Els diàlegs d'Evèmer
  | |
| Llengua | francès |
|---|---|
Els diàlegs d'Evèmer és un diàleg filosòfic poc conegut de Voltaire, publicat el 1777. Llavors Voltaire tenia 83 anys i sabia que arribava al final de la vida;[1] l'obra és una mena de testament filosòfic. Com moltes de les seues obres, està escrita seguint la tradició del diàleg socràtic, en què els interlocutors cerquen junts el coneixement.[2]
Discurs
[modifica]El diàleg imaginari té lloc entre dos personatges històrics, Evèmer i Cal·lícrates. Evèmer, un estoic contemporani d'Alexandre el Gran, considerava que els déus grecs clàssics havien estat primer humans, divinitzats després de la seua mort pels seus deixebles.[3] Cal·lícrates fou un filòsof del segle V abans de la nostra era del qual se sap poc, però a qui Voltaire representa com a epicuri. Les opinions que expressa, inclòs l'ateisme, són les dels coetanis de Voltaire com ara Paul Henri Thiry d'Holbach, Julien Offray de La Mettrie i Denis Diderot.
En el diàleg com en la realitat, Evèmer havia viscut una vida de viatges, sobretot seguint els passos d'Alexandre; Cal·lícrates té curiositat pel que va aprendre el seu amic amb aquests experiments. Les converses es presenten en dotze diàlegs:[1] :7-8
- Segon diàleg - sobre la divinitat
- Tercer diàleg - sobre la filosofia d’Epicur, i la teologia grega
- Quart diàleg - si un déu que actua no val més que els déus d’Epicur, que no faça res
- Cinqué diàleg - pobra gent que creuen un abisme. Instint, principi de qualsevol acció en el gènere animal
- Sisé diàleg - Plató i Aristòtil ens han instruït sobre Déu i la formació del món?
- Seté diàleg - sobre les filosofies que han florit entre els bàrbars
- Vuité diàleg - grans troballes de filòsofs bàrbars; els grecs per a ells són com xiquets
- Nové diàleg - sobre la generació
- Desé diàleg - si la Terra ha estat formada per un cometa
- Onzé diàleg - si les muntanyes han estat formades per la mar
- Dotzé diàleg - invents dels bàrbars: arts noves, idees noves[4]
Els sis primers diàlegs tracten qüestions metafísiques com ara l'existència de l'ànima, la de Déu i la responsabilitat de tota la misèria del món. Els sis darrers en concerneixen la filosofia natural i el món material, és a dir, allò que sabem del cosmos, la terra, la creació de les muntanyes i la generació. Tots els diàlegs tenen en comú una crida a la modèstia i a la moderació. Hi ha poca cosa que puguem saber amb seguretat i moltes coses se'ns escapen. És per això que, siga el que siga allò que creiem, mai no hem pas d'ignorar les evidències o suposicions fora de les nostres creences; més que proclamar dogmes, hauríem de dialogar. Alhora, Evèmer persisteix en l'atac als ateus, als atomistes i als materialistes, així com contra el dogma religiós, que acusa de bogeria, misèria i crim.[5]
Els diàlegs ofereixen una visió dels darrers pensaments de Voltaire. Evèmer és, de fet, el seu portaveu; veu les bogeries, les il·lusions i la misèria de la humanitat. Gran part del diàleg es refereix a la paradoxa de la bondat i misèria de Déu a la terra. Evèmer trau la seua esperança del progrés científic, que augura un món futur construït sobre la racionalitat. Cal·lícrates, en acabant, decideix emprendre un viatge personal a les terres bàrbares on el seu amic havia aprés molt.
