Vés al contingut

Els nous centurions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls nous centurions
The New Centurions
Fitxa
DireccióRichard Fleischer
Protagonistes
Director artísticBoris Leven
ProduccióRobert Chartoff i Irwin Winkler
GuióStirling Silliphant, adaptat de la novel·la de Joseph Wambaugh
MúsicaQuincy Jones
FotografiaRalph Woolsey
MuntatgeRobert C. Jones
VestuariGuy C. Verhille
ProductoraColumbia Pictures[1]
DistribuïdorEstats Units Estats Units: Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEUA
Estrena1972
Durada103 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama, policíac[2]
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLos Angeles Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0068997 FilmAffinity: 458662 Allocine: 2244 Rottentomatoes: m/new_centurions Letterboxd: the-new-centurions Allmovie: v34867 TCM: 3754 TV.com: movies/the-new-centurions AFI: 54537 TMDB.org: 37608 Modifica el valor a Wikidata

Els nous centurions (The New Centurions) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Fleischer, estrenada el 1972.Ha estat doblada al català.[3]

Argument

[modifica]

Kilvinski (George C. Scott) és un policia veterà que no sap fer una altra cosa en la vida, encara que ha perdut bastants facultats amb l'edat. Només davant de la idea de la jubilació es posa a tremolar. El seu company és Fehler (Stacey Keach), un tipus molt decidit que porta la seva professió a les venes. Fehler s'aboca a cos i ànima amb el seu treball, és capaç d'arriscar la seva vida en cada instant, sense pensar un segon en la seva dona, que l'espera a casa atemorida. Ambdós tenen diferents formes de veure la vida, i diferents motius per estimar la seva professió. Això els converteix en uns tipus peculiars i implacables.[4]

Repartiment

[modifica]

Crítica

[modifica]
« Un retrat honrat, encara que en negre, de la vida quotidiana dels policies de Los Angeles. Molta violència, però també una certa tendresa en aquesta visió resoltament pessimista. »

[5]

Referències

[modifica]
  1. (francès) Les Flics ne dorment pas la nuit a Dvdtoile.com
  2. (francès) Les flics ne dorment pas la nuit[Enllaç no actiu] a AlloCiné
  3. esadir.cat. Els nous centurions. esadir.cat. 
  4. «The New Centurions». The New York Times.
  5. [1]