Emile Mazuc
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juliol 1832 Pesenàs (França) |
Mort | 27 març 1905 (72 anys) Château de Roquelune (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Occitan grammar (en) i llenguadocià |
Ocupació | lingüista, rendista, poeta, advocat, patró |
Marie Joseph Émile Gaston Mazuc, conegut com a Emile Mazuc, (Pesenàs, 24 de juliol de 1832 - 27 de març de 1905) fou un poeta i gramàtic occità.
Era fill d'una família instal·lada a Pesenàs des del segle xviii (1742); va estudiar a l'escola a Pesenàs i a l'Abadia de Sorese, al Tarn; després estudià dret a Tolosa, tot i que mai exercí l'advocacia.
Es va convertir en administrador del patrimoni de la família i el 1860 va heretar el Castell de Roquelune (una casa senyorial), prop de Pesenàs. Es dedicà a engrandir el domini i al cultiu de les vinyes. Al mateix temps es dedicà a escriure i a cultivar la seva passió per l'occità. El 1899 publicà, a l'editorial Privat, una gramàtica llenguadociana basada en el dialecte de Pesenàs. Té un capítol dedicat a la pronúncia, un dedicat a les parts del discurs i un glossari.[1] Va escriure també tota una sèrie de poemes en occità, amb el pseudònim "L'Armito de l'Aouribel" (l'ermità de l'Auribel).
Obra
[modifica]- Grammaire languedocienne : dialecte de Pézénas.Toulouse, Privat, 1899[2]
- Lou Viache d'Eneas as Enfers, Barchalado en Lengache de Pezenas, Toulouse, 1901[3]
Bibliografia
[modifica]- Revue trimestrielle de l'Association Les Amis de Pézenas, N°76, Mars 2016
Referències
[modifica]- ↑ Se'n van fer reprints el 1970 a Slatkine i el 1994.
- ↑ Catàleg SUDOC
- ↑ Catàleg SUDOC