Emil Bohn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1839  Biała Nyska (Polònia) (en)  |
| Mort | 5 juliol 1909 (70 anys) Breslau (Polònia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, organista, escriptor, musicòleg |
| Alumnes | Hermann Ludwig Eichborn |
| Instrument | Orgue |
| |
Emil Bohn (Bielau del Neisse, 14 de gener, 1839 - [...?], 5 de juliol de 1909) fou un músic alemany.
Primer estudià filosofia, i després música a Breslau amb els mestres E. Baumgarta (orgue) i (teoria) amb Julius Schaeffer, i fou organista el 1868 en la mateixa ciutat, on i fundà una societat coral que portava el seu nom i que executà valuoses composicions dels antics mestres les quals jeien en l'oblit. El 1884 la universitat el nomenà doctor honorari i li confià la direcció de la societat acadèmica coral.
Va publicar: Fünfzig historische Konzerte in Breslau (1893); Bibliographie der Musikdruckwerke des 16. und 17. Jahrhunderts, in der Sadtbibliothek zu Breslau (1890); Repertorium der wortrefflichsten Vokalkompositionen in Deutschland vom 15 Jahrhts, zum 1640, i Ein hundert historische Konzerte im Breslau von 1881 bis 1905.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Diversos autors, 1991, p. 1350.
Bibliografia
[modifica]- Diversos autors «Enciclopèdia Espasa» (en castellà). Editorial Espasa, núm. 8, 1991.