics de les Arts és un grup de música català creat l'any 2005 a Barcelona, d'estil folk-pop, avant, pop d'autor.[1] Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué. Es donaren a conèixer amb dues maquetes editades entre 2005 i 2006 i es feren populars gràcies al disc Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Els seus següents àlbums foren Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi, 2014), Un estrany poder (Discmedi, 2017) i El senyal que esperaves (Discmedi, 2020). Es tracta d'un grup de pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos lírics es poden destacar els jocs de paraules i la ironia.

Història

[modifica]

El grup va néixer en un pis de Barcelona, on els quatre joves van coincidir per estudis. Eduard Costa (nascut el 1977), natural de Banyoles, estava fent un doctorat de ciències ambientals; Ferran Piqué (nascut el 1980),[cal citació] reusenc, feia la carrera d'art dramàtic; Joan Enric Barceló (nascut el 1981), de Vidreres, va fer la filologia anglesa a la UAB i tres anys d'art dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona; i Dani Alegret (el més jove, del 1983), barceloní, compaginava els estudis de filosofia a la UAB amb el grau superior de composició i arranjaments del Taller de Músics.[2]

Primera etapa, primer àlbum d'estudi

[modifica]

Els Amics de les Arts es formaren l'any 2005, quan es van autoproduir la maqueta Catalonautes (Pistatxo Records, 2005), que van presentar al concurs Sona9. Arribaren a la final del concurs i s'endugueren el premi a Millor grup per votació popular.[3] Continuaren la seva activitat tot i estar repartits per Estats Units, Itàlia, Regne Unit i Catalunya i l'any 2006 es van autoproduir l'EP Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006), que van distribuir de manera gratuïta per internet.

L'any 2008 publicaren el seu primer disc d'estudi, titulat Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008). Es gravà a casa de Dani Alegret, contenia sis cançons noves i fou el seu primer àlbum a distribuir-se físicament. Al juliol d'aquell any, es distribuïren 8.000 còpies del disc amb la revista Enderrock (núm. 153), que també dedicà un reportatge especial al grup.[3] En directe presentaren el disc amb la Gira Castafiore, que els portà per esdeveniments i sales com la Fira de Música al Carrer de Vilaseca, al Festinoval de Lleida, a La Mirona, a la Sala Apolo, el Minifestival de Músiques Independents de Barcelona o el Festival D9.CAT de Palma, entre altres.

Bed&Breakfast i l'èxit

[modifica]

Al maig del 2009, Els Amics de les Arts tragueren un disc de rareses anomenat Càpsules Hoi-Poi, que contenia tres cançons.[4]

A l'estiu del 2009 entraren a l'estudi Nòmada57 de Barcelona per gravar el seu nou treball, Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Aquest disc suposà un punt inflexió a la carrera d'Els Amics de les Arts, ja que els feu guanyar un Disc d'Or després de superar les 30.000 còpies venudes,[5] així com el Premi Impala de l'Associació Europea de Discogràfiques Independents que s'atorga a totes les formacions que superen les 20.000 unitats venudes. També els portà guardons com deu premis Bed & Breakfast d'Enderrock, el Disc Català de l'Any de Ràdio 4 i el Premi Cerverí. Presentaren Bed & Breakfast arreu de Catalunya i acabaren la gira amb un total de 123 actuacions i dos concerts al Palau de la Música Catalana, on van exhaurir les localitats en poques hores. També el presentaren a Madrid, València, Illes Balears i feren una gira per Alemanya.

El gener del 2011 Els Amics de les Arts protagonitzaren, juntament amb l'actor Quim Gutiérrez, l'anunci promocional d'Estrella Damm, patrocinador oficial del FC Barcelona, que duia el lema #quetenim i que va ser un èxit a les xarxes socials.[6]

Espècies per catalogar i Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure

[modifica]

El seu tercer disc fou Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), que es va gravar entre Barcelona (Rosazul) i Girona (44.1) i va ser produït per Ferran Conangla i Els Amics de les Arts.[7][8] El disc contenia instrumentació d'acordió, violins i sons electrònics. Aquest treball els situà al número 1 d'iTunes España i els feu pujar directament al quart lloc de la llista de discs més venuts a l'Estat Espanyol. El presentaren pels festivals més importants de Catalunya: Cap Roig, Festival Grec, Protalblau, Porta Ferrada o Sons del Món, entre d'altres. Durant aquesta gira tocaren per més de 100.000 espectadors entre Catalunya, Madrid, Bilbao, Glasgow i València. Espècies per catalogar fou Disc d'Or poques setmanes després de sortir al mercat i rebé diversos Premis Enderrock de la Música Catalana, el Premi Altaveu, el Premi Arc 2012 a la millor gira per teatres i auditoris i el Premi UFI, atorgat per les discogràfiques independents.