La censura i la primera edició
[modifica]El manuscrit autògraf de 94 pàgines encara sobreviu (tot i que les pàgines 37 a 40 no són pas escrites per la seua mà).[6] Tanmateix, la correspondència de Voltaire no fa pas referència ni a l'obra ni a la seua evolució.[7] I tampoc Friedrich Melchior Grimm no en parla pas. Les Mémoires secrets del novembre del 1777 fan referència a l'obra, i un comentari de Jean-Louis Wagnière indica que els Diàlegs n'havien estat publicats poc abans.[8]
Durant la seua vida, Voltaire va veure condemnar o prohibir les seues obres pels censors reials de França en moltes ocasions. Aleshores disposà alguns mitjans per evitar la censura, sobretot fent imprimir la seua obra a l'estranger, o fent-la imprimir de manera anònima i refusant-ne l'autoria.[9][10] De fet, presentar arguments provocadors o radicals en forma de diàleg era una manera de cridar l'atenció pública sobre idees no convencionals i evitar-ne la censura.[11]
La portada de la primera edició coneguda dels Diàlegs d'Evèmer indica que el va publicar a Londres Voltaire no pas l'any 1777, tal com indiquen les Memòries secretes, sinó el 1779 (és a dir, l'any següent a la seua mort). No duu nom d'editor. Per la tipografia distintiva utilitzada es desprén que no es va imprimir pas a Londres sinó a Lausana, per Abraham-Louis Tarin, que treballava per a l'editor François Grasset.[12] Grasset és conegut per haver publicat una sèrie d'obres que atacaven Voltaire, així com per enfrontar-s'hi en diverses ocasions per la publicació planificada d'obres de Voltaire a partir de versions manuscrites no autoritzades.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vermeer-Pardoen, Hannie. Voltaire De dialogen van Euhemeros Het nut van de filosofie. Gennep B.V., Uitgeverij Van, 2017. ISBN 978-94-6164-859-4.
- ↑ Banderier, Gilles «Voltaire en dialogues». Acta fabula, 7, 2, 5-2006 [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ «Evhémère et les monstres. Croyances populaires et interprétation instrumentale». Hommes et faits.com. [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ «Dialogues d’Évhémère/Édition Garnier». [Consulta: 9 novembre 2018].
- ↑ «[https: //www.trouw.nl/home/niets-dan-waanzin-ellende-en-misdaad~a275ddc5/ Niets dan waanzin, ellende en misdaad]». trouw.nl. de Persgroep Nederland BV. [Consulta: 10 novembre 2018].
- ↑ «[http: //w3public.ville -ge.ch/bge/volage.nsf/Attachments/ms01frameset.htm/$file/ms01.pdf Titre factuel d'ouvrages et de fragments autographes de Voltaire]». w3public.ville-ge.ch. Bibliothèque de Genève, Institut Voltaire. [Consulta: 9 novembre 2018].
- ↑ Paillard, Christophe «La correspondance de Voltaire et édition de ses œuvres. problème de méthodologie éditoriale». Revue d'Histoire Littéraire de France, 112, 2012, pàg. 859-872. DOI: 10.3917 / rhlf.124.0859 [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ [https: //books.google.com/books? Id = t1WHuzF7XrQC & pg = PA146 Oeuvres de Voltaire avec préfaces, avvertissement, notes ... par m. Beuchot]. Lefèvre, 1834, p. 146.
- ↑ «[http: //www.visitvoltaire.com/voltaire_bio.htm Château de Cirey, Résidence de Voltaire]». www.visitvoltaire.com. Château de Cirey. [Consulta: 9 novembre 2018].
- ↑ Ian Davidson. [https: //books.google.com/books? id = hFU0CgAAQBAJ & pg = PT32 Voltaire] (en anglés). Pegasus Books, 12 març 2012, p. 32 -. ISBN 978-1-68177-039-0.
- ↑ James Daniel Collins. [https: //books.google.com / livres? id = ol t9BgAAQBAJ & pg = PA87 Interprétation de la philosophie moderne]. Princeton University Press, 8 mars 2015, p. 87. ISBN 978-1-4008-6788-2.
- ↑ «[https: //explore.rero.ch/fr_CH/rero/result/L/VlRMU19SRVJPUjAwNDMzMzQ5NQ== Livre Dialogues d'Evhémère / par M. de Voltaire]». explore.rero.ch. Réseau des français occidentale. [Consulta: 9 novembre 2018].
- ↑ «[http: //dictionnaire-journalistes.gazettes18e.fr/journaliste/359-francois-grasset François GRASSET (1722-1789)]». dictionnaire-journalistes.gazettes18e.fr. IHRIM UMR & ISH USR. [Consulta: 9 novembre 2018].