Vés al contingut

Obrint Pas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióObrint Pas
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock
grup de música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1993 - 2014
AfiliatsXavi Sarrià - veu i guitarra
Miquel Gironès - dolçaina, percussions, gralla i veu
Miquel Ramos - teclats, samplers i veu
Robert Fernández - guitarra
Jaume Guerra - baix
Ximo Tomàs Maki - bateria
Albert Benavent - trompeta
Marcos Úbeda - trombó
Xabi Arakama- trikitixa
DJ Chola - scratch i bases
Segell discogràficPropaganda pel fet!
45 Revolucions
Artistes relacionatsLa Gossa Sorda, Aspencat, Talco, La Raíz i Zoo
GènereRock, ska-rock, hardcore punk, pop-rock, fusió musical i ska Modifica el valor a Wikidata
EstilSka, hardcore punk, rock, reggae i folk
Influències
Governança corporativa
Seu
Lloc webobrintpas.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 20971782022 X: obrintpas Youtube: UCBHDy6i_tQcWOjczk47PQyA Spotify: 2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE Last fm: Obrint+Pas Musicbrainz: cf23db24-d797-4fcf-929a-e03a8e00bb25 Songkick: 264475 Discogs: 1280032 Allmusic: mn0000411628 Viasona: obrint-pas Deezer: 100816 Modifica el valor a Wikidata

Obrint Pas va ser un grup de música procedent de la ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten temes com la denúncia social o la solidaritat, defensen la unitat territorial i la independència dels Països Catalans, promouen la llengua catalana, i reivindiquen la seua cultura i tradicions. També tracten qüestions vinculades a l'antifeixisme i l'antiracisme.[1]

Les seues lletres, música i coherència política van marcar tota una generació de gent jove, la primera nascuda després de la mort de Franco, en un statu quo diferent i la primera que creixia amb la possibilitat d'estudiar en valencià.[2]

Història

[modifica]

Inicis

[modifica]

A principis de la dècada de 1990, sorgí un nou moviment musical que es vindicà al marge de la institucionalització que havia patit el rock català. Aquesta fornada musical s'emmirallà, en part, en el rock radical basc i s'erigí com a «rock combatiu català». Aquest moviment, implícit d'una alta càrrega de discurs anticapitalista i independentista, es difongué a través de centres socials alliberats i espais alternatius, trobant un ambient procliu en els moviments socials i en grups com Obrint Pas, Inadaptats, Opció K-95 o KOP.[3]

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Josep Pitarch i Carles Garcia, establí contacte a l'Institut d'Educació Secundària Benlliure de la ciutat de València.[4] El 1994 enregistraren la seua primera maqueta, amb la qual van participar en la fase final del III Tirant de Rock organitzat per Acció Cultural del País Valencià, del qual van resultar un dels quatre guanyadors.[4] Com a premi, el grup participà amb tres cançons en el CD compartit Tirant de Rock; una de les tres cançons escollides va ser «A València». El novembre del mateix any i amb els mateixos mitjans, enregistren una segona maqueta, La nostra hora, a la qual seguiria una tercera maqueta, publicada l'any 1995 amb el títol de Recuperant el somni. Durant els anys posteriors, la banda participà en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar-ne la música.[4]

La revolta de l'ànima

[modifica]

El primer disc arribà el 1997, un EP amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la mateixa banda), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Després editaren l'àlbum homònim Obrint pas (2000), el primer disc amb la discogràfica Propaganda pel fet! que els ha acompanyat durant tota la trajectòria. Amb aquest primer treball Xavi Sarrià explicava: «La música del disc segueix les línies del nostre estil. Això sí, hem definit i concretat el so de les cançons més hardcore i més ska, però continuant amb les nostres pautes afegint trets de la música tradicional. Pel que fa a les lletres, el missatge és el de la visió de la realitat percebuda per uns joves valencians catalanistes».[5]

Terra

[modifica]
Miquel Gironès, Miquel Ramos i Xavi Sarrià (2005)

