Vés al contingut

Emili Bordoy i Alcàntara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmili Bordoy i Alcàntara
Imatge
Església de Sant Ot. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1918 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2006 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata

Emili Bordoy i Alcàntara (1918 - 2006) va ser un arquitecte català.

Biografia

[modifica]

Es va titular el 1944. Va ser catedràtic d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, arquitecte adjunt de l'Agrupació d'Urbanisme i Valoracions de l'Ajuntament de Barcelona[1] i arquitecte en cap del Servei d'Extensió i Reforma i de la Subunitat de Planificació Urbana del mateix Ajuntament.[2]

Entre les seves obres es troben la Ciutat Satèl·lit de Sant Ildefons de Cornellà, la Torre Barcelona de la plaça de Francesc Macià, l'edifici Atarazanas i diversos edificis més a Barcelona,[2] així com l'església de Sant Ot a Barcelona (1958-1960), juntament amb Francesc Salvans.[3]

El 1956 va dissenyar amb Josep Soteras i Mauri un projecte urbanístic de reforma del districte barceloní de Ciutat Vella (Pla parcial d'Ordenació del Casc Antic de Barcelona), reformulat del projecte de reforma interior d'Àngel Baixeras de 1884.[4] També va realitzar diversos projectes urbanístics per als barris de Les Roquetes i la Guineueta,[2] així com per a la zona nord de l'avinguda Diagonal, amb Josep Soteras i Xavier Subías.[5]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ràfols, J.F.. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, vol. 3. Barcelona: Millá, 1951. 
  • Triadó, Joan Ramon; Barral i Altet, Xavier. Art de Catalunya 5: Arquitectura religiosa moderna i contemporània. Barcelona: Edicions L'isard, 1999. ISBN 84-89931-14-3.