Vés al contingut

Emília de Sousa Costa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

 

Plantilla:Infotaula personaEmília de Sousa Costa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Emília da Piedade Teixeira Lopes de Sousa Costa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Lamego (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1959 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

Emília de Sousa Costa (Almacave, 15 de desembre del 1877 - Porto, 7 de juny del 1959) fou una escriptora feminista portuguesa.[1]

Era filla del coronel Luis Maria Teixeira-Lopes (de São João da Pesqueira) i de Maria do Pilar Pinto-Cardoso (del llogaret Penajóia, a Lamego).

El 5 d'octubre de 1904 es casà amb el magistrat i escriptor Alberto Mário de Sousa e Costa (Almacave, 1879 - Vila Pouca de Aguiar, 1961).[2]

Emília de Sousa Costa fou defensora de l'educació per a les dones. Va contribuir a la creació de la Caixa de Auxílio a Raparigas Estudantes Pobres (‘caixa d'auxili a xiques estudiants pobres’). Feu classes en la Tutoria Central de Lisboa ―institució per a xiquets delinqüents o abandonats― i entrà al Consell Central de la Federação Nacional dos Amigos das Crianças (Federació Nacional d'Amics dels Infants).[2][1]

Obres

[modifica]

Com a escriptora, Emilia de Sousa Costa es dedicà als llibres infantils. També escrigué contes i novel·les per a adults.

El 1933 publicà la novel·la Quem tiver filhas no mundo..., que incloïa uns contes.[3]

El 1935 publicà un llibre de contes de caràcter històric, Lendas de Portugal.[4] És un aplec de 26 contes sobre llegendes portugueses, amb els títols:

  • «Amor fidel»,
  • «Entre moros i cristians»,
  • «Portuguesets valents»,
  • «Rius d'encantament»,
  • «La més santa de les reines i fra Salvador»,
  • «Frares o festers»,
  • «En mànigues de camisa»,
  • «Donar a beure a qui té set»,
  • «Per amor»,
  • «L'honor de les dones»,
  • «Fartar vilanagem»,
  • «Estreles que han mort»,
  • «Heroi alegre i sortós»,
  • «Per què no? Puja-hi»,
  • «Pedra parlant»,
  • «Sense pèls a la llengua»,
  • «L'heroïna de Salga»,
  • «La glòria màxima»,
  • «Que ningú faça mal»,
  • «Un gran sant»,
  • «Jesús xiquet pastoret»,
  • «Reina i santa»,
  • «Pare i botxí»,
  • «Perquè són miraculoses les aigües de Gerês»
  • «L'honor val més que la vida».

El 1947 publicà No reino do Sol, amb Ofélia Marques.[5]

Adaptacions de l'obra dels Germans Grimm

[modifica]

Emília de Sousa Costa fou una gran divulgadora de l'obra dels germans Grimm a Portugal, adaptant molts dels seus contes al portugués, com ara:

  • La llebre i el talp.
  • Blanca de Neu i Rosa Roja.
  • Joan feliç.
  • Joan fidel.
  • El sastre valent.[1]

Vida privada

[modifica]

Emilia Sousa Costa vivia amb Alberto Sousa Costa en una casa anomenada Conventinho de Contumil. Van tenir dos fills: Mario Sousa Costa i Helena Sousa Costa.[6][7]

L'escriptora va morir a la parròquia de Campanhã (Porto), el 7 de juny del 1959, als 81 anys.

El 5 d'octubre del 2010, en commemoració del centenari de la República de Portugal, s'emeteren uns segells postals en homenatge a les dones que a la primeria del segle XX havien fet contribucions socials, culturals o polítiques en defensa dels drets de les dones. Un es dedicà a l'escriptora Emília de Sousa Costa i a la periodista Virgínia Quaresma (1882-1973).[8][1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hernández, Hortensia. «Emília de Sousa Costa escritora y feminista portuguesa» (en castellà). Heroínas. [Consulta: 30 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 «Mulheres Da República / Biografias Breves | PDF | República | Formação complementar» (en espanyol). [Consulta: 25 setembre 2023].
  3. «Autógrafos - Emília de Sousa Costa». [Consulta: 25 setembre 2023].
  4. Emília de Sousa Costa: Lendas de Portugal. Porto: Empresa Nacional de Publicidade, 1935. p. 135.
  5. Costa, Emilia de Sousa. No Reino do Sol: 2e ed (en portugués). Atica, 1947. 
  6. Mario Sousa Costa fou el pare d'Alice i Maria Luisa de Sousa Costa del seu primer matrimoni amb Maria Alice Garizo do Carmo, i fou pare d'Alberto Pidgi de Sousa Costa i d'Emília Tilly de Sousa Costa, del seu segon matrimoni amb la canadenca Mary Wainright.
  7. Helena Sousa Costa es casà amb el jutge Mendes Belo (nebot del cardenal Mendes Belo), i tingueren tres feills: António Luis, Isabel i Jorge (actor).
  8. «WEBSITE.WS - Your Internet Address For Life™». Arxivat de l'original el 2017-03-02. [Consulta: 25 setembre 2023].