Un parell anys més tard i amb molts concerts a les espatlles, el grup es va consolidar amb Terra (2002), un treball en què augmentaren les seues influències de tipus folk, incloent estils com la cúmbia. «Terra és un viatge a les arrels, als orígens; volem donar a conèixer els referents dels Països Catalans», explicaven sobre un treball que ja incloïa la seva versió d'«El cant dels maulets».[5]

La flama

[modifica]

Posteriorment enregistraren el seu quart àlbum, La flama (2004), amb el qual es projectaren a altres països. Aquest treball va significar la completa popularització d'Obrint Pas com a bandera de la música combativa dels Països Catalans. Ho van fer a través de temes com «La flama»: «És la cançó que marca la temàtica del disc. Fa servir la metàfora del Correllengua, de rellevar la flama de generació en generació per mantenir-la viva». El treball també conté el reggae «Esperant», que adapta la lletra d'una cançó de Negu Gorriak titulada «Itxoiten».[5] El seu cinquè treball va ser un disc en directe, En moviment! (2005), acompanyat del DVD Un poble en moviment! enregistrat al concert que tingué lloc al Campus dels Tarongers de la Universitat de València amb motiu de la Diada del 25 d'abril en homenatge a Ovidi Montllor i que marcava un punt i seguit en la història del grup.[6] L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per diferents països d'Europa durant sis mesos de viatges.

Benvinguts al paradís

[modifica]

A l'abril de 2007 el grup va publicar el seu sisè disc, Benvingut al paradís, enregistrat al Mas Nou de Cinctorres i que comptà amb la col·laboració de nombrosos artistes i grups com Miquel Gil, La Gossa Sorda, els veneçolans Area 23, l'italià Rude AKA Barriobeat, els occitans Alif Sound System, el basc Xabi Arakama de Trikizio o Pep Gimeno Botifarra. El disc va ser editat per Propaganda pel fet! i inclou el DVD Assaltant el Paradís, amb imatges de l'enregistrament del disc i de la seua gira Internacionalista Tour 2006.[7]

El novembre del 2007, es publicà el llibre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre en què aquest grup té un paper protagonista. Es tracta d'un treball a mig camí entre el reportatge periodístic i l'assaig literari que explica els darrers quinze anys d'història del País Valencià en l'àmbit polític, social i cultural, a través de les cançons i la trajectòria del grup. Els autors són els periodistes valencians Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan.[8]

Obrint Pas al Viñarock celebrat a Benicàssim el 2007

Amb el pas dels anys, Obrint Pas consolidà la projecció a l'Estat espanyol amb actuacions a festivals com el Viña Rock, l'Extremusika de Càceres, l'Aúpa Lumbreiras, el Derrame Rock d'Astúries, el Festival por los Derechos Sociales d'Andalusia, el Festichan, Mostra das Culturas, Lenguas Vivas, Dia da Patria, Festival Poesia No Condado de Galícia, el Kilometroak, Sagarrondotik, Bilboko Aste Nagusia, Arabatakada del País Basc, el Baitu Rock de Burgos o el Festival Interpueblos i Internacionalista de Madrid, així com en sales i centres socials d'arreu. Al mateix temps continuà recorrent el món en gires internacionals tocant a Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Estat francès, Bèlgica, Àustria, Bòsnia, Croàcia, Suïssa, Portugal, la República Txeca, Eslovènia, Sardenya, Veneçuela, Cuba, Xile, Argentina, el Marroc, Palestina o el Japó.[9][10][11]

El 7 de novembre del 2008, al blog del grup destacava la notícia del primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià anomenat Històries del Paradís i publicat per l'Editorial Bromera. Un llibre que conta vint-i-cinc històries que ocorren simultàniament a diferents punts del planeta.[12]

El 24 d'octubre de 2010, «La flama» fou la cançó del lipdub més multitudinari de la història, segons la World Record Academy. El clip va enregistrar-se a la ciutat de Vic i va comptar amb la presència de 5.771 persones. A finals d'agost de 2016 comptava amb més de 2,3 milions de visites a Youtube. Una versió de la cançó, que comptava amb la presència de Miquel Gil i Feliu Ventura, es va triar per un lipdub al poble de Porrera, impulsat per l'associació cultural Lo Cirerer i enregistrat per Televisió de Catalunya en 3D.[13] Dos mesos després feren la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.[14]

Coratge

[modifica]
Entrevista a Obrint Pas feta per Tresdeu, 2013.

