Vés al contingut

Els patriotes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls patriotes
Les Patriotes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióÉric Rochant Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióÉric Rochant Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada138 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0110796 FilmAffinity: 130648 Allocine: 10119 Rottentomatoes: m/the-patriots1994 Letterboxd: the-patriots Allmovie: v134208 TCM: 521050 TMDB.org: 16242 Modifica el valor a Wikidata

Els patriotes (títol original: Les Patriotes) és una pel·lícula francesa d'Éric Rochant estrenada l'any 1994, que detalla el recorregut d'un jove francès en els serveis d'informació israelians. Ha estat doblada al català.[1]

El film detalla els mètodes implacables d'agents israelians de la fictícia « unitat 238 », unitat visiblement inspirada en « Lekem », servei especialitzat d'informació científica l'existència del qual va ser molt de temps mantingut en secret al si mateix d'Israel, i que va ser oficialment suprimit l'any 1986 després de l'afer Pollard.

El personatge encarnat per Bernard El Gall, Bill Haydon, és anomenat així en referència a Bill Haydon, un personatge de la novel·la El talp de John le Carré, autor que ha influït Éric Rochant per aquest film.

Argument

[modifica]

Ariel Brenner, un jove jueu parisenc de 18 anys, decideix marxar a Israel per viure en un kibbutz. És més tard reclutat pels serveis secrets. Primer candidat per entrar al Mossad, és finalment reclutat per un servei independent anomenat Unitat 238.

Les seves funcions el portaran a estar barrejat en dos assumptes prou diferents, tots dos inspirats en fets reals.

Primer, la manipulació d'un físic francès implicat en un projecte de construcció d'una central nuclear per un país àrab (i que recorda l'acció del Mossad que conduirà al bombardeig per l'aviació israeliana de la planta nuclear d'Osirak a Iraq, l'operació Òpera l'any 1981).

A continuació, la intervenció d'un oficial de la informació estatunidenca, de confessió jueva, que contacta els serveis secrets israelians (molt inspirada en la història de Jonathan Pollard, que va lliurar secrets a Israel, encara que els noms de les persones i institucions implicades hagin estat modificades al film).[2]

Repartiment

[modifica]
  • Yvan Attal: Ariel
  • Richard Masur: Jeremy Pelman
  • Yossi Banai: Yossi
  • Nancy Allen: Catherine Pelman
  • Bernard El Gall: Bill Haydon
  • Allen Garfield: Eagleman
  • Sandrine Kiberlain: Marie-Claude
  • Maurici Bénichou: Yuri
  • Emmanuelle Devos: Rachel
  • Hippolyte Girardot: Daniel
  • Christine Pascal: Laurence
  • Jean-François Stévenin: Rémy Prieur
  • André Engel: el pare Brenner
  • Élizabeth Macocco: la mare Brenner
  • Dan Toren: Ran Ostrovitch
  • Ezra Kafri: el 3r instructor
  • Rami Danon: Pinkhas
  • Roger Mirmont i Myriem Roussel: els amics de Laurence
  • Makram Khoury: Barak
  • Éva Darlan: Sra Prieur
  • Beata Nilska: Héléna
  • John Pàg. Ryan: Arthur

Premis i nominacions

[modifica]
  • 1994: Festival de Canes: Nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula)
  • 1994: Premis César: 1 Nominació

Referències

[modifica]
  1. «Els patriotes». esadir.cat.
  2. «Les Patriotes». Allociné.