Vés al contingut

Emú comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEmú comú
Dromaius novaehollandiae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decarn d'emú i oli d'emú Modifica el valor a Wikidata
Pes581,2 g
32,7 kg
38,3 kg Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,7 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22678117 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCasuariiformes
FamíliaCasuariidae
GènereDromaius
EspècieDromaius novaehollandiae Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1790
Nomenclatura
Sinònims
Dromiceius novaehollandiae
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

L'emú (Dromaius novaehollandiae) és l'ocell nadiu més gros d'Austràlia i l'únic membre existent del gènere Dromaius. És també el segon ocell més gros del món, després de l'estruç.[1] El seu habitat es correspon amb la major part del territori continental australià i són especialment comuns a les regions àrides de l'interior,[2] però les subespècies de l'illa dels Cangurs, la de Tasmània i la de l'illa King es van extingir després dels assentaments europeus a Austràlia el 1788.[3]

Els emús són d'un color castany suau. Fan un metre i mig[4] d'alçada i pesen al voltant dels 50[4] quilos. Són aus no voladores que viatgen llargues distàncies i poden correr fins a 50 km/h durant uns quants quilòmetres quan els és necessari.[2] S'alimenten de plantes i insectes,[5] i poden arribar a passar setmanes sense necessitat de menjar. Beuen amb poca freqüència, però en grans quantitats quan se'ls presenta l'oportunitat. La seva carn resulta gustosa.

L'època d'aparellament te lloc entre maig i juny. Una femella és pot aparellar amb diferents mascles i posar ous diverses vegades en una sola temporada. El mascle du a terme la incubació i durant aquest procés no menja ni beu gaire, de forma que perd gran part de la seva de massa i pes.[6] Al cap d'unes vuit setmanes els ous es desclouen i les cries són alimentades pels seus pares. Alcancen la maduresa al sis mesos[2] però poden romandre en familia fins a la següent temporada d'aparellament.

Aquesta au és in important símbol cultural d'Austràlia, que apareix al seu escut i a la moneda de 50 cèntims de dòlar australià[7] i te un rol prominent en la cultura indígena.[8]

L'espècie es considera en estat de risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura,[9] tot i això, algunes poblacions locals són considerades com amenaçades i algunes subespècies extintes des del segle xix.[10][11]

Etimologia

[modifica]

L'etimologia del nom "emu" és incerta, però es creu que prové d'una paraula àrab per a ocell gran que més tard va ser utilitzada pels exploradors portuguesos per descriure el casuari a Austràlia i Nova Guinea i que posteriorment es va transferir a l'emú.[3] Una altra teoria és que prové de la paraula "ema", que s'utilitza en portuguès per designar un ocell gran semblant a una estruç o grua.[6][12] A Victoria, alguns termes per a l'emú eren Barrimal en la llengua Dja Dja Wurrung, myoure en Gunai i courn en Jardwadjali.[13] Eren coneguts com a murawung o birabayin pels habitants locals Eora i Darug de la conca de Sydney.[14]

Estat de conservació

[modifica]
Interpretació de l'emú de Tasmània, per John Gerrard Keulemans (ca. 1910)

Al manual de John Gould dels ocells d’Austràlia (Handbook to the Birds of Australia), publicat per primera vegada el 1865, lamentava la pèrdua de l'emú de Tasmània, on havia acabat sent poc freqüent i des de llavors s’ha extingit, també va assenyalar que els emus ja no eren habituals a les rodalies de Sydney i va proposar que l'espècie rebés l'estatus de protecció.[11] A la dècada de 1930, en el marc de l'anomenada Guerra de l'Emú, les matances d'emú a l'oest d'Austràlia van arribar a un màxim de 57.000, i també es van produir massacres a Queensland durant aquest període a causa dels danys a les collites. Als anys seixanta, encara es pagaven recompenses a Austràlia Occidental per matar emus,[6] però des de llavors se'ls ha concedit una protecció formal segons la «Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999».[9] El seu rang d’habitat oscil·la entre els 4.240.000 i els 6.730.000 km², i un cens de 2009 suggeria que la seva població total era d’entre 630.000 i 725.000 emus.[15] Es considera la seva tendència poblacional com estable i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura avalua el seu estat de conservació com a risc mínim.[9] Tot i que la població d’emus d’Austràlia continental és més gran ara que abans de l'assentament europeu,[3] algunes poblacions locals corren el risc d’extinció: la població aïllada d’emus de la bioregió de la costa nord de Nova Gal·les del Sud i de Port Stephens està llistada en perill d’extinció pel govern de Nova Gal·les del Sud.[10] Les principals amenaces a la seva supervivència són la depredació d'ous, els atropellaments i la fragmentació de l'habitat.[9]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gillespie, James R.; Flanders, Frank B. Modern Livestock & Poultry Production (en anglès). Cengage Learning, 2009. ISBN 9781428318083. OCLC 777965392. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Davies, Stephen. Ratites and Tinamous: Tinamidae, Rheidae, Dromaiidae, Casuariidae, Apterygidae, Struthionidae (en anglès). Oxford University Press, 2002. ISBN 9780198549963. OCLC 463911578. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Emu» (en anglès). Australian Museum, 10-12-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
  4. 4,0 4,1 «emú | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 9 març 2021].
  5. Barker, Robin; Vestjens, Wilhelmus. Food of Australian Birds 1. Non-passerines (en anglès). Csiro Publishing. ISBN 9780643102965. OCLC 700697601. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Eastman, Maxine. The Life of the Emu (en anglès). Angus and Robertson, 1969. ISBN 9780207951206. 
  7. «Fifty Cents» (en anglès). Royal Australian Mint.
  8. Dixon, Roland B. Oceanic mythology (en anglès), 1912. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «Common Emu | Dromaius novaehollandiae» (en anglès). IUCN Red List of Threatened Species.
  10. 10,0 10,1 «Emu population in the New South Wales North Coast Bioregion and Port Stephens local government area - profile» (en anglès). New South Wales: Office of Environment and Heritage.
  11. 11,0 11,1 Gould, John. «Handbook to The birds of Australia» (en anglès), 1865.
  12. McClymont, James R. «The Etymology Of The Name 'Emu'». A: Essays on Early Ornithology and Kindred Subjects (en anglès). Bernard Quaritch, 1920. OCLC 9391839. 
  13. Mathew, John. Eaglehawk and crow a study of the Australian aborigines including an inquiry into their origin and a survey of Australian languages (en anglès). Рипол Классик, 1899. ISBN 9785879863581. 
  14. Troy, Jakelin. The Sydney Language (en anglès). J. Troy. ISBN 9780646110158. 
  15. «Species factsheet: Dromaius novaehollandiae» (en anglès). BirdLife International, 2021. [Consulta: 15 juny 2021].