Emajõgi
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| País de la conca | Estònia i Letònia | ||||
| Cota inicial | 33 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Estònia | ||||
| Localització | Võrtsjärv (en)  | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 29,5 m | ||||
| Localització | Peipus | ||||
| |||||
| Afluents | Pedja River (en) , Elva River (en) , Amme River (en) , Kalli River (en) , Porijõgi (en) , Kavilda River (en) , Ilmatsalu River (en) , Ahja River (en) , Laeva River (en) , Mõra River (en) , Luutsna River (en) , Savijõgi (en)
| ||||
| Conca hidrogràfica | Narva basin (en) | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 99,6 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 9.628,1 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 70,1 m³/s | ||||
L'Emajõgi és un riu d'Estònia que flueix des del llac Võrtsjärv, a través del comtat de Tartu, fins al llac Peipus, travessant la ciutat de Tartu durant deu quilòmetres. Té una longitud d'aproximadament 100 km i és el segon riu més gran d'Estònia per cabdal i l'únic riu del país totalment navegable.
L'Emajõgi també és anomenat Suur Emajõgi ("Gran Emajõgi"), per a diferenciar-lo del Väike Emajõgi ("Petit Emajõgi"), un altre riu que desemboca a l'extrem sud del llac Võrtsjärv.
Curs
[modifica]La font de l'Emajõgi es troba a la riba nord-est de Võrtsjärv, a Rannu-Jõesuu, des d'on el riu segueix un curs aproximadament cap a l'est en direcció al llac Peipus.
El curs d'Emajõgi es divideix en tres seccions:[1] Al curs superior, des de Võrtsjärv fins al pont de Kärevere, el riu travessa zones àmplies, planes i pantanoses, que formen part de la Reserva Natural d'Alam-Pedja. En aquesta secció plena de meandres, Emajõgi té una plana d'inundació indefinida que pot arribar a abastar diversos quilòmetres. Al curs mitjà, de Kärevere a Kavastu, tot passant per Tartu, el riu segueix un curs més recte i flueix en una vall poc profunda i clarament definida. En aquest tram, la profunditat mitjana del riu és de deu metres. L'amplada de la vall al curs mitjà és d'entre un i un quilòmetre i mig; a Tartu, es redueix a 800 m.[1] Al curs baix, el riu travessa una terra baixa pantanosa, anomenada Emajõe Suursoo, abans de desembocar al llac Peipus, a la localitat de Praaga.
La longitud del riu és de cent quilòmetres, tot i que els registres de 1927 apunten a una longitud de 117. Aquesta diferència és deguda a un seguit d'obres dutes a terme la dècada de 1930, que van tallar meandres per a facilitar la navegació del riu.[1]
Història
[modifica]
L'Emajõgi ha estat àmpliament utilitzat com a via fluvial i ruta comercial durant segles. En el passat, també ha estat un obstacle per al transport terrestre entre el nord i el sud d'Estònia, perquè el riu flueix en una vall baixa i pantanosa. Dels pocs llocs adequats per travessar el riu, Tartu té les condicions més favorables.[2] A causa de la seva ubicació a l'encreuament de rutes terrestres i aquàtiques, la ciutat es va convertir en un important centre comercial.[2]
Al segle XIX, el riu es va utilitzar activament per transportar diferents càrregues a Tartu: llenya, fusta, fenc, peix, etc. El principal tipus de vaixell utilitzat era el lodi, una petita barcassa fluvial o veler.[3] En aquell moment hi havia fins a 200 barcasses fondejades al port de Tartu. El primer vaixell de paletes va aparèixer el 1843; el 1900 n'hi havia sis.[2] Les últimes barcasses fluvials van desaparèixer a mitjans del segle XX, però diversos vaixells nous van ser portats al riu per continuar el transport naval a Pskov, Piirissaar i altres destinacions.[4] Les hidroales introduïdes a la dècada de 1960, operaven diàriament a la ruta Tartu-Pskov. El trànsit a la ruta es va acabar l'any 1992 i actualment continua tancat, malgrat múltiples intents de reobrir-lo.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ritsberg, Kersti; Hang, Tiit; Miidel, Avo (en estonià) Eesti Geograafia Seltsi aastaraamat, 35, 2005. dead link
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tartu : ajalugu ja kultuurilugu (en estonià). Tartu: Tartu Linnamuuseum, 2005, p. 650. ISBN 9949-13-152-9.
- ↑ «About Emajõe-Peipsi barge» (en estonià). Emajõe Lodjaselts. Arxivat de l'original el 21 February 2009. [Consulta: 6 setembre 2009].
- ↑ «Sisemere lainekündjad» (en estonià). , 6-2008. Arxivat 28 April 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ «Kas Eesti-Vene laevaliiklus lõpuks tuleb?» (en estonià). , 15-02-2007.