Warui yatsu hodo yoku nemuru
悪い奴ほどよく眠る  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Akira Kurosawa |
| Protagonistes | |
| Producció | Tomoyuki Tanaka |
| Guió | Akira Kurosawa i Hideo Oguni |
| Música | Masaru Satō |
| Muntatge | Akira Kurosawa |
| Productora | Tōhō |
| Distribuïdor | Tōhō i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Japó |
| Estrena | 1960 |
| Durada | 151 min |
| Idioma original | japonès |
| Rodatge | Japó |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema negre |
| Lloc de la narració | Japó |
         
| |
Warui yatsu hodo yoku nemuru (悪い奴ほどよく眠る, Els malvats dormen en pau) és una pel·lícula de 1960 dirigida pel director japonès Akira Kurosawa.[1] Va ser la primera pel·lícula produïda amb la companyia de producció independent de Kurosawa.[2] Va participar en el 9è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
La pel·lícula és protagonitzada per Toshirō Mifune, qui interpreta un jove en el període de la postguerra que ocupa un lloc destacat en una companyia japonesa corrupta amb la finalitat d'aclarir responsabilitats per la mort del seu pare. La principal inspiració del film és l'obra Hamlet de William Shakespeare.[3] És, essencialment, una crítica de la corrupció corporativa.[4][5]
Argument
[modifica]La pel·lícula narra la història de Koichi Nishi (Toshirō Mifune) qui s'infiltra al corrupte món de les corporacions en la recerca de venjança per la mort del seu pare. Koichi és un secretari privat d'un funcionari del govern, qui en la primera escena del film està a punt de casar-se amb la filla discapacitada d'aquest funcionari. En un determinat moment, apareix un pastís especial que sobresalta als presents, ja que els recorda el suïcidi que va aplanar el camí per a les seves actuals posicions de poder. Després arriba la policia i arresta a un dels convidats a les noces. El que els convidats ignoren és que Koichi és la força oculta darrere de tots els estranys successos que comencen a afligir les seves consciències i arruïnar les seves vides.[1][5]
Repartiment
[modifica]
|
|
Valoració
[modifica]Warui yatsu hodo yoku nemuru va rebre valoracions molt positives per part dels crítics, mantenint una qualificació d'aprovació del 100 % a Rotten Tomatoes.[6] El crític de Chicago Reader Dave Kehr va resumir la seva opinió descrivint-la com "un thriller ben fet amb les connotacions socials habituals de Kurosawa."[7]
El crític Ed Park, de The Village Voice, comenta que "comença amb una seqüència de noces plenes de bravesa i acaba amb una reverència aduladora a un operador telefònic; la pel·lícula té els seus moments de tedi, però el venjador Mifune és un retrat convincent de l'obsessió per la justícia que s'enfonsa en una realitat impredictible."[6]
Escrivint per The New York Times, Bosley Crowther va lloar al film assenyalant que "aquesta és una imatge poderosa i interessant que ha fet Kurosawa: una mica tediosa i ximple en els últims rodets, però prou emocionant en el camí per satisfer a les audiències que coneixen el tema".[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «LOS CANALLAS DUERMEN EN PAZ». Filmin. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Smoliak, Kevan. «Kurosawa in Review: The Bad Sleep Well (1960)». Kurosawa in Review. [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ «The Bad Sleep Well». Letterboxd. [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ «The Bad Sleep Well» (en anglès). The Criterion Collection. [Consulta: 19 novembre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «Los malos duermen bien». Listin Diario. Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «THE WARUI YATSU HODO YOKU NEMURU (THE BAD SLEEP WELL) (1962)». 'Rotten Tomatoes'. [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Kehr, Dave «The Bad Sleep Well» (en anglès). Chicago Reader [Consulta: 16 novembre 2017].
- ↑ Crowther, Bosley «Screen: Film From Japan:New Teahouse Cinema Is Opened by Toho» (en anglès). The New York Times, 21-01-1963 [Consulta: 19 novembre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Warui yatsu hodo yoku nemuru (en japonès) a la Japanese Movie Database
- Assaig a The Criterion Collection per Echar Stephens
