Vés al contingut

Emil Hába

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmil Hába
Biografia
Naixement21 maig 1900 Modifica el valor a Wikidata
Vizovice (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 febrer 1982 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Uherský Brod (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Uherský Brod Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, organista, director d'orquestra, director de cor Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsAlois Hába, cosí
Karel Hába, cosí Modifica el valor a Wikidata

Emil Hába, batejat Emil František (Vizovice[1] (regió de Zlín,), 21 de maig, 1900 - Uherský Brod (regió de Zlín), 12 de febrer, 1982), va ser un compositor i professor de música.

Biografia

[modifica]

Provenia d'una família de teixidors. Cap dels seus avantpassats es va dedicar a la música, però ell i els seus cosins, Alois i Karel, van destacar en la música. Ja en la seva joventut i com a intèrpret autodidacte, tocava l'harmònium, el violí i l'orgue. Als setze anys, va ser admès a l'escola d'orgue de Brno, el director de la qual era en aquell moment Leoš Janáček. Va estudiar entonació, harmonia i teoria musical amb Janáček. A Treglera va estudiar orgue i cant, piano amb el professor Syrůček. Després d'acabar l'escola, es va convertir en pianista i regenschoir amb el comte Dubský a Lysice, prop de Boskovice.

Durant els anys 1920–1921, va realitzar el servei militar bàsic amb la banda de música del regiment. A més del violí, també tocava la trompeta i la trompa. Després del servei militar, esdevingué organista i director del cor d'Uherské Brod. A més, va ensenyar música al gimnàs real local. Va romandre en aquesta feina durant 33 anys. A més, també va ensenyar de manera privada i va formar una sèrie d'excel·lents músics.

L'any 1925 es va casar amb la violinista Drahomíra Vesela. El 1926, es va convertir en membre fundador de l'Associació de Música Dvořák a Uherskobrod. Aquí va construir una excel·lent orquestra simfònica, amb la qual va presentar les obres d'importants compositors nacionals i mundials de la regió de Moràvia del Sud. No obstant això, a tota l'aleshores República Txecoslovaca, era conegut principalment com un excel·lent organista. Durant la seva vida va fer més de 200 concerts d'orgue públic.

A més de fer concerts a l'orgue, també n'era un expert. Va treballar durant 45 anys per a la companyia d'orgues txeca més gran, Rieger–Krnov, com a titular del certificat. Durant aquest temps, va aprovar 160 dels seus instruments a tot el país.

Va tenir un gran mèrit en el desenvolupament de la música de vent. Va ser membre de comissions artístiques, va assistir a concursos de música de vent i va participar en l'organització dels festivals de música de vent d'Eslovac, que es van celebrar a Uherské Brod des de 1970. L'any 1975 va dirigir la darrera actuació de música de vent combinada en aquest festival, que va comptar amb 300 intèrprets.

Treball

[modifica]

Va compondre un centenar de peces de música eclesiàstica i profana. Sobretot eren peces d'orgue, cançons, cors orquestrals, adaptacions de cançons populars eslovaques i nadales. També va escriure tres misses en llatí i quatre txeques. De les seves obres, per exemple, es coneixen els cors d'homes basats en les paraules de Jan Neruda Motius simples, el cor "Bílá paní", cançons i melodrames "Prosba dïtěte, Na stěžni s vlajkou" (1934), "Winter Ballad" (1934), la cantata "Máj". També és autor de diverses composicions de cambra (quartet per a flauta, violí, viola i violoncel, suite per a quintet de vent, nonet). Entre les composicions més grans, es coneixen la pintura simfònica Sota els Carpats blancs o la cantata de Nadal per a solos, cor i orgue (1957). També va escriure ocasionalment música per a drames i per a exercicis d'àguila.

Tot el seu patrimoni musical està emmagatzemat a l'Institut d'Història de la Música del Museu de Moràvia de Brno.

Referències

[modifica]
  1. Matriční záznam o narození a křtu farnost Vizovice

Bibliografia

[modifica]
  • Československý hudební slovník I (A–L), 1963, SHV, Praga
  • Stárek, Zdeněk: Slovník českých sbormistrů I, A–L (Praga 1982).
  • Alena Bartošíková: Emil Hába - vzpomínky na Janáčkova žáka, Malovaný kraj. -- Břeclav. -- Roč. 36, č. 3 (200005), s. 19
  • Kusák, J.: Emil Hába – sbormistr, skladatel a pedagog. a: Cantus č.4, 2003, s. 5-8, ISSN 1210-7956.
  • Kusák, J.: Vokální tvorba Emila Háby a její uplatnění v současném hudebním světě. a: antologia Treball vocal i Any de la música txeca 2004, ZCU v Plzni 2004, s. 47-51, ISBN 80-7043-326-4.
  • Kusák, J.: Leoš Janáček jako hudební pedagog brněnské varhanické školy ve vzpomínkách Emila Háby. a: Česká hudba 2004, sborník z 27. ročníku muzikologické konference Janáčkiana, Divadelní ústav, Praha 2004, s. 26 – 29, ISBN 80-7008-176-7.
  • Kusák, J.: Sbormistr František Hába a jeho umělecký vliv na uherskobrodskou a ostravskou cultura musical. a: Cantus č. 1, 2005, s. 5-8, ISSN 1210-7956.
  • Kusák, J.: Hudebněpedagogická a umělecká činnost Emila Háby. a: Musica viva a l'escola XIX. Universitat de Masaryk, Brno 2005, s. 52-57, ISBN 80-210-3796-2.
  • Kusák, J.: Emil Hába. Interregionální průsečíky hudební kultury Moravy a Slezska 20. století. 1. vyd. Ostrava: Repronis, 2006. 160 s. ISBN 80-7368-188-9.
  • Kusák, J.: Emil Hába. Příspěvek k dějinám hudební kultury Moravy a Slezska 20. století. Ostrava: Tesi, Facultat d'Educació, Universitat d'Ostrava, 2006, 194 p.