Vés al contingut

Heinrich Neuhaus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeinrich Neuhaus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1888 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kropívnitski (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1964 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Sant Petersburg
Conservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, pedagog musical, musicòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorConservatori de Moscou
Acadèmia Nacional de Música d'Ucraïna Txaikovski Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeopold Godowsky Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEliso Virsaladze, Emil Guílels, Stanislav Neuhaus (en) Tradueix, Anton Ginsburg (en) Tradueix, Berta Markovna Kozel (en) Tradueix, Sviatoslav Richter, Radu Lupu i Nigar Usubova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZinaida Nikolajevna Pasternak Modifica el valor a Wikidata
FillsStanislav Neuhaus Modifica el valor a Wikidata
PareGustav Neuhaus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 2b075237-6e90-4e78-a4f8-a66170c682fe Discogs: 2579946 IMSLP: Category:Neuhaus,_Heinrich Allmusic: mn0001669041 Find a Grave: 111084690 Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Neuhaus (Kropívnitski, 31 de març de 1888 (Julià) - Moscou, 10 d'octubre de 1964), rus: Ге́нрих Густа́вович Нейга́уз, Guénrikh Gustàvovitx Neigáuz, fou un pianista i pedagog soviètic d'ascendència alemanya. Professor al Conservatori de Moscou de 1922 a 1964, el seu llibre L'art de tocar el piano, és considerat com un dels tractats més importants i respectats sobre el tema.

Biografia

[modifica]

Els seus pares eren professors de piano i tant el seu oncle Féliks Blumenfeld com el seu cosí segon Karol Szymanowski, alumne del seu pare, Gustav Neuhaus, eren excel·lents pianistes. No obstant això, Neuhaus va ser durant molt de temps autodidacta, rebent la primerenca influència de Szymanowski. Va prendre algunes lliçons amb Aleksander Michałowski.[1] El 1902 va donar un recital a Elisavetgrad amb el violinista Mischa Elman, qui tenia onze anys, i el 1904 es va presentar a el públic de Dortmund, Bonn, Colònia i Berlín en una successió de concerts. A partir de llavors Neuhaus va passar a estudiar amb Leopold Godowsky a Berlín, i des de 1909 fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial va acudir a les seves classes a l'Acadèmia de Música de Viena.

El 1912 Neuhaus va intentar suïcidar-se amb talls al canell. Hi havia presenciat un concert a Berlín en el qual Arthur Rubinstein va estrenar una sonata per a piano del seu amic i cosí Karol Szymanowski. Hi havia deixat una nota de suïcidi dient que al concert va descobrir que ell mai seria un famós compositor, ni un gran pianista, i no podia suportar aquesta idea, de manera que se n'havia anat a Florència, Itàlia, per morir. Szymanowski i Rubinstein van seguir la seva pista fins a Florència i van aconseguir portar-lo a un hospital, on es recuperà.[2]

El 1914 Neuhaus va començar a fer classes a Elisavetgrad, i més tard a Tbilissi i Kíev (on va conèixer i va iniciar una amistat amb Vladimir Horowitz). Després d'haver estat temporalment paralitzat, Neuhaus es va veure obligat a abandonar la seva carrera de concertista i centrar-se en la pedagogia. El 1922 va ser nomenat professor al Conservatori de Moscou, del qual va ser director de 1935 a 1937. Quan els alemanys es van acostar a Moscou el 1941 va ser empresonat com "espia alemany", però va ser alliberat vuit mesos més tard gràcies a la pressió de Dmitri Xostakóvitx i Emil Guílels, entre d'altres. Va tenir nombrosos alumnes, entre ells alguns van arribar a ser concertistes de piano de gran prestigi.

Llegat

[modifica]

Neuhaus era reconegut pel poètic magnetisme de les seves interpretacions i pel seu refinament artístic. Va ser amic durant tota la seva vida de Borís Pasternak, i Óssip Mandelxtam va expressar la seva admiració per Neuhaus en un poema. Stanislav Neuhaus, el seu fill amb la seva primera dona Zinaída (qui es casaria amb Pasternak a 1931), va ser també un conegut pianista; Stanislav Bunin és el seu net.

Llista d'alumnes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ J. Methuen-Campbell, Chopin Playing from the Composer to the Present Day (Gollancz, Londres, 1981), 73.
  2. ↑ Arthur Rubinstein, My Young Years (Knopf, 1973), 372.
  3. ↑ 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p.348. ISBN 978-2-3505-5192-0
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Heinrich_Neuhaus&oldid=32583598»