Emil Gabriel Warburg
.jpg)  | |
| Nom original | (de) Emil Warburg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 març 1846 Altona (Alemanya) |
| Mort | 28 juliol 1931 (85 anys) Bayreuth (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri de Bayreuth |
| Residència | Alemanya |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Heidelberg |
| Director de tesi | Heinrich Gustav Magnus i August Kundt |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física, teoria cinètica molecular, conductància, radiació tèrmica, ferromagnetisme i Fotoquímica |
| Lloc de treball | Friburg de Brisgòvia |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat Humboldt de Berlín Physikalisch-Technische Bundesanstalt |
| Membre de | |
| Alumnes | James Franck |
| Carrera militar | |
| Conflicte | guerra franco-prussiana |
| Participà en | |
| 1911 | Primer Congrés Solvay |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Georg Meyer (en)  , Clemens Schaefer, Edgar Meyer, Heinrich Greinacher, Erich Regener i James Franck |
| Família | |
| Família | Warburg family (en) |
| Fills | Otto Heinrich Warburg |
| Premis | |
Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany,[1] pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.
Vida
[modifica]Warburg estudià química i física a la Universitat de Heidelberg amb Robert Bunsen (1811-1899) Hermann von Helmholtz (1821-1894) i Gustav Kirchhoff (1824-1887), i física a la Universitat de Berlín amb Gustav Magnus (1802-1870) i August Kundt (1839-1894). El 1867 es doctorà sota la direcció de Magnus i el 1870 esdevingué professor (Privatdozent) de la Universitat de Berlín. Dos anys després passà a la Universitat d'Estrasburg com a professor extraordinari. El 1876 fou nomenat professor de física de la Universitat de Friburg. El 1895 es traslladà a la Universitat de Berlín succeint August Kundt. Fou nomenat president del Physikalisch-Technische Reichsanstalt el 1905. Es retirà el 1922.[1]
Obra
[modifica]Col·laborà amb Kundt, que era professor ordinari a Estrasburg, i publicaren importants articles, com ara un sobre la fricció i conducció de la calor en gasos diluïts, i sobre la calor específica del mercuri. A la Universitat de Friburg hi descobrí i explicà el fenomen de la histèresi als materials ferromagnètics. A Berlín estudià el fenomen de la conducció elèctrica, la radiació, les reaccions fotoquímiques i fou el primer a explicar l'efecte Stark el 1913 aplicant el model atòmic de Niels Bohr.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mehra, J. The Golden Age of Theoretical Physics: (Boxed Set of 2 Volumes). World Scientific, 2001, p. 376-377. ISBN 9789814492850.