El 2013 publicaren un CD-DVD titulat Tenim dret a fer l'animal (Discmedi, 2013) enregistrat en directe a la Sala Razzmatazz durant el concert final de la gira. El mateix any presentaren la cançó «La ciutat entre dos blaus», melodia oficial del Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona.

A l'abril del 2014 publicaren Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (Discmedi, 2014), que suposà el seu quart disc d'estudi. El single de l'àlbum fou «Ja no ens passa», que s'oferí en descàrrega gratuïta durant 5 hores i del qual se'n feren més de 6.000 descàrregues.[9] Durant la primera setmana, va ser el segon disc més venut d'Espanya, segons Promusicae[10] i a l'abril del 2015 aconseguí ser Disc d'Or. També rebé dos premis Enderrock per millor portada i millor cançó.

A l'abril del 2015, per celebrar el seu desè aniversari, Els Amics de les Arts editaren l'EP La taula petita, que contenia dues cançons inèdites.

El 30 de juliol van fer el primer dels dos concerts de celebració al Teatre Grec de Barcelona. El segon concert va ser el dia 6 d'agost al festival Cap Roig.

Un estrany poder i un trio

[modifica]

El 24 de febrer del 2017 publiquen un nou disc, amb el títol de Un estrany poder.[11] La producció de les dotze cançons que l'integren va a càrrec de Tony Doogan, reconegut productor de prestigi internacional que ha treballat per grups com Belle & Sebastian, Mogwai, Teenage Fan Club i artistes com David Byrne. La masterització del disc es fa a Sterling Sound (NYC) sota les ordres de Greg Calbi.

La gira de presentació del disc els porta a fer més de 80 concerts majoritàriament a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears. Cançons com «El seu gran hit», «Les coses »i «30 dies sense cap accident» esdevenen himnes indispensables en totes les actuacions.

Al març del 2018, la Crítica dels Premis Enderrock els reconeix com a Millor Artista de l'any. També s'enduen el Premi ARC 2018 a la Millor gira per teatres i auditoris.

Al novembre de 2018, clouen la gira amb un concert especial anomenat Symphonic Project, que repassa algunes de les seves cançons més representatives amb l'acompanyament d'una orquestra simfònica i el Cor de Noies de l'Orfeó Català. El concert també significa l'adéu d'Eduard Costa, que deixa el grup per emprendre un projecte en solitari, L'Últim Indi.[12]

El senyal que esperaves i la cançó de l'estiu de TV3

[modifica]

Durant l'any 2019, el grup farà una gira de concerts internacionals i prepararà un nou disc, previst per 2020. Com avançament del nou àlbum, El senyal que esperaves, va presentar el single «El meu cos» el gener de 2020.[13] Després, com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, la publicació de l'àlbum va retardar fins al 18 de setembre.[14] Però abans, el grup va llançar un triplet de discos EP, amb el nom comú Els dies més dolços. Contenen versions acústiques, i des de casa, de cançons conegudes el grup, produïts durant el confinament d'aquell any.[15]

L'estiu de 2021, any després de la publicació de l'últim disc, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va triar a Els Amics De Les Arts per a posar la banda sonora a la temporada d'estiu de TV3. El trio ho va fer amb «No se com t'ho fas», on hi destacava una melodia de trombons.[16] Uns mesos abans ja havien col·laborat amb The Tyets a «Amics, tiets i coneguts»,[17] i a finals d'any van publicar una nova versió del seu èxit «Jean-Luc» junt amb Pablo López.[18]

El novembre de 2022 el grup va publicar l'EP Vides llunyanes amb una nadala homònima i una versió de «El noi de la mare»,[19] i uns mesos abans encara van fer una altra col·laboració amb La Pegatina a «La meva gent».[20]

Pares normals

[modifica]

El novembre de 2022 s'estrenava Pares normals, una comèdia musical original de Els Amics De Les Arts, Marc Artigau i Minoria Absoluta, al Teatre Poliorama de Barcelona. Tot i que els diversos membres del grup ja havien participat en musicals, aquest va ser el primer escrit sota el nom de la banda.[21] Sempre havien tingut les ganes de fer un musical, pel que quan Jordi Sellas, de Minoria Absoluta, els ho va proposar, no van poder dir que no.[22]

L'obra parla de l’Aran i dels seus pares, qui no podrien ser més diferents. El dia que l'Aran decideix explicar als seus pares que vol començar una nova vida lluny de casa, un inesperat accident trenca tots els seus plans. Obligat a replantejar-se qui és, a qui estima de debò i quines són les coses realment importants, iniciarà un viatge que el portarà més lluny del que mai s’hauria imaginat.[23] Els papers principals van ser interpretats per Enric Cambray, Júlia Bonjoch, Albert Pérez i Annabel Totusaus.

