Emil Guílels

Emil Guílels

Nom original	(ru) Эмиль Гилельс
Biografia
Naixement	6 octubre 1916 (Julià) Odessa (Ucraïna)
Mort	14 octubre 1985 (69 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Conservatori de Moscou
Activitat
Ocupació	pianista, pedagog musical
Ocupador	Conservatori de Moscou
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Gènere	Música clàssica
Professors	Heinrich Neuhaus i Yakov Tkach (en)
Alumnes	France Clidat
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Rosa Tamarkina (1940–1943)
Fills	Elena Gilels
Germans	Elizaveta Grigorʹevna Gilelʹs
Premis
(1973)  premi Robert Schumann  Premi Stalin  Premi Lenin  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Medalla del 800è Aniversari de Moscou  Orde de Leopold  Orde de l'Amistat dels Pobles  Artista del Poble de l'URSS  Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Heroi del Treball Socialista  Orde de la Insígnia d'Honor  Premi Stalin, 1r grau
Lloc web	emilgilels.com

Emil (Samuïl) Grigórievitx Guílels (en rus: Эми́ль (Самуи́л) Григо́рьевич Ги́лельс, 19 d'octubre (6 d'octubre segons el calendari julià) de 1916, Odessa, Imperi Rus – 14 d'octubre de 1985, Moscou, URSS) va ser un pianista soviètic i rus d'origen jueu-ucraïnès.

Biografia

Samuïl (Mília, Emil) Guílels va néixer el 1916 a Odessa a una família jueva. Comença a estudiar piano a l'edat de 6 anys a Odessa, on fa el seu primer concert amb 13 anys. El 1935, estudia al Conservatori de Moscou, especialment amb Heinrich Neuhaus. El 1938 guanya el Concurs International Eugène Ysaÿe a Brussel·les. El 1951 és nomenat professor al Conservatori Txaikovski de Moscou, on entre d'altres alumnes tingué l'estonià Peep Lassmann. Va ser un dels pocs artistes soviètics que van fer una carrera internacional. Va gravar nombrosos discs als Estats Units i el seu prestigi va ser mundial. És considerat com un dels 10 o 12 millors pianistes del segle xx, compartint amb els seus companys, Vladimir Horowitz, Sviatoslav Richter, a més de Josef Hofmann, Alfred Cortot, Arturo Benedetti Michelangeli i Claudio Arrau. Formà un cèlebre trio amb Leonid Kógan i Mstislav Rostropóvitx.

Va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS (1954) i d'Heroi del Treball Socialista, tres Ordes de Lenin, un orde de la Bandera Roja del Treball, un de l'Amistat dels Pobles i una Insígnia d'Honor, un Premi Stalin (1946) i un Premi Lenin (1962)

Repertori

Es va dedicar fonamentalment a la música del Romanticisme. Són especialment famoses les seves interpretacions dels concerts i les sonates de Beethoven, Brahms i Schumann.

Vida personal

Entre el 1940 i el 1944 va ser casat amb la pianista Roza Tamàrkina. El 1947, es va casar amb la compositora Fariza Khutsístova (1924–1998). Van tenir una filla, Ielena Guílels (1948–1996), també una coneguda pianista.

Enllaços externs

• «Emil Guílels». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.