El 8 d'abril de 2011 presentaren el disc-llibre Coratge (Propaganda pel fet!). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup publicà aquest disc-llibre de 15 cançons i 90 pàgines escrites per escriptors, poetes, músics i periodistes com Eduardo Galeano, Isabel-Clara Simó, Vicent Partal, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, David Segarra, Feliu Ventura, Cesk Freixas, Manuel Baixauli, Marc Granell, Elvira Cambrils, David Fernàndez i Laia Altarriba, entre d'altres.[15] El disc-llibre Coratge entrà directament al número 12 de la llista de vendes de l'Estat espanyol.[16]

Amàlia Garrigós entrevista Obrint Pas després d'anunciar la seua retirada dels escenaris (2013)

El juliol del 2011 tornaren al Japó per actuar al Fuji Rock, el festival musical més gran d'Àsia i un dels més multitudinaris del món.[14] Poc després el seu disc Coratge fou editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.[17]

El 21 de març de 2013, Obrint Pas anuncià una aturada temporal però indefinida,[18] després d'una breu gira de concerts el mateix any que culminà la nit de cap d'any al Festivern i que donà pas a tres actuacions últimes en acústic el 2014: a l'Auditori de Barcelona en el marc del Barnasants, al Teatre Principal de Palma i al Teatre Principal de València.[19] El 2014 Xavi Sarrià publicà la novel·la Totes les cançons parlen de tu amb l'editorial Sembra Llibres.[20]

45 Revolucions

[modifica]

45 Revolucions Records va ser un segell discogràfic creat el 1998[21] per Obrint Pas amb la col·laboració d'altres grups com Sant Gatxo, Ki Sap, Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/Terra Vermelha, Atzukak, Arròs Caldós i Feliu Ventura.[22]

A Obrint Pas, després de merèixer (ex aequo amb Zitzània) el primer premi del 2n Concurs de Maquetes Enderrock (posteriorment reconvertit en el Sona9) de l'any 1996, se'ls va proposar, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb la discogràfica Música Global, que havia estat el segell discogràfic de molts grups d'èxit dels Països Catalans. No obstant això, després de discussions entre la discogràfica i el grup de música, els Obrint Pas decidiren de no acceptar per desacords amb les condicions del contracte i van muntar la seua pròpia discogràfica l'any 1997 amb suport d'altres grups del País Valencià.[22]

Discografia

[modifica]
  • Feliu Ventura, Estels de tela (45 Revolucions Records, 2000)[23]
  • Ki Sap, Ki Sap (45 Revolucions Records, 1999)
  • Ki Sap, L'Horta Ska (45 Revolucions Records, 1998)
  • Obrint Pas, La revolta de l'ànima (45 Revolucions Records, 1997)
  • Sant Gatxo, Sant Gatxo (45 Revolucions Records, 1998)
  • Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/Terra Vermelha, Veus guerrilheiras (45 Revolucions Records, 1998)

Discografia

[modifica]

Maquetes

[modifica]

Àlbums

[modifica]