Allà on volia i Les paraules que triem no dir

[modifica]

Poc després de l'estrena del seu musical, el març de 2023 Els Amics De Les Arts van presentar el seu nou disc d'estudi: Allà on volia (Pistatxo Records, 2023). Aquest va ser el primer disc del grup publicat pel seu propi segell, Pistaxo Records. El productor en va tornar a ser l'escocès Tony Doogan.[24] Els principals senzills d'aquest disc van ser «Citant Mercè Rodoreda» i «La nit sembla que serà nostra», aquesta útlima en col·laboració amb Amaral.[25]

A les acaballes de l'estiu del mateix 2023, van publicar el senzill «Tothom es separa» com a "anticançó" de l'estiu, una batxata que parla sobre com el final de l'estiu és l'època en què, segons l'estadística, més parelles es separen.[26] El novembre del mateix any van publicar la cançó «Saps fer-ho», en col·laboració amb Lildami.[27]

Només un any després de l'anterior disc, Els Amics De Les Arts va publicar el seu següent disc, Les paraules que triem no dir (Pistatxo Records, 2024). Aquest disc inclou la nadala «Aquests dinars», publicada per les festes de l'any anterior. Aquest disc va ser produït per Tony Doogan i Manu Guix.[28]

Membres del grup

[modifica]

Membres actuals

[modifica]

Antics membres

[modifica]

Membres de gira

[modifica]

Time line

[modifica]


Discografia

[modifica]

Discos d'estudi

[modifica]

Discos en directe

[modifica]

Maquetes i especials

[modifica]

Premis

[modifica]

Bed & Breakfast (2009)

[modifica]

Espècies per catalogar (2012)

[modifica]

Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure (2014)

