Richard August Carl Emil Erlenmeyer
| |||
| Nom original | (de) Emil Erlenmeyer  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 28 juny 1825 Wehen (Alemanya) (en)  | ||
| Mort | 22 gener 1909 (83 anys) Aschaffenburg (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat de Giessen Universitat de Heidelberg Universitat Tècnica de Múnic | ||
| Director de tesi | Justus von Liebig | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Heidelberg Múnic | ||
| Ocupació | químic, professor d'universitat, farmacèutic | ||
| Ocupador | Universitat Tècnica de Múnic Universitat de Heidelberg | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Wilhelm von Miller | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Hans Bunte, Heinrich Kiliani i Wilhelm von Miller | ||
| Família | |||
| Fills | Friedrich Gustav Carl Emil Erlenmeyer | ||
Richard August Carl Emil Erlenmeyer, conegut simplement com a Emil Erlenmeyer (Taunusstein, 28 de juny de 1825 - 22 de gener de 1909) fou un químic alemany.
Emil Erlenmeyer va ser professor a l'Institut Politècnic de Múnic entre 1863 i 1883. Els seus èxits més notables van ser la síntesi de la guanidina i la tirosina, així com l'explicació de l'estructura de compostos com la lactona.
També va contribuir a la química:
- 1861: Va dissenyar i va crear el matràs d'Erlenmeyer.
- 1863: Va proposar la teoria de la valència.
- 1865: Va descobrir l'àcid isobutíric.
- 1866: establir la fórmula del benzè.
- 1867: establir la fórmula dels àcids làctics i hidroacrílics.
- 1874: definir la fórmula del diazoni per a les sals diazoiques, encara que havia estat establerta independentment el 1869 per Christian Wilhelm Blomstrand (1826-1897) i el 1871 per Adolf Friedrich Ludwig Strecker (1822-1871).
- 1880: Va aclarir l'estructura de les lactones.
- 1883: Va ser el primer a sintetitzar la tirosina.
Va ser el primer a definir l'existència d'enllaços dobles i triples en la química del carboni. Va ser el primer a sintetitzar la guanidina, creatina i creatinina. Va establir la qual posteriorment s'anomenaria Regla d'Erlenmeyer (tautomería ceto-Enola). Recomanar la utilització del terme aromàtic per fer referència a tots els compostos de propietats similars al benzè.
