Emili Lluch i Arnal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1879  Nàquera (el Camp de Túria) |
| Mort | 1955 (75/76 anys) València |
| Director Real Acadèmia de Cultura Valenciana | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, arqueòleg |
Emili Lluch i Arnal (Nàquera, Camp de Túria, 1879 - València, 1955) fou un professor i arqueòleg valencià.[1][2] Com a arqueòleg fou el responsable d'importants descobriments arqueològics a la comarca del Camp de Túria, i col·laborà amb el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València i amb el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València. Fou director numerari del Centre de Cultura Valenciana. Publicà Compendio de historia del antiguo reino de Valencia (1953) i deixà inèdita una voluminosa obra sobre El Señorío y Baronía de Náquera, amb la qual guanyà (1941) el premi de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat. A l'obra hi descriu l'evolució històrica de Nàquera des de la prehistòria fins a la Guerra Civil espanyola, posant especial èmfasi en les restes arqueològiques i en l'època immediatament posterior a la Conquesta. Per altra banda, també realitza algunes biografies dels seus fills il·lustres i, als apèndixs, mostra els arbres genealògics dels senyors de Nàquera.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cerdà Pérez, Manuel «Emili Lluch i Arnal». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Emili Lluch i Arnal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.