Elvira Petrozzi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1937  Sora (Itàlia) |
| Mort | 3 agost 2023 (86 anys) Saluzzo (Itàlia) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | religiosa, monja |
Elvira Petrozzi (Sora, 21 de gener de 1937 - Saluzzo, 3 d'agost de 2023) va ser una monja catòlica italiana coneguda per ser la fundadora de la Comunitat del Cenacle, especialitzada a ajudar els addictes a les drogues.
Biografia
[modifica]Nascuda en una família particularment pobra, amb el pare alcohòlic, va emigrar a Alexandria durant la Segona Guerra Mundial.[1] Afirma que mai va aprendre a llegir ni estudiar.[2]
El 1956, quan tenia dinou anys, va decidir fer-se monja a la congregació de les Germanes de la Caritat. Treballava al mateix temps com a professora.[1] Va decidir dedicar la seva vida ajudant els joves addictes a les drogues per allunyar-los de l'autodestrucció.[3] El 16 de juliol del 1983 va fundar la primera comunitat del Cenacle en una casa antiga i abandonada del segle xviii, situada a un turó sobre Saluzzo, al Piemont. Primer va voler crear una comunitat per a joves marginats, però els primers a demanar ajuda van ser addictes joves i va començar a dedicar-se a això.[1] El 16 de juliol del 2009 la comunitat va ser reconeguda pel Consell Pontifici per als laics com a associació privada internacional dels fidels.[2]
De seguida va obrir nous cenacles a Itàlia i a altres ciutats, i després d'una pelegrinació a Medjugorje també va obrir un cenacle allà amb el nom de Hill of Peace (Turó de la pau).[4][5] El 2013 hi havia seixanta cenacles al món. La comunitat és present a Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Àustria, Polònia, Rússia, Irlanda, França, els Estats Units, el Mèxic, la República Dominicana i el Brasil.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mirko Testa Aleteia, 2013 [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «L'étreinte : Histoire de la Communauté du Cenacolo». Arxivat de l'original el 2016-06-25. [Consulta: 6 juliol 2019].
- ↑ Agita Luse; Imre Lázár Cosmologies of suffering: post-communist transformation, sacral communication, and healing. Cambridge Scholars, 1 setembre 2007, p. 140. ISBN 978-1-84718-258-6.
- ↑ Matthew R. Mauriello. Mercies Remembered. Xulon Press, 2011, p. 163–. ISBN 978-1-61215-004-8.
- ↑ Sené Sepav; Ariel Art; Julia Nadar El Don. OAK Edizioni, 13 març 2018, p. 22–. ISBN 978-88-98113-65-1.