Vés al contingut

Emajõgi

Plantilla:Infotaula indretEmajõgi
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaEstònia i Letònia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial33 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaEstònia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVõrtsjärv (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final29,5 m Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPeipus Modifica el valor a Wikidata
Map
 58° 23′ 01″ N, 26° 08′ 02″ E / 58.383689°N,26.133792°E / 58.383689; 26.133792
58° 26′ 15″ N, 27° 14′ 30″ E / 58.4375°N,27.2418°E / 58.4375; 27.2418
Afluents
Pedja River (en) Tradueix, Elva River (en) Tradueix, Amme River (en) Tradueix, Kalli River (en) Tradueix, Porijõgi (en) Tradueix, Kavilda River (en) Tradueix, Ilmatsalu River (en) Tradueix, Ahja River (en) Tradueix, Laeva River (en) Tradueix, Mõra River (en) Tradueix, Luutsna River (en) Tradueix, Savijõgi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaNarva basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió99,6 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica9.628,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal70,1 m³/s Modifica el valor a Wikidata

L'Emajõgi és un riu d'Estònia que flueix des del llac Võrtsjärv, a través del comtat de Tartu, fins al llac Peipus, travessant la ciutat de Tartu durant deu quilòmetres. Té una longitud d'aproximadament 100 km i és el segon riu més gran d'Estònia per cabdal i l'únic riu del país totalment navegable.

L'Emajõgi també és anomenat Suur Emajõgi ("Gran Emajõgi"), per a diferenciar-lo del Väike Emajõgi ("Petit Emajõgi"), un altre riu que desemboca a l'extrem sud del llac Võrtsjärv.

Curs

[modifica]

La font de l'Emajõgi es troba a la riba nord-est de Võrtsjärv, a Rannu-Jõesuu, des d'on el riu segueix un curs aproximadament cap a l'est en direcció al llac Peipus.

El curs d'Emajõgi es divideix en tres seccions:[1] Al curs superior, des de Võrtsjärv fins al pont de Kärevere, el riu travessa zones àmplies, planes i pantanoses, que formen part de la Reserva Natural d'Alam-Pedja. En aquesta secció plena de meandres, Emajõgi té una plana d'inundació indefinida que pot arribar a abastar diversos quilòmetres. Al curs mitjà, de Kärevere a Kavastu, tot passant per Tartu, el riu segueix un curs més recte i flueix en una vall poc profunda i clarament definida. En aquest tram, la profunditat mitjana del riu és de deu metres. L'amplada de la vall al curs mitjà és d'entre un i un quilòmetre i mig; a Tartu, es redueix a 800 m.[1] Al curs baix, el riu travessa una terra baixa pantanosa, anomenada Emajõe Suursoo, abans de desembocar al llac Peipus, a la localitat de Praaga.

La longitud del riu és de cent quilòmetres, tot i que els registres de 1927 apunten a una longitud de 117. Aquesta diferència és deguda a un seguit d'obres dutes a terme la dècada de 1930, que van tallar meandres per a facilitar la navegació del riu.[1]

Imatge de satèl·lit del curs del riu des de Võrtsjärv (a l'esquerra), a través de Tartu (al centre) i fins al llac Peipus (a la dreta).

Història

[modifica]
Rèplica moderna d'un lodi

L'Emajõgi ha estat àmpliament utilitzat com a via fluvial i ruta comercial durant segles. En el passat, també ha estat un obstacle per al transport terrestre entre el nord i el sud d'Estònia, perquè el riu flueix en una vall baixa i pantanosa. Dels pocs llocs adequats per travessar el riu, Tartu té les condicions més favorables.[2] A causa de la seva ubicació a l'encreuament de rutes terrestres i aquàtiques, la ciutat es va convertir en un important centre comercial.[2]

Al segle XIX, el riu es va utilitzar activament per transportar diferents càrregues a Tartu: llenya, fusta, fenc, peix, etc. El principal tipus de vaixell utilitzat era el lodi, una petita barcassa fluvial o veler.[3] En aquell moment hi havia fins a 200 barcasses fondejades al port de Tartu. El primer vaixell de paletes va aparèixer el 1843; el 1900 n'hi havia sis.[2] Les últimes barcasses fluvials van desaparèixer a mitjans del segle XX, però diversos vaixells nous van ser portats al riu per continuar el transport naval a Pskov, Piirissaar i altres destinacions.[4] Les hidroales introduïdes a la dècada de 1960, operaven diàriament a la ruta Tartu-Pskov. El trànsit a la ruta es va acabar l'any 1992 i actualment continua tancat, malgrat múltiples intents de reobrir-lo.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Ritsberg, Kersti; Hang, Tiit; Miidel, Avo (en estonià) Eesti Geograafia Seltsi aastaraamat, 35, 2005. dead link
  2. 2,0 2,1 2,2 Tartu : ajalugu ja kultuurilugu (en estonià). Tartu: Tartu Linnamuuseum, 2005, p. 650. ISBN 9949-13-152-9. 
  3. «About Emajõe-Peipsi barge» (en estonià). Emajõe Lodjaselts. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 6 setembre 2009].
  4. «Sisemere lainekündjad» (en estonià). , 6-2008. Arxivat 28 April 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. «Kas Eesti-Vene laevaliiklus lõpuks tuleb?» (en estonià). , 15-02-2007.