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Els Amics de les Arts | enciclopèdia.cat». GEC. Arxivat de l'original el 2021-12-29. [Consulta: 18 octubre 2020].
  2. ↑ Poch Almar, Dolça. Cançons que han fet mal (tesi). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2016, p. 119. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Rac 105 - Artistes». Arxivat de l'original el 2015-06-04. [Consulta: 4 juny 2015].
  4. ↑ «Els Amics de les Arts - Wordpress», 25-05-2009. Arxivat de l'original el 2021-08-13. [Consulta: 4 juny 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Els Amics de les Arts aconsegueixen el Disc d'Or amb 'Bed and Breakfast'». Ara, 27709/2011. Arxivat de l'original el 2015-06-19 [Consulta: 27 setembre 2011].
  6. ↑ Garcia, Auri «L'anunci d'Estrella Damm amb Els amics de les arts triomfa a les xarxes socials». Ara, 31-01-2011. Arxivat de l'original el 2015-06-19 [Consulta: 15 juny 2015].
  7. ↑ «Novetats discogràfiques: Espècies per catalogar». Enderrock, 14-02-2012. Arxivat de l'original el 2015-06-19 [Consulta: 19 juny 2015].
  8. ↑ «El nou disc d'Els Amics de les Arts es dirà 'Espècies per catalogar'». Ara, 14-11-2011. Arxivat de l'original el 2015-06-19 [Consulta: 19 juny 2015].
  9. ↑ «Els Amics de les Arts presenten el videoclip "Ja no ens passa", del seu nou disc». 324, 11-03-2014. Arxivat 11 de març 2014 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Canet Rock 014». Enderrock, 224, 6-2014, pp. 48-49.
  11. ↑ «Escolta 'El seu gran hit', del nou disc d'Els Amics de les Arts». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-01-21 [Consulta: 20 gener 2017].
  12. ↑ «Els Amics de les Arts no buscaran substitut per a Eduard Costa». RAC1.cat, 15-11-2018. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2018. [Consulta: 7 desembre 2018].
  13. ↑ «Així sona el nou single d'Els Amics de les Arts, ‘El meu cos'». rac1.cat, 24-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-25. [Consulta: 16 abril 2020].
  14. ↑ Linés, Esteban. «“Seguimos siendo Els Amics, lo demás es estético, estilístico”» (en castellà). lavanguardia.com, 15-09-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-16. [Consulta: 18 setembre 2020].
  15. ↑ «Els Amics de les Arts | 'Els dies més dolços' | Grec 2020», 29-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 18 setembre 2020].
  16. ↑ Escudero, Víctor Tortosa. «Els Amics de les Arts estrenan "No sé com t'ho fas", el tema del verano» (en castellà), 22-06-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  17. ↑ Enderrock.cat. «The Tyets trenca esquemes en la seva col·laboració amb Els Amics de les Arts | Enderrock.cat». [Consulta: 15 març 2024].
  18. ↑ «Els Amics de les Arts: “A ‘Jean-Luc’ no li vam saber veure que era un single”», 22-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  19. ↑ Catalunya, M'agrada. «Els Amics de les Arts presenten la seva primera Nadala – Lletra i Vídeo de Vides Llunyanes», 12-11-2022. Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  20. ↑ Enderrock.cat. «'La meva gent' de La Pegatina, cançó per cançó | Enderrock.cat». Arxivat de l'original el 2023-11-30. [Consulta: 15 març 2024].
  21. ↑ «Els Amics de les Arts presenten el seu primer musical, "Pares normals"». Arxivat de l'original el 2024-01-02. [Consulta: 15 març 2024].
  22. ↑ «Un musical poc normal». Arxivat de l'original el 2023-11-21. [Consulta: 15 març 2024].
  23. ↑ «Sinopsi» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2023-03-23. [Consulta: 15 març 2024].
  24. ↑ Enderrock.cat. «Els Amics de les Arts - Allà on volia | Enderrock.cat». Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  25. ↑ PONT, ALEIX CAMPRUBÍ I.; Pont, Aleix Camprubí I. «Els Amics de les Arts ens presenten 'Allà on volia'», 10-03-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  26. ↑ «Els Amics de les Arts lanzan una bachata: 'Tothom es separa'» (en castellà), 25-08-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  27. ↑ Enderrock.cat. «Lildami uneix forces amb Els Amics de les Arts a «Saps fer-ho» | Enderrock.cat». Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  28. ↑ Enderrock.cat. «Els Amics de les Arts: «Si volguéssim sonar com algú voldria dir que no estem seguint el nostre camí» | Enderrock.cat». Arxivat de l'original el 2024-03-15. [Consulta: 15 març 2024].
  29. ↑ «Bed & Breakfast». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Finalistes Premis UFI Millor Artista Myspace»
  30. ↑ «Bed & Breakfast». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Nominació Premis ARC Millor Grup 2010»
  31. ↑ «Bed & Breakfast». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Premi Impala Double Silver (2012) Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 40.000 còpies venudes)»
  32. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Disc d'Or Indústria musical Promusicae»
  33. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Premi Impala Silver Indústria Fonogràfica Independent Europea (+ de 20.000 còpies venudes)»
  34. ↑ La Cobla Sant Jordi guanya un premi Altaveu per la feina d'investigació i divulgació de la música catalana Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine. a Ara, 30/8/2012
  35. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Premi Arc 2012 Millor Gira de Teatres i Auditoris»
  36. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Nominació a Millor Cançó 2012 per iCat Louisiana o els camps de cotó de l'Espècies per catalogar»
  37. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Quatre guardons als Premis Enderrock 2012: Artista Pop-Rock, Lletra de cançó per “Louisiana o els camps de cotó“, Videoclip per Monsieur Cousteau i Millor Web»
  38. ↑ «Espècies per catalogar». Els Amics de les Arts. Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 11 març 2014]. «Premi Nacional El Vallenc: Projecció Artística del grup»
  39. ↑ «Finalistes als 5è premis UFI de la música independiente». elsamicsdelesarts.cat/, 11-03-2014. Arxivat 11 de març 2014 a Wayback Machine.
  40. ↑ «Edició 2015». Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 19 març 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Soriguera, Elisenda. Els Amics de les Arts. Espècies per catalogar. El llibre. Cossetània i Grup Enderrock. ISBN 978-84-15456-28-5. 
  • Els amics de les arts; Escandell, Víctor. Déjà vu. La Galera. ISBN 978-84-246-4397-3. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Amics de les Arts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Els_Amics_de_les_Arts&oldid=33706142»