Altres

[modifica]
  • Tirant de Rock (1994)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cada vez les resulta más difícil esconder el éxito de la música en valenciano» (en castellà). La Marea, 18-05-2014. Arxivat de l'original el 2022-11-08. [Consulta: 3 gener 2021].
  2. ↑ Serra, Hèctor. «Sempre anireu Obrint Pas». Núvol, 29-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-14. [Consulta: 3 gener 2021].
  3. ↑ Enderrock «Ofensiva radical». Enderrock [Barcelona], núm. 200, 6-2012, pàg. 119. ISSN: 1136-7393.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Vilarnau, Joaquim; Xavier Mercadé «4.11.1993: La formació d'Obrint pas» (paper). Enderrock. Grup Enderrock, 189, 7-2011, pàg. 18. ISSN: 1136-7303.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Obrint Pas: 20 anys de música i combat». Enderrock.cat, 21-03-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 3 gener 2021].
  6. ↑ «La música tanca la jornada del 25 d'Abril en defensa de la llengua i el territori al País Valencià». VilaWeb.cat, 01-05-2005. Arxivat de l'original el 2018-01-22 [Consulta: 22 gener 2018].
  7. ↑ «El Paraiso» (en castellà). MondoSonoro, 12-11-2007. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 3 gener 2021].
  8. ↑ Zaballa, Bel. «Del Sud a qualsevol racó». Vilaweb, 05-10-2011. Arxivat de l'original el 2022-08-16. [Consulta: 3 gener 2021].
  9. ↑ «Obrint Pas arrasa al Japó». Levante, 08-12-2010. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 3 gener 2021].
  10. ↑ «Obrint Pas, de gira pel Japó». TV3, 07-12-2010. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 3 gener 2021].
  11. ↑ «Últimos conciertos de Obrint Pas» (en castellà). MondoSonoro, 20-09-2013. Arxivat de l'original el 2022-05-19. [Consulta: 3 gener 2021].
  12. ↑ Europa Press «Cultura.- 'Històries del Paradís', del cantante de Obrint Pas Xavi Sarrià, se publica en castellano» (en castellà). europapress.es, 12-05-2011. Arxivat de l'original el 2018-01-22 [Consulta: 22 gener 2018].
  13. ↑ Enderrock «Obrint Pas, la flama en moviment». Enderrock [Barcelona], núm. 200, 6-2012, pàg. 122. ISSN: 1136-7393.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Obrint pas agrada al Japó». CCMA.cat, 30-07-2011. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 13 desembre 2016].
  15. ↑ «Obrint Pas fa el salt al Japó: edita disc en japonès i enceta gira al festival més gran de l'Àsia». Llibertat.cat, 21-07-2011. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 13 desembre 2016].
  16. ↑ «Generación ´Llei d´Ús´» (en castellà). Levante-EMV, 30-11-2013. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2016. [Consulta: 12 desembre 2016].
  17. ↑ «Obrint Pas captiva els japonesos». Vilaweb.cat, 01-08-2011. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 13 desembre 2016].
  18. ↑ «Sentíem que el grup s'havia d'aturar». Enderrock, 21-03-2013. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 3 gener 2021].
  19. ↑ Serra, Hèctor. «Amb el disc ‘Coratge’ va ser com acabar un cicle». Núvol, 27-12-2013. Arxivat de l'original el 2022-01-14. [Consulta: 3 gener 2021].
  20. ↑ «Totes les cançons parlen de tu». LlegirEnCatalà.cat. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 13 desembre 2016].
  21. ↑ Grau, Daniel. «Obrint Pas inaugura el catálogo del sello 45 Revolucions» (en castellà). El País, 26-04-1998. [Consulta: 6 agost 2011].
  22. ↑ 22,0 22,1 «Obrint Pas». Decibel.cat. Arxivat de l'original el 2021-05-15. [Consulta: 29 gener 2012].
  23. ↑ «Llistat d'àlbums de la discografica 45 Revolucions Records». Viasona. Arxivat de l'original el 2011-08-30. [Consulta: 8∕8∕2011].

Bibliografia

[modifica]
  • Rubio, Antoni. Del sud. El País Valencià al ritme dels Obrint pas. Barcelona: Mina, 2007. ISBN 84-96499-75-8. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obrint Pas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Obrint_Pas&oldid